








Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Biologia cel.lular, Profesor: , Carrera: Bioquímica, Universidad: UB
Tipo: Exámenes
1 / 14
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!









a) és necessària per a la polimerització de F-actina i microtúbuls b) no és necessària per a la polimerització de F-actina i de la tubulina c) no és necessària per l’alliberament de G-actina del microfilament i del dímer de tubulina del microtúbul d) té un paper fonamental en les primeres fases de la polimerització de F-actina i microtúbul
a) una concentració elevada de fal·loidina b) una concentració elevada de colxicina c) una concentració elevada de vimblastina d) una concentració elevada de taxol
a) s’uneixen només a MT b) regulen la seva unió al MT per fosforilació c) generalment presenten un estat hiperfosforilat a la mitosi d) algunes MAP’S són motors i participen activament en el transport vesicular
a) és una propietat intrínseca dels MT’s b) es dóna en presencia de MAP’S c) depèn de la integritat dels dos extrems del MT d) depèn de la concentració de gamma-tubulina
a) cadherines b) bandes d’adhesió c) integrines d) selectines
a) ATP-asa b) GTP-asa c) quinasa d) fosfatasa
a) els pols del fus mitòtic no presenten centríols i per tant no constitueixen MTOC’s b) els MTOC’s no tenen centríols c) la superfície nuclear actua com a MTOC d) Durant la interfase poden aparèixer zones puntuals de nucleació de MT
a) el control de l’equilibri entre la baixa i l’alta afinitat b) increment de les interaccions laterals c) increment en l’agrupament de les integrines (avidesa) d) el control de l’expressió dels gens que codifiquen per les integrines
a) són molècules d’adhesió b) poden ser correceptors c) emmagatzemen aigua en la matriu extracel·lular d) són receptors tirosina-quinasa
a) guanil-ciclasa b) glicosiltransferasa c) glicosidasa d) apirasa
a) PKA b) PKB c) PKC d) PKR
a) és més barat i fàcil de manipular b) perquè és un medi de muntatge especial per cèl·lules que creixen en cobreobjectes c) perquè és un medi de muntatge que preserva la fluorescència d) perquè és un medi de muntatge que és autofluorescent
a) permeabilització - incubació amb l’anticòs – bloqueig – fixació b) fixació – permeabilització – bloqueig – incubació amb l’anticòs c) bloqueig – incubació amb l’anticòs – fixació – permeabilització d) fixació – permeabilització – incubació amb l’anticòs – bloqueig
a) proliferen indefinidament b) no es poden sincronitzar c) proliferen de manera limitada d) no proliferen
a) E2F i c-Myc b) la proteïna retinoblastoma i la p c) P21 i Ras d) La ciclina D i la p
a) la defosforilació activadora dels complexos Cdk-ciclina b) la fosforilació activadora dels complexos Cdk-ciclina c) la desfosforilació inhibidora dels complexos Cdk-ciclina d) la fosforilació inhibidora dels complexos Cdk-ciclina
a) fosforilació de la Cdk b) fosforilació de la ciclinaB c) desfosforilació de la Cdk d) desfosforilació de la ciclina B
a) la hiperfosforilació de pRb impideix la transició G1-S b) pRb és fosforilada pel MPF (Cdk1-ciclinaB1) c) la hiperfosforilació de pRb té lloc durant la transició M-G d) els senyals antiproliferatius impedeixen la hiperfosforilació de pRb
a) el centrosoma b) els centríols c) l’embolcall nuclear d) l’aparell de Golgi
a) el front d’avanç d’un fibroblast en moviment ric en filament d’actina en “treadmilling” b) el punt de contacte amb el substrat d’un fibroblast en fase divisional c) una macula adherens apical entre dues cèl·lules epitelials veïnes d) complex proteic que media entre la MEC i el citoesquelet d’actina
a) tenen llocs de fosforilació b) tenen llocs d’unió a GTP c) tenen llocs d’unió a ATP d) són fotoactivables
a) immunoprecipitació b) northern-blot c) immunofluorescència d) immnunomarcatge amb or col·loïdal
a) SRP b) CDB c) NES d) NLS
a) membranes golgianes en presència de GTP-gamma-S b) membranes golgianes en presència de GTP c) membranes endosomals en presència d’ATP d) membranes mitocondrials en presència de GTP-gamma-S
a) membrana golgiana b) membrana lisosòmica c) membrana del RE d) membrana peroxisòmica
a) un gran augment de la síntesi de proteïnes b) un gran augment de la síntesi de lípids c) una gran acumulació de proteïnes de reserva en el RE d) una gran acumulació de proteïnes defectives en el RE
a) formar vesícules amb recobriment COP b) reclutar els coatòmers cap a la membrana c) reclutar els receptors de les proteïnes de càrrega d) despolimertizar el recobriment
a) impedint la seva associació a la membrana b) interferint amb el factor de la hidròlisi del GTP (ARF GAP) c) interferint amb el factor bescanviador de nucleòtids (GEF) d) inhibint la seva prenilació
a) les selectines endotelials (p. ex: P-selectina) estan sempre exposades a la membrana cel·lular b) les molècules d’adhesió ICAM-1 presents en l’endoteli estan sempre exposades a la membrana cel·lular c) durant el procés, les integrines del leucòcit experimenten una activació “inside-out” d) el lligant de la P-selectina és l’antigen del Sialyl-Lewis X
a) immunoprecipitació b) northern-blot c) immunolocalització d) western-blot
a) reticle endoplasmàtic rugós b) reticle endoplasmàtic llis c) nucli d) centrosoma
a) beta-catenina b) beta-COP c) beta-actina d) beta-tubulina
a) col·làgena I b) cèl·lula c) factor de creixement d) fibrina
a) la formació de vesícules de transport b) la selecció de la càrrega proteica a transportat c) el direccionament del transport vesicular d) l’augment local del Ca2+ en el punt de fusió membranosa
a) alteració en l’expressió de filaments intermedis en neurones b) alteració dels contactes focals en fibroblasts c) alteració dels desmosomes en les cèl·lules epitelials i dels contactes focals en fibroblasts d) alteració dels desmosomes en les cèl·lules epitelials
a) el procés de congelació d’una línia cel·lular convé que sigui molt ràpid b) per a manipular agents biològics potencialment patògens és convenient fer servir una cabina de flux laminar vertical c) les línies cel·lulars primàries proliferen de forma limitada d) en cas d’avaria de l’incubador, és preferible mantenir un cultiu de fibroblasts humans a 25ºC que no pas a 40ºC
a) només amb proteïnes solubles b) només amb algunes proteïnes integrals de membrana c) tant amb proteïnes solubles com algunes integrals de membrana d) amb proteïnes proteasòmiques
a) l’activitat ATPasa de l’actina b) l’alliberament del fosfat després de la hidròlisi de l’ATP c) el segrest dels monòmers d’actina d) l’estabilització dels d’actina
a) ha estat transformat a formazan per les deshidrogenases mitocondrials b) no ha entrar a la cèl·lula c) s’ha incorporat al DNA durant la fase S d) ha solubilitzat l’àcid acètic
a) els senyals antiproliferatius impedeixen la fosforilació de pRb b) la fosforilació de pRb impedeix la transició G1/S c) la fosforilació de pRb té lloc durant la transició M/G d) el gen que codifica a pRb és un proto-oncogen
a) Cak b) p c) p d) Rb
a) la condensació dels cromosomes a la metafase b) la segregació dels cromosomes a la anafase
a) els centròmers b) els telòmers c) els cinetocors d) els centríols
a) alta en tot el teixit b) alta en la zona de proliferació i baixa en la zona de diferenciació c) baixa en la zona de proliferació i alta en la zona de diferenciació d) baixa en tot el teixit
a) afegir ... amb PHS 100mM b) eliminar el medi de cultiu/rentar amb PBS 100nM/afegir tripsina c) eliminar el medi de cultiu/ rentar amb PBS 100mM/ afegir cloroquina d) rentar amb PBS 100mM/ afegir tripsina
a) fixació amb PLP a 4ºC/ incubació (pols i cacera) a 37ºC b) incubació a 37ºC (pols i cacera) amb cloroquina/ fixació amb PLP c) incubació (pols i cacera) a 4ºC/ fixació amb PLP a 4ºC d) fixació amb PLP a 37ºC/ incubació a 37ºC amb cloroquina
a) ubiqüitinització b) fosforilació c) sulfatació d) ponts disulfur
a) SRP, sec61, receptor SRP b) receptor M6P, sec61, Bip c) sec61, receptor SRP, Bip d) sec16, receptor SRP, Bip
a) membrana plasmàtica b) RE
c) TGN d) endosomes tardans
a) Rho b) Rab c) Ran d) ARF
a) CDK té un nivell estable durant el cicle cel·lular, mentre que la ciclina B es sintetitza a partir d’un cert moment del cicle cel·lular i es degrada bruscament b) l’activitat de CDK es regula per fosforilació. La forma activa està fosforilada en dos residus c) l’activitat de CDK es regula per fosforilació, la qual cosa és conseqüència de l’activitat d’una quinasa d) El complex MPF és l’element crítics determinant de l’entrada en mitosi, per això la seva falta d’activitat manté a les cèl·lules en premitosi
a) fragmentar filaments d’actina b) a altes concentracions, afavorir la polimerització c) fer de proteïna fasciculadora d) a altes concentracions segrestar monòmers
a) citoesquelet de tubulina b) citoesquelet d¡actina c) secreció regulada d) metafase
a) ancoratge a proteïnes de membrana b) motores c) fasciculadores d) reguladores de la despolimerització
a) quinesina b) dineïna citoplasmàtica c) miosina d) dinactina
77.En situació d’intercanvi (“treadmilling”) els filaments d’actina in vitro
a) la seva proteïna GEF es troba al citoplasma i GAP al nucli b) la seva proteïna GEF es troba al nucli i la seva GAP al citoplasma c) la hidròlisi de GTP és activada pel receptor de NLS d) ambdues proteïnes, GEF i GAP, es troben al nucli
a) un receptor cel·lular que quan s’uneix al seu lligand transmet una senyal a l’interior cel·lular mitjançant una sèrie de molècules de senyalització intracel·lular b) el receptor i el lligand es degraden al compartiment endosomal c) el lligand indueix l’entrada del receptor i la seva pròpia degradació d) el receptor entra a la cèl·lula independentment de la seva unió al lligand
a) dineïna citoplasmàtica b) dineïna axonemàtica c) quinesina d) miosina
a) incubació de les cèl·lules fixades amb l’anticòs primaris i posteriorment incubació amb l’anticòs secundari b) incubació de les cèl·lules sense fixar amb l’anticòs primari i posteriorment incubació amb l’anticòs secundari c) incubació de les cèl·lules fixades amb solució tampó, que contingui glicina i albúmina i posteriorment incubació amb l’anticòs secundari d) incubació de les cèl·lules fixades amb l’anticòs primaris i posteriorment incubació amb solució tampó, que contingui glicina i albúmina
a) impedint la seva associació a la membrana b) interferint amb el factor de la hidròlisi del GTP ( ARF GAP) c) interferint amb el factor intercanviador de nucleòtids (GEF) d) inhibint la seva prenilació
a) fa de proteïna àncora b) és un receptor c) és una ATPasa d) és un lligand
a) incapacitat d’unió de la proteïna G a la molècula diana b) activació indefinida de la proteïna G c) unió permanent de les subunitats alfa, beta i gamma de la proteïna G d) inactivació indefinida de les proteïna G
a) el direccionament durant el transport vesicular b) el recobriment i la formació de les vesícules transportadores c) deformació de les membranes per la seva fusió d) proteïnes receptores per al reconeixement de les membranes dianes
a) la fosforilació de la p b) la fosforilació de la Rb c) la degradació de la ciclina H d) l’expressió de p
a) un oncogen b) un gen que controla la síntesi de les GTPases c) un gen supressor de tumors d) un protoncogen
F 0 4 A