Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Biologia cèl·lular 1BAT, Apuntes de Biología

Resum biologia cèl·lular primer de batxillerat.

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 12/10/2024

gina-el-badri
gina-el-badri 🇪🇸

4 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BIOLOGIA CEL·LULAR
- Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Animal: Vegeta:
Membrana plasmàtica: estructura laminar, envola cèl·lules, permeabilitat selectiva.
Segons el model del mosaic fluid, estructura comuna→ bicapa lipídica, amb lípids i
glúcids.
- doble capa de lípids amb proteïnes
- les molècules és mouen entre si
Els components de la membrana són els lípids (fosfolípids i colesterol), proteïnes i glúcids.
Autoacoblament, caràcter amfipàtic dels fosfolípids, fa que al medi aquos els caps hidròfils
vagin cap al medi i les cues cap a l’interior, fent una bicapa lipídica.
Fosfolípids i glicolípids, molta mobilitat, tenen fluïdesa i capacitat d’adaptació als espais de
l’exterior. Colesterol, entre les cues hidrocarbonades dels fosfolípids, fa disminuir fluidesa.
Les proteïnes es classifiquen:
-Proteïnes integrals→ englobades total o parcialment a la membrana, part
hidròfoba les ancla a la part de la bicapa, travessen la membrana tenen i
són polar cap al medi extern sino a l’intern.
-Proteïnes perifèriques→ unides a cara interna o externa de la membrana,
proteïnes solubles s’adosen a part polar dels fosfolípids.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Biologia cèl·lular 1BAT y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

BIOLOGIA CEL·LULAR

  • Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes Animal: Vegeta: Membrana plasmàtica: estructura laminar, envola cèl·lules, permeabilitat selectiva. Segons el model del mosaic fluid, estructura comuna→ bicapa lipídica, amb lípids i glúcids. - doble capa de lípids amb proteïnes - les molècules és mouen entre si Els components de la membrana són els lípids (fosfolípids i colesterol), proteïnes i glúcids. Autoacoblament, caràcter amfipàtic dels fosfolípids, fa que al medi aquos els caps hidròfils vagin cap al medi i les cues cap a l’interior, fent una bicapa lipídica. Fosfolípids i glicolípids, molta mobilitat, tenen fluïdesa i capacitat d’adaptació als espais de l’exterior. Colesterol, entre les cues hidrocarbonades dels fosfolípids, fa disminuir fluidesa. Les proteïnes es classifiquen:
    • Proteïnes integrals→ englobades total o parcialment a la membrana, part hidròfoba les ancla a la part de la bicapa, travessen la membrana tenen i són polar cap al medi extern sino a l’intern.
    • Proteïnes perifèriques→ unides a cara interna o externa de la membrana, proteïnes solubles s’adosen a part polar dels fosfolípids.

Funcions membrana:

  • dona individualitat a la cèl·lula al separar-la de l’entorn
  • fa una barrera permeable selectiva, regula intervanvi de sub entre interior i exterior
  • manté diferencia de potencial als costats per la capacitat de regular entrada i sortida
  • permet processos edocitosi i exocitosi
  • reconeixement, cadenes oligosacàrids fan de receptors de molècules externes
  • traducció senyals, proteïnes s’activen per unió d’hormones, canvien i envien senyals
  • unions intercel·lulars entre proteïnes de cèl·lules diferents
  • punts d’ancoratge de filaments del citoesquelet i matriu extracel·lular
  • activitat enzimàtica, enzims estan a la membrana Transport a través de la membrana: La membrana té permeabilitat selectiva: alguns soluts passen lliures i altres amb ajuda i altres no poden passar. La permeabilitat depèn de la solubilitat dels soluts, de la grandària i la càrrega. Tipus:
  • passiu→ sense despesa energètica, difusió de subs per la membrana, produeix a favor de gradient hi ha 3 tipus: gradient de concentració elèctric electroquímic
  • actiu→ despesa energètica, contra el gradient (bomba de sodi-potassi→ Na+ exterior-K+interior) Difusió simple a través de la membrana: les molècules passen a través de la membrana i ho fan a favor d’un gradient de concentració. Amb això, la cèl·lula té transport passiu. Permet el pas de: - Molècules petites i apolars→ O2, N2, CO2..
  • Molècules petites i polars→ CO2, NH3, l’aigua (osmosi)...
  • Molècules petites de naturalesa lipídica→ hormones, vitamines… Difusió facilitada: mecanisme passiu, el transport es fa a través de proteïnes transportadores que faciliten el pas. Algunes no poden passar directament, perquè són grans (aminoacids, glucosa i sacaros), polars o càrrega, si es aixì poden travessar-la per unes proteïnes que tenen canal interno canvien la forma per introduir-la. Obertura canals iònics regulats per: Voltatge (canvi potencial elèctric de la membrana, Lligament ( unió molè com hormones al receptor de la proteïna canal).

Citoesquelet: xarxa filaments per tot el citoplasma, en les eucariotes. Dona estructura, esta en moviments cel·lulars(moviment de cilis i de flagels…) i anclatge de orgànuls permet el transport a l’interior. 3 tipus de filaments: microfilaments, filaments intermedis i microtúbuls. Microtúbuls→ component del citoesquelet, filaments tubulars de tubulina. Formen estructures, estan en el moviment, determinen forma de la cèl·lula, organitzen interior orgànuls i mobilitzen cromosomes en la divisió cel·lular. Microfilaments→ tubulars sòlids, fets de molè actina, és una doble cadena enrotllada. Fa el moviment contràctil, manté forma pk formen xarxa sota la plasmàtica. En cèl·lules musculars, filaments d’actina es reparteixen per aquesta, contracció es fa del lliscament dels filaments d’actina i miosina es posen una sobre l’altra i microfilaments d’actina associats als de miosina. Filaments→ + q microfilaments - q microtúbuls, fets de diferents proteïnes filamentoses, formats de proteïnes fibroses fa q no pot canviar longitud, estables i persisteixen. Armadura, manté la forma, importants en reforçar, intervenen en l’estructura de la membrana nuclear. Centrosoma: a prop del nucli, té el Centre Organitzador de Microtúbuls. 2 Tipus→ centrosoma centríols (algues i animals…) centrosoma sense (fongs i plantes). Centrosoma amb centriols: diplosoma→ 2 centríols, material pericentriolar, microtúbus. 9 microtúbus fent un cilindre units per ponts proteics. Cils i flagels: prolongacions citoplasmàtiques en cèl·lules, es diuen undulipodis. Estructura: 9 doblets de microtúbuls fent un anell extern i 2 al centre, estan tots units per proteïnes, tenen proteïnes motores, estan anclats a la cèl·lula(centríol).

Cilis: superficie de la cel·lula, fa corrents al voltant per atreure aliments o desplaçar subs. Flagels: + gran, 1 o 2. Ribosomes: globulars, no membrana, síntesi de proteïnes, proteïnes globulars→ 10%, ARN ribosòmic→ 10% i aigua→ 80%.Format→ ribosomes 70S,en procariotes,interior mitocondris i cloroplast. ribosomes 80S→ en el citoplasma i reticle endoplàsmatic eucariotes. Reticle endoplasmàtic (RE): format x xarxa sacs aplanats i túbuls conectats a l’embolcall.¡, l’interior es diu lumen del reticle, pel citoplasma, 2 regions: reticle rugós→ ribosomes units per membrana, fet de sacs aplanats, un costat unit per l’embolcall i l’altra amb reticle llis, cara externa té ribosomes units per proteïnes riboforines. Síntesi, emmagatzematge i transport proteïnes. reticle llis→ sense ribosomes, túbuls sinuosos units per reticle rugós, membrana té molts enzims que participen en la síntesi dels lípids. Sintesi, emmagatzematge i transport de lípids, destoxicació de fàrmacs i subs toxiques i participa en el procés de contracció. Aparell de golgi: membranós format per dictiosomes i vesícules. Dos cares: cis o receptora→ cap al RE, cara trans o maduració→ cap a la membrana plasmàtica. Glicosilació de lípids i proteïnes, modifica estructura, transport i secreció i sintesi. Lisosomes: vesícules de l’aparell de golgi, tenen hidrolases àcides (enzims…), formades al RER, transportades a l’aparell on s’activen i es concentren. Aporten enzims a la cèl·lula per la digestió de la matèria orgànica, necessiten pH 3-6, dins d’aquests hi ha glicosilada per evitar atac de hidrolases. Dos tipos de digestió: intracel·lular→ a l’interior de la cèl·lula, libosoma amb enzims a l’interior, suneix al vacúol per fer un lisosoma nou. extracel·lular→ exterior de la cèl·lula, expulsa enzims a fora per la digestió de la m orgànica.

membrana plastidial interna(impermeable). Dos espais:espai intermembranós(entre 2 membranes) i estroma(espai intern delimitat per membrana). Estroma:tilacoides o lamel·les, plastoribosomes, ADNplastifial, enzims responsables de vies metabòliques. Tilacoides o lamel·les→ immersos en l’estroma del cloroplast, tenen pigments fotosintètics a la membrana, espai intern tilacoide es lumen. Dos tipus: Tilacoides de grànuls: petits, capda pila es diu grana. Tilacoides d’estroma:connecten els grana. Pigments fotosintètics: molè encarregades d’absorbir la llum, dos tipus:-Clorofil·les, abundants i responsables de color verd. -Carotenoides:responsables dels colors gros, taronja o vermells. Plasts o plastidis: orgànuls amb doble membrana de cel·lules vegetals, capcitat de sintetitzar i emmagatzemar subs. Diversos tipus: -Leucoplasts: incolors, sense pigments, emmagatzemar subs→ amiloplasts, mido-oleoplasts, lípids- proteoplasts, proteïnes. -Cromoplasts: pigments carotenoides, deriven dels cloroplasts. - Cloroplats:produeixen clorifil·la, responsable de la fotosíntesi.