¡Descarga Batalla del Ebre y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
NIT SENSE LLUNA
María Noelia Camacho Dávila
Universitat autònoma de Barcelona
Després del trencament del front a Aragó, a l’abril del 1938, i l’arribada al mar dels franquistes, es mantenien tres punts claus pel bàndol republicà. Al sector centre, compost per Madrid, l’eix central, i València que exercia de port per Madrid. Al nord es mantenia Catalunya. El bàndol nacionalista, en contes de atacar primer Catalunya, com opinaven els comandaments, va decidir prendre València, d’aquesta manera els subministre no arribarien a la capital i cauria més fàcilment. Amb aquesta acció pretenia fer-se amb el sector centre. A l’estiu del 1938 València estava apunt de caure davant les tropes nacionals. La valent decisió de bàndol republicà de obrir altre front per tal de que les tropes que estaven prenent el sector valencià, haguessin de desplaçar-se i reforçar a un altre lloc. El lloc triat va ser l’ Ebre. Aquest va resultar l’escenari durant 115 dies de l’episodi més sanguinari de tota Guerra Civil.
Abans de la nit sense lluna
Donat que, les unitats republicanes varen ser derrotades a Aragó durant l’abril del 38, van replegar-se a Catalunya en condicions lamentables ja que hi van haver una gran quantitat de baixes i això va baixar la moral de molts integrants que varen desertar. Cal afegir, que Catalunya no tenia un exercit per defensar-se. Com que Barcelona no va ser el pròxim objectiu de les tropes nacionals, si no València, va donar un marge de temps per reorganitzar-se.
Gracies a aquest temps es va poder crear l’Exèrcit de l’Ebre format per els que varen tornar d’Aragó i el V cos d’ Exèrcit que estava format per les divisions 3a 11a i 45a. El govern també va el reclutament de tots aquells que al 38 fessin 18 anys, Es a dir, fer un exercit amb nanos de 17 i 18 anys. En total 27000l nois. Coneguda con “La quinta del biberó” la formació de joves que provenien d’un dels sis centres. A Tarragona hi era al Parc de Samà a Cambrils, on rebien instrucció i des d’allà, foren destinats a l’Ebre.
Col·laboració internacional
Cal destacar l’ajut als republicans prestat per les Brigades Internacionals, integrades per 40.000 voluntaris de 50 nacionalitats diferents. Tant alemanys, austríacs, italians, britànics, com nord-americans, entre d’altres. Mèxic, també va fer la seva aportació donant 2 milions de dòlars en material de guerra. Tot i que la major ajuda la va prestar la URSS, que tant en avions, tancs, com assessors, especialistes d’aviació i fins i tot pilots. La manca de fabriques d’armes a Catalunya va obligar l’adquisició estrangera de metralladores, fusells, i projectils. Els nacionals ho tenien molt diferent ja que tenien sota el seu poder l’industria siderometal·lurgica del nord d’ Espanya i fabriques d’armes d’altres localitats. Per altre banda, també tenien ajut portuguès, italià i alemany. Van lluitar juntament als Franquistes 20000 voluntaris de Portugal. Itàlia va desplaçar el Corpo di Truppe Volontarie , que va arribar a tenir 73000 soldats armats amb artilleria i tancs. També van recolzar l’aviació nacional amb 6000 homes al llarg de la guerra. Però sens dubte, el país que va oferir un cos de millor qualitat va ser l’exercit Alemany, amb centenars de tancs i artilleria. Si més no, la Legión Condor conformada per 6000 homes i 280 avions va ser la responsable dels pitjors episodis per els civils durant la guerra. Aquestes unitats feixistes varen juntament amb el bàndol franquista.
L’ofensiva republicana s’extén sobre un fort de 65 km entre Mequinenza i Amposta. Aquest acció es va desenvolupar en tres secors diferents claus per creuar l’ Ebre. Per la zona nord, entre Mequinenza i Fayón passen el riu 9500 homes que estableixen un front avançat inicialment exitós. La contra-ofensiva dels nacionals durant els dies, 1, 2 i 3 d’agost va donar llor a una lluita devastadora amns constants avenços i retirades. Al 6 d’agost, 3500 soldats es van replegar, altre por a l’altre banda del riu. Al front del sud, l’avenç republicà es va veure frenat de cop per franquistes, fet que va provocar una gran quantitat de baixes i també la retirada. Al sector central, entre Ribarroja i Benifallet, la ofensiva republicana va resultar tot un èxit inicial. Les tropes van avançar ràpidament, aconseguint en dos dies un important avanç de 50 km en les línies enemigues. Van prendre Ascó, Flix, Móra d'Ebre, Pinell, Bot, la Fatarella i Corbera i van aconseguir arribar a les proximitat de la Pobla de Massaluca, Villalva dels Arcs i Gandesa , poble de gran valor estratègic. No obstant això, a Gandesa es produirà l'inici del contraatac franquista, a força de constants bombardejos aeris a càrrec de l'aviació alemanya i un permanent càstig artiller. Més de mil tones d'explosius van caure sobre les línies republicanes, que van haver de replegar-se. Fins primers d'agost, els enfrontaments es van caracteritzar per la seva ferocitat. En Pinell de Brai , el 10 d'agost es van lliurar violents combats entre les tropes republicanes i les franquistes, que van acabar cinc dies després per esgotament d'ambdós contendents. El 19 d'agost, una nova ofensiva franquista va tenir lloc entre Villalba dels Arcs i Corbera. Un promontori estratègicament situat, es va convertir en l'escenari de cruents combats. Defensada per tropes republicanes de la 3ª divisió, l'atac el va iniciar el Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat, que havia de ser recolzat en un moviment envoltant pels Batallons B de Ceuta i Bailén. No obstant això, el suport esperat no es va produir i el Terç va emprendre l'atac en solitari, sent repel·lit per les defenses republicanes. Al dia següent, les tropes franquistes van aconseguir vèncer l'oposició i conquerir-la.
Entre setembre i octubre de 1938, tot i es va combatre entre Gandesa, Villalba dels Arcs i Corbera de l'Ebre. L'artilleria i l'aviació franquistes van deixar anar milers de tones de bombes sobre la línia de front republicà, permetent un molt lent avanç de les tropes. Finalment, el 15 de novembre, els escassos efectius de la XV Exèrcit republicà van haver de tornar a creuar l'Ebre, aquest cop en retirada, a l'altura de Flix. La batalla de l'Ebre va ser l'última ofensiva republicana. Després de la seva pèrdua, la guerra es va convertir en un constant replegament dels delmats exèrcits governamentals, permetent l'avanç dels revoltats cap a Barcelona i Madrid. El 10 de febrer Catalunya quedarà definitivament ocupada, mentre que Madrid caurà el 28 de març de 1939. Franco ha guanyat la Guerra Civil i amb ell els totalitarismes continuen el seu avanç a Europa
Enrere quedava una batalla de 116 dies amb un balanç de 100.000 morts entre els dos bàndols. La destrucció dels pobles de la Terra Alta , la desaparició de moltes persones. El valor que van demostrar els nens obligats a ser homes. Les malalties, la fam, el foc, la foscor.
