Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


batchiller mov obrero, Resúmenes de Historia

movimiento obrero batchillerato que se estunjs

Tipo: Resúmenes

2021/2022

Subido el 12/09/2023

evasanzgil04
evasanzgil04 🇪🇸

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
4.2.- El moviment anarquista: Zones d’influència. Corrents internes. Els
atemptats de final de segle
1.- La Federació Regional Espanyola de l’AIT o Primera Internacional (FRE),
dominada pels corrents anarquistes des de la seva fundació el 1870 i que havia
expulsat el nucli marxista madrileny el 1872, va canviar de nom l’any 1881
passant a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).
2.- Aquesta nova organització va tenir una gran implantació entre els obrers de
les fàbriques de Catalunya i els jornalers (que treballen al dia) d’Andalusia.
3.- Les idees anarquistes se centraven en dos principis:
- la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena.
- la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa.
Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme en els
obrers i treballadors del camp.
4.- El moviment anarquista era indubtablement el que tenia més afiliats o
simpatitzants entre els treballadors (a Espanya) i va ser perseguit amb duresa
per les forces de l’ordre:
CORRENTS INTERNES:
- Davant la repressió, un sector de l’anarquisme espanyol va respondre
amb actes violents contra els pilars bàsics del capitalisme: l’Estat, la
burgesia i l’Església. Eren els anomenats anarco-comunistes, partidaris
de l’acció directa, la via violenta (mitjançant atemptats), per posar fi al
sistema.
- A Catalunya es va anar consolidant una tendència que arribarà a ser
majoritària, la dels anarco-sindicalistes: Donaven prioritat a la fundació
d’organitzacions sindicals i a les accions reivindicatives per millorar les
condicions dels treballadors. Aquesta tendència començarà a donar
fruits a inicis del segle XX, amb la creació de Solidaritat Obrera (1907) i
de la CNT (1910-11).
5.- La repressió i la violència:
- 1874-1877: Dos mil anarquistes van ser empresonats.
- 1878: Atemptat de Joan Oliva i Moncusí contra el rei Alfons XII.
- 1883: Fets de la Negra a Cadis. Acusacions, probablement
infundades, contra anarquistes andalussos i repressió duríssima (5.000
represaliats).
- 1886: Bomba a la seu de l’organització patronal a Barcelona.
- 1893: Atemptat contra el general Arsenio Martínez Campos, que va
resultar ferit. L’autor va ser Paulí Pallàs, que va ser detingut i afusellat.
- 1893: Dues bombes al Liceu de Barcelona, amb el resultat de 20 morts
i nombrosos ferits. L’autor de l’atemptat, l’anarquista Santiago Salvador,
va ser detingut i executat. A més, es van detenir 415 obrers, sis dels
quals van ser afusellats.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga batchiller mov obrero y más Resúmenes en PDF de Historia solo en Docsity!

4.2.- El moviment anarquista: Zones d’influència. Corrents internes. Els atemptats de final de segle 1.- La Federació Regional Espanyola de l’AIT o Primera Internacional (FRE), dominada pels corrents anarquistes des de la seva fundació el 1870 i que havia expulsat el nucli marxista madrileny el 1872, va canviar de nom l’any 1881 passant a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola ( FTRE ). 2.- Aquesta nova organització va tenir una gran implantació entre els obrers de les fàbriques de Catalunya i els jornalers (que treballen al dia) d’ Andalusia. 3.- Les idees anarquistes se centraven en dos principis:

  • la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena.
  • la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa. Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme en els obrers i treballadors del camp. 4.- El moviment anarquista era indubtablement el que tenia més afiliats o simpatitzants entre els treballadors (a Espanya) i va ser perseguit amb duresa per les forces de l’ordre: CORRENTS INTERNES:
  • Davant la repressió , un sector de l’anarquisme espanyol va respondre amb actes violents contra els pilars bàsics del capitalisme: l’Estat, la burgesia i l’Església. Eren els anomenats anarco-comunistes , partidaris de l’acció directa , la via violenta (mitjançant atemptats), per posar fi al sistema.
  • A Catalunya es va anar consolidant una tendència que arribarà a ser majoritària, la dels anarco-sindicalistes : Donaven prioritat a la fundació d’organitzacions sindicals i a les accions reivindicatives per millorar les condicions dels treballadors. Aquesta tendència començarà a donar fruits a inicis del segle XX, amb la creació de Solidaritat Obrera (1907) i de la CNT (1910-11). 5.- La repressió i la violència :
  • 1874-1877: Dos mil anarquistes van ser empresonats.
  • 1878: Atemptat de Joan Oliva i Moncusí contra el rei Alfons XII.
  • 1883: Fets de la Mà Negra a Cadis. Acusacions, probablement infundades, contra anarquistes andalussos i repressió duríssima (5. represaliats).
  • 1886: Bomba a la seu de l’organització patronal a Barcelona.
  • 1893: Atemptat contra el general Arsenio Martínez Campos, que va resultar ferit. L’autor va ser Paulí Pallàs, que va ser detingut i afusellat.
  • 1893: Dues bombes al Liceu de Barcelona, amb el resultat de 20 morts i nombrosos ferits. L’autor de l’atemptat, l’anarquista Santiago Salvador, va ser detingut i executat. A més, es van detenir 415 obrers, sis dels quals van ser afusellats.
  • 1896: Bomba contra la processó del Corpus a Barcelona, al carrer dels Canvis Nous , amb el resultat de 12 morts i 44 ferits. La policia va detenir més de 400 obrers, dels quals 87 van ser empresonats al castell de Montjuïc. Van ser jutjats militarment i es van imposar cinc penes de mort i 68 penes de presó. Aquest episodi es coneix com el procés de Montjuïc i va ser objecte de repulsa popular i internacional.
  • 1897: Assassinat del president Antonio Cánovas del Castillo. L’autor va ser l’anarquista italià Michele Angiolillo. A partir del 1897 l’activitat terrorista del moviment anarquista va començar a disminuir. 6.- En aquest període, la personalitat més destacada de l’anarquisme a Espanya va ser Anselmo Lorenzo. 7.- L’òrgan de premsa del moviment anarquista a Espanya era la Revista Social. FONT: L’acció directa He mantingut tot al llarg de la vida una lluita titànica per l’existència. He sentit a la pell els efectes d’aquesta societat, mal constituïda i pitjor governada. Constato que és un cos gangrenat, que no s’hi pot posar un dit sense tocar una nafra purulenta. He cregut que calia destruir-la i he volgut oferir a aquesta obra demolidora la meva aportació en forma d’una bomba... Carta de Paulí Pallàs, autor de l’atemptat contra el general Martínez Campos, abans de ser executat, 1893. (Traduït del castellà).