¡Descarga basica 1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
LA ᴪ COM A CIÈNCIA
Veure la distancia entre la ᴪ vivencial dels que ens envolta (experiències personals) amb la ciència psicològica. ▪ Bases^ psicològiques^ del^ comportament :^ afecten^ als^ processos^ ᴪ elementals i bàsics (emocions, percepció, memòria, intel·ligència, motivació...) que hem de saber quina manera afecten al nostre comportament (procés: ira, que pot portar a un comportament; fer accions més ràpides. Aquesta emoció que es trasllada al comportament. Hem de ser coneixedors d’aquestes relacions causals, per entendre perquè l’individu es comporta d’aquella manera. En les alternatives del comportament hem de saber la raó i les causes que ens porta aquest comportament. Al llarg del dia, tenim conductes quotidianes , no conductes de trastorn, si veiem un comportament que s’allunya del esperable quina possible explicació podem donar. Exemple: un pacient que es mossega les ungles, tant de les mans com les dels peus, és un hàbit nerviós que de vegades transcendeix i domina el comportaments més enllà. Un altre comportament amb manifestacions d’ansietat, la causa comporta comportaments parasitaris (no serveixen per res) i de vegades porten a fer tics com moure les comes, fumar, moure el bolígraf... l’ansietat ajuda a l’individu per portar a terme una tasca però sense un control tindrà un paper devastador en l’organisme (ho exterioritzarà o serà ultragàstrica). Quan es parla de l’objecte d’estudi de la ᴪ, el comportament exterioritzats es parlarà com el que fan els altres, simplement farem d’observadors. Hi haurà posicionament.
S’haurien de cercar en diferents llibres de ᴪ per veure altres definicions, ja que altres autors afegeixen paraules (per exemple: processos mentals dels éssers La ᴪ és l’estudi científic de la conducta i dels processos mentals (Puente Ferreras, A. P.32)
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA humans; i que passaria amb els animals que humans?). Molts obtén per tenir un marge de maniobra i desenvolupar aquesta definició.
▪ Processos psicològics bàsics:
La major part dels processos no són directament observables, sinó que són mentals (interior del individu). L’únic que és directament accessible és el COMPORTAMENT. El pensament ha de ser traduït d’alguna manera cap al comportament per poder analitzar-lo. El psicòleg no pot endevinar que diu l’altre persona a la qual ha de diagnosticar, i si a més aquest no s’expressa del tot bé, no li podrà assessorar com cal, sinó com ell ho veu); ha d’haver una PRECISIÓ LINGÜÍSTICA perquè la interacció entre ambdós és VERBAL , també hi ha comunicació no verbal, però més endavant ho estudiarem. El comportament: és una eina des psicòlegs amb el que podran fer investigacions i extreure’n conclusions, la intel·ligència esta molt valorada i és equiparant a la resolució de problemes.
La finalitat en si, és descriure i explicar el que fan els individus, sabent com son i que comporten els processos s’ha de PREDIR el comportament futur del individu. Hi ha marges d’error. En el rol del psicòleg s’ha de fer responsable dels diagnòstics. Dóna una orientació despès de fer-li un estudi i formularà varies recomanacions. Sempre la base és al predicció del comportament és, en part, és lo més creatiu dins de la ᴪ.
La ᴪ, en general, s’inclouen procediments com l’observació, la descripció, la mesura (quantitat dels fenòmens de les variables d’objecte d’estudi) i l’experimentació (intent explicatiu del que succeeix, ha de ser vist en l’observació). Atenció, sensació, percepció, consciència, motivació, emoció, aprenentatge, memòria, intel·ligència, pensament, llenguatge...
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
ORÍGENS DE LA ᴪ, precursors.
➢ Wilhelm WUNDT (1832-1920) Leipzig 1879. ᴪ experimental! Estructuralisme Wundt va crear al 1879 el laboratori de ᴪ experimental on va donar classes i farà explicacions. Va inventar aparells per l’experimentació ᴪ. Va ser el primer en calcular el temps de reacció. ➢ William JAMES (1842-1910) Harvard 1875. ᴪ experimental! Funcionalisme va dictar un seminari sense continuació en la ᴪ experimental. Va escriure “Principis de la Psicologia”. ➢ Iván PAVLOV (1849-1936) Fisiologia Metodologia experimenta! Condicionament ➢ Fancis GALTON (1822-1911) Psicometria ᴪ experimental + Estadística Pearson, Sperman... en són deixebles ➢ (^) Sigmund FREUD (1856-1939) Psicoanàlisis Observació, estudi de casos! inconscient
¡(Cap és psicòleg, sinó que procedeixen d’altres camps com la biologia, la filosofia...)!
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
- Titchener és un psicòleg experimentador amb Galton a Anglaterra. Es va doctorar amb Wundt. Després va anar als EEUU on va explicar aquesta ᴪ experimental (com es fa). També va fer traduccions del alemany a l’anglès
- Külpe va convertir la ᴪ en una ciència independent de la filosofia; havia de definir un àmbit de treball i dotar-la d’un sistema o d’una metodologia per transformar en ciència aquesta ᴪ. Les disciplines de la seva època els que fracassaven eren les de filosofia i tenien èxit les de química o física, ja que treballaven de forma particular. Va intentar fer que la ᴪ treballes seguint la disciplina experimental. ➢ (^) WUNDT: ❖ (^) És un iniciador formal de la ᴪ experimental ( consciència ). ❖ Va defendre que els processos mentals podrien ser estudiats com ha tècniques objectiva similars a les utilitzades per altres científics. ❖ Va determinar tots els elements estructurals bàsics de tot acte conscient, que formen l’experiència immediata. ❖ (^) L’objecte d’estudi de la ᴪ hauria de ser l’experiència conscient (immediata), atenen al contingut o estructura de la ment i no al funcionament. W: WUNDT Objecte d'estudi: CONSCIENCIA Mètode: INTROSPECCIÓ
- TITCHENER 2. KÜLPE 3. 186 Tesis doctoral. estudiants d'Europa i EEU
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
Els nord americans inicien la ᴪ amb la figura de Wiliam James.
➢ W. JAMES:
És un personatge format en la filosofia, va estar en la Universitat de Harvard donant cursos sobre ᴪ. Definirà l’objecte d’estudi com la CONSICIÈNCIA , no és partidari amb que Wundt que va estudiar en l’Europa més coneguda per la ᴪ (França, Alemanya i Anglaterra); i per això formula una nova forma per estudiar la consciència: li interessa el funcionament i quina és la finalitat d’aquesta consciència en els organismes vius. Explicarà que l’objectiu és que permet als organismes adaptar-se al medi on viuen. Va permetre que els diferents deixebles fessin l’estudi de qualsevol tipus o forma sempre i quant la ᴪ es mantingues en el principi bàsic, l’objectiu marcat. Com també, va permetre, que es dediquessin a la ᴪ infantil , a la ᴪ des del punt de vista evolutiu. Va crear una gran troballa i va ser contrari a seu rival europeu (Wundt, aquest era estricte en l’existència i en la introspecció experimental, el qual implica limitacions en l’estudi, perquè un infant no podia W. JAMES HALL DEWEY ANGELL WATSON THORDIKE
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA fer introspecció ni persones amb afectació mental; per tant, no podien ser objecte d’estudi. La ᴪ de Wundt era poc aplicada, i estrictament teòrica; James, en canvi, dóna ample llibertat per fer ús de la metodologia de treball que ell creia oportuna. A més, James, no sabia fer experiments i als mètodes ell no li donava gaire importància, ja que creia que l’observació era més afavorida que no pas l’experimentació (els dos mètodes més irrellevants).
ELS MÈTODES:
- (^) Observació : els psicòlegs eren curosos i objectius. James va escriure ‘Principis de la ᴪ”, i va ser molt crític amb els errors factibles del mètode. Un punt en contra és que, l’observació´, afecta als prejudicis que té l’investigador (només mira allò que volen trobar i no altres fenòmens).
- (^) Experiments : la importància a la matemàtica.
- (^) Introspecció : ingènua i no experimental. Observar el que passa, més d’un observador a un sol individu (per veure si arribaven a la mateixa conclusió; per tant comparar diferents observacions davant a un mateix estat de consciència).
- (^) Comparació : via d’observació d’animals, nens i malalts mentals. S’estudia algun procés mental específic en diferents grups d’individus, i es compara la seva funcionalitat. Han de ser els mateixos problemes equiparables, per parlar d’un mateix procés homogeni.
FUNCIONALISTAS
L’obra literària esta vinculada a l’objecte d’estudi de la ᴪ la constitueix tant a la consciència com la conducta, totes dues des de la perspectiva de la seva utilitat per l’adaptació biològica i el funcionament de l’organisme en el seu ambient. Estudis per veure com ho fan els individus per sobreviure. Per poder sobreviure, han de poder rebre informació de l’entorn , l’organisme ha d’estar en un estat d’alert a per captar i registrar aquests estímuls. L’organisme també els haurà d’interpretar i decidir si són rellevants o no i si ho són, decidir si ha de fer alguna cosa.
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA D’altra banda, Thordike, no treballa amb animals immobilitzats, sinó que les seves condicions eren més properes a les condicions aproximades a un àmbit natural.
Entre el segle XIX i el segle XX: Pavlov és deixeble de Sechenov. ➢ SECHENOV és un reflexiòleg, metge. Integrat en aspectes de fisiologia nerviosa. Era un investigador de prestigi que va fer una teoria reclamat per la neurologia. Feia l’estudi de l’activitat psiquiàtrica (mai de la consciència) o activitat nerviosa superior (que era el terme utilitzat per Pavlov). Va estudiar el moviment muscular , les premisses en la teoria de:
- (^) Tota activitat psíquica pot reduir-se a moviment muscular.
- (^) Tota reacció del organisme són actes reflexos (E-R). Ex: un corrent d’aire (E) directe a l’ull farà que parpadeixar (R). O quan apropes la mà un objecte calent, la teva resposta és apartar-la. Diu que la conducta humana és sempre resposta al medi ambient (intern o extern) de forma que és el medi qui estimula la conducta. Ex de conducta: el somriure és una conducta que és un moviment muscular i, per tant, no és d’elecció lliure o determinada.
➢ PAVLOV
Els estudis de Pavlov sobre el condicionament : aprenentatge o procés pel qual l’organisme obté de l’ambient la informació necessària per a la supervivència, l’adaptació. Va ser un home que va seguir la via de Sechenov. Estava interessat en el funcionament cardíac i digestiu , i es va decantar per aquest últim, ja que va trobar anomalies i amb el premi va decidir centrar-se amb la digestió. Realment era militar i que es cuidava de la farmaciola, però com tenia moltes estones lliure, podia treballar sobre les seves especulacions. L’estudi del CONEIXEMENT també és una eina que té l’organisme, que l’utilitza per extreure’n informació de l’entorn (de la estimulació que rep) i la resposta que dóna és adaptativa , un cop condicionats és resposta automàtica o condicionada.
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
Autors anglesos:
➢ GALTON
Objecte d’estudi: la CONSCIÈNCIA (les característiques d’aquesta, que permetin als individus mostrar les diferències). Aquest estudi de la consciència interessat en la variabilitat , és a dir en les DDII dels processos mentals. Defenia la heretabilitat de la intel·ligència (característiques psíquiques, estudiar l’arbre genealògic). D’aquesta manera es podia apropar a la consciència. Llei de Gauss ( distribució ) i anàlisis correccional (equació matemàtica que permet estudiar el grau de covariació entre dues variables per veure si tenen algun efecte en comú). Test mentals (va ser una gran aportació, una eina per mesurar quantitativament la intel·ligència. En l’actualitat són diferents).
Volia viure bé, i sense necessitar-ho econòmicament, va ser el primer psicòleg en tenir consulta privada. I té parentesc amb Darwin. James y Wundt utilitzen un procés psíquic característic dels humans i comuna en tots! Galton utilitza la consciència com a resposta diferencial (com els individus es diferencien entre elles). Utilitza la variabilitat de la conducta lligada a aquesta consciència.
Hi ha dos deixebles matemàtics que es dedicaran a la creació de test (càlcul de correlacions): Pearson i Spearman (aquest segon, teoria bifactorial de intel·ligència –factor G i fac.e-).
En l’avaluació de puntuacions normal. Ex: extrems poc o molt perfeccionismes (en l’extrem més alt es pot tornar obsessiu, entraria en una part més patològica). És simètric, la major part de les característiques tenen un terme mig. Les mesures estan basades en el mateix criteri (mitjanes, distribucions i
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA remunerada, perquè entrarà en crisis, noves formes que figura la de Skinner i Tolman –no són les úniques-). Tolman és continuador que farà modificacions dràstiques
Thordike continua actiu però no s’identifica com conductisme, va independent.
Al 1960-1962 models teòrics alternatius: HUMANISME : moviment psicològic que sorgeix amb més força, no deixarà aportacions importants en l’aprenentatge. Cap al 1970-1975 finalitzarà com a època de domini (època que marca Maslow, màxim representant; Rogers només s’escoltava a si mateix). COGNITIVISME : comença una mica abans, es remunta a una Europa de Piaget (com antecedent que només es centrava en ell). Model al inici sense gaire èxit, versió modera, és el model teòric que segueix dominant en ᴪ. Sistemàtic.
ᴪ en Alemanya: Continuació de a ᴪ wunditiana amb Külpe ( estudi del pensament , visió metodològica experimental de Wundt; la tècnica no donava marge de maniobra i la ᴪ de Wundt arribarà al final). Külpe és pedagog independent o ᴪ Gestalt. Autors que es mantenen independents de la tradició acadèmica (pel que va descobrir i la revisió metodològica de Wundt explicarà com pot fer experimentació ᴪ del que deien que no es podia fer: la MEMÒRIA.
GESTALT:
- (^) Max Wertheimer, Kurt Koffka, Wolfgang Köller.
- (^) Lleis de percepció (com s’organitza l’experiència i la solució de problemes (aprenentatge)).
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
- (^) Insight : aprenentatge per descobriment, el individu només fa una única possibilitat de resposta, el subjecte actua quan té la resposta (contrari a Thordike assaig-error, aprenentatge repetitiu fins que surti bé).
➢ Herman EBBINGHAUS Alemany que anava per lliure. Estudi experimental de la MEMÒRIA.
- (^) Postula que el factor essencial pel establiment de associacions era la contigüitat i que la força de les mateixes depenia de les repeticions.
- (^) Per mesurar la memòria utilitza el mètode dels ESTALVIS (memoritzar un text, problema que potser uns individus tenen més facilitat que els altres). La finalitat és crear una problemàtica investigadora (en concret en l’equip de Wundt, que no acceptaven la memòria). Treballar amb experiments implica treballar amb variables iguals per a tots els participants, que no influeixin i que es poden mesurar. Els estímuls que es donaven no eren tots iguals i no afecten de la mateixa manera, primer ho va provar per ell mateix i després ho va aplicar als altres subjectes. Va proposar treballar amb les ‘SÍL·LABES SENSE SENTIT’ (síl·labes de tres lletres, SOL no serveis, OSL si). Posava en diferents llistes, grups de síl·labes i els hi demanava que ho memoritzessin. La tècnica era seguir el mateix ritme. Si al memoritzar ho aconsegueix dir a la primera es finalitza l’experiment, però si no és així es torna a començar de nou. Per demanar la memòria, en sentit experimental, s’ha de quantificar el número de vegades que ho ha fet i a l’endemà refer la prova i tornar a veure el número de cops que s’ha de mirar la llista de nou per dir les síl·labes de memòria. Contra menys vegades necessiti mirar al dia següent vol dir que s’ha produït un canvi conductual per la influència de l’aprenentatge anterior que ha quedat en la memòria. La memòria ningú l’ha vist, però si sabem de la seva existència i com funciona.
FALTA NÚMEROS
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA comportament de l’organisme, és l’entorn. Les causes del comportament em de mirar l’entorn que envolta al individu. Les psicològiques que es vagin revisant a si mateixes es tindran en compte d’altres autors, Watson no comença de zero. Però, què accepta de la ᴪ anterior :
- (^) Sistema de Pavlov i Bechterev.
- (^) L’aplicació de la ᴪ experimental (animal).
- (^) Explicarà el EC es substituït EI.
- (^) Punts febles: explicar el llenguatge (reduït al comportament) i pensament.
Va ser psicòleg nord americà, i les seves primeres aportacions públiques van ser cap al 1913. Va fer una crítica del model crític dominant (funcionalista James). La ᴪ anglesa de Watson acceptarà tot el que sigui quantificació, proposarà canviar l’objectiu d’estudi de la ᴪ. La consciència (prendre com a determinada del conscient de cada individu) no funciona per això, per tant, proposarà canviar cap al comportament com al nou objecte d’estudi (clarament objectivable, no factible; estudi de processos mentals, ara serà l’entorn on l’individu ja no decideix. Proporciona un estímul que l’individu respon (segons les conseqüències positives o negatives, el comportament es repetirà o no). Farà un salt de l’objectiu temàtic, gairebé la totalitat de psicòlegs nord americans estudiaran la ᴪ del comportament (90% dels psicòlegs, el 10% treballaven en solitari com el Thordike, dedicant-se a fer test; quantifiquen la conducte sense la necessitat d’anar als processos mentals). Watson mantindrà alguns aspectes precedent que no afecte a la conducta conscient o processos mentals. El comportament com a conseqüència d’un estímul, no pel que l’individu pugui pensar. La ᴪ experimental estudia la manera que els organismes s’havien d’adaptar al medi; permetent l’adaptació. La ᴪ funcionalista també és el mateix però accepta aspectes de la ᴪ de Pavlov ja implantada! el condicionament tenia com a objectiu veure com els organismes aprenen respostes associades de tipus adaptatiu (respondre a un Estímul Neutre que per associació al Estímul
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA Incondicionat previ té un valor de senyal anticipada), estudis acceptats per Watson (condicionament pavlovià o clàssic –gossos-).
Elements bàsics: Un reflex (E-R) – (EI-RI)! reflex SALIVAL (pot produir qualsevol organisme, posant un aliment a la boca provocarà un increment de la salivació en el que no es necessari l’aprenentatge previ. Serà estímul i resposta incondicionada ja que és la propietat de fer la conducta (EI: menjar; RI: salivació). Un EN en relació a la RRf (una conducta reflexa no és apresa, un estímul qualsevol de l’entorn que no te propietat de desencadenar una conducta).
Condicionament: Associació entre EN i el EI (associat per contigüitat temporal al EI). EN passarà a ser EC-RC (permet a l’organisme aprendre, donar senyals informatives per posar en marxa les conductes. L’aprenentatge o condicionament: EV per si sol serà capaç de donar una resposta de salivació).
El condicionament en base de la ᴪ, s’inicia la ᴪ conductista de Watson. Són excepció el comportament, l’experimentació i alguns aspectes de la ᴪ quantitativa (test psicològics sempre que no s’utilitzin test mentals). La ᴪ dels EEUU ha de tenir un caire útil i aplicat, la ᴪ de comportament busca l’aplicació a la pràctica. La definició de la ᴪ és la divisió de la ciència natural que pren com a objectiu l’activitat i la conducta humana. L’anàlisi i l’estudi del estímul per predir i controlar un cer tipus de resposta que sigui útil i convenient. (estudi entre la relació E-R, totes les característiques vinculades entre aquests fenòmens, per fer predicció control s’ha de saber quines conductes són conseqüències de determinats estímuls (precedents en un determinat entorn proper al succés que s’està estudiant). La meta teòrica de la ᴪ tenia que ser la predicció i el control de la conducta. Com a crítica: molts dels experiments de laboratori que es fan en ᴪ no tots reproduïen l’ambient del subjecte (representacions iguals). Pavlov plantejava unes condicions experimentals en que el gos estava immobilitzat; Thordike millorava amb el plantejament de la possibilitat d’un cert moviment (el laberint que conduïa algun lloc, més o menys
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA
- (^) Sistema: A-B-C (Antecedent –condicions dels antecedents al comportament que són les condiciona del entorn o del medi-! B – conducta o comportament en anglès ‘Behivor’-! C –conseqüències dels elements presents en l’entorn-). La ᴪ ambientalista és l’entorn que se’n carrega de disposar les conseqüències (ex: gos desprès de cridar-lo s’apropa (comportament) cap a nosaltres, per aquest motiu li fas carantoines (conseqüències). La conducta quedarà regulada per les conseqüències, si no en segueix cap no hi hauria el comportament (si no hi ha carantoines el gos no vindria). S’han d’extreure relacions entre les associacions dels elements. S’ha de tenir present de que no es pot utilitzar les explicacions mentals en cap situació (ex: el gos ve per la recompensa del seu comportament), si la conducta és positiva s’espera que es repeteixi en el futur. L’explicació mecànica de les relacions consecutives de les conseqüències positives es repetirà la conducta, i les negatives s’espera que es deixi de fer. La conducta i les seves modificacions són sempre una funció de les modificacions ambientals (sistemes Skinner, noves propostes: conducta en funció de l’ambient, pot ser una conducta reflexa o ja condicionada depèn de la relaciona entre els estímuls i els factors ambientals. On la resposta reflexa o de comportament és una funció del estímul i de la tercera variable (A) que fa referència als factors mediambiental. L’anàlisi de la conducta es basa en el mètode del condicionament operant, el procediment experiment caracteritzats per l’estudi de la conducta individual en la ‘càmera del condicionament’ o ‘caixa de Skinner’. Es preocupa per eliminar dels experiments les fonts dels errors (la presència del experimentador, les problemàtiques les explicacions que es donen als subjectes). Skinner en condicions òptimes, va intentar reduir les fonts d’error dissenyant les famoses ‘caixes’ en les que la visió del animal queda bloquejada, i tot el que apareix o succeeix en la caixa queda controlat i registrat per un ordinador (ex: programació del so; mitjançant l’ordinador és el que està programat: quan, quin moment, quina intensitat i duració). El fet d’estar tot enregistrat guanyava precisió en l’experiment. En el fet de pressionar la
PSICOLOGIA BÀSICA I Tema 1 LA ᴪ COM A CIÈNCIA palanca també estava registrar, per tant no depèn del investigador dir s’ha produït la pressió o no i d’aquesta manera s’eviten interferències (gràcies al disseny de les caixes i el disseny dels programes d’ordinador).
Evolució de la ᴪ Skinner va denominar la ᴪ fa 30 anys, al 1950 als EEUU molts psicòlegs demoren de la ᴪ nord americana cap a l’amplificació de la ᴪ conductual. Cognitivisme: ciència cognitiva, per definir l’objecte d’estudi: PROCESOS DE PENSAMENT, la paraula queda en la consciència i queda eliminada (saber com la ment processa la informació que rep, com l’organitza, com la recorda i com l’utilitza. Comença a parlar del procés mental (no anul·larà els coneixements de ᴪ precedents i estudiarà aspectes no conegut, R-C serà vàlids. E- atenció, percepció, memòria-R-C L’estímul previ a tot pensament, que si que és reconegut com a rellevant, portarà als processos de la ment (l’individu mentalment seleccionarà les possibilitats de respostes, desprès calcularà les diferències de quina té major possibilitat d’èxit –anticipació-. Quina resposta real que donarà serà la més factible per obtenir la conseqüència i ho ha de portar a l’execució. La metodologia conductiva és permissiva i utilitza el predomini experimental (pluralisme).
Es va produir una crisis de la ᴪ conductiva.
La ᴪ de mètodes (aspectes vinculats a la metodologia, més proper a la ciència) ! Estudi psicològic: ✓ Teoria: punt de partida que surt de la formulació teòrica; és el model amb el que s’intenta explicar el comportament.
- Buscar informació sobre el que es vol estudiar. El que se sap sobre els fenòmens.
- Plantejament objectiu; específics del estudi i amplis, s’haurà de concretar encara més pel següent pas.
- Delimitació del problema.
