Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Biotecnologia batx, Apuntes de Genética

Asignatura: ., Profesor: Cap Cap, Carrera: Genètica, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 08/11/2014

96marta
96marta 🇪🇸

3.3

(3)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BIOTECNOLOGIA
És el conjunt de tècniques que tenen com a objectiu l’obtenció de béns i serveis de consum millorats
mitjançant tècniques relacionades amb la biologia. És molt antiga: obtenció de pa, obtenció de iogurt,
selecció de les millors llavors...
Aquestes últimes dècades s’hi ha afegit l’enginyeria genètica: modicació del genoma d’un ésser viu al
que se li ha afegit, tret o modicat alguns dels seus gens. Així se li modiquen les característiques i
obtenim un OGM (Organisme genèticament modicat).
La primera tècnica va ser la clonació molecular, que consisteix a introduir a l’interior d’un bacteri (o cèl·lula
eucariota) un fragment d’ADN aliè perquè s’hi dupliqui.
ADN recombinant: el del transgènic. Aquell que se li ha afegit un gen d’un altre organisme.
Enzims de restricció: encarregats de tallar l’ADN en un punt concret a partir de llegir-ne la
seqüència. Els petits fragment que tallen presenten en els dos extrems només un dels dos
laments, “extrems enganxosos”, que faciliten la unió d’ADN.
ADN ligases: fan la unió del nou gen amb un altre ADN.
Plantes transgèniques
S’han fet al llarg de la vida, des de sempre: nectarina, paraguayo. Podem traspassar
característiques entre espècies que ns i tot poden ser de regnes diferents. El problema de les
plantes transgèniques podria ser la pol·linització, que impedeix que els camps del voltant es
puguin considerar ecològics. Un altre problema és que les plantes silvestres podrien
desaparèixer.
2 fases:
Transformació
Localització del caràcter
Identicació i localització del gen d’una espècie (salmó)
Aïllament del gen: amb els enzims de restricció adequats.
Construcció del transgen a insertar: el gen seleccionat es modica i s’inserta ala planta.
Modicació:
Se li afegeix un marcador al gen perquè després es puguin identicar les cèl·lules
que presenten el transgen: pot ser resistència a un antibiòtic (les cèl·lules hi
seran sotmeses).
Se li afegeix una seqüència promotora i una terminadora perquè pugui ser
reconegut.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Biotecnologia batx y más Apuntes en PDF de Genética solo en Docsity!

BIOTECNOLOGIA

És el conjunt de tècniques que tenen com a objectiu l’obtenció de béns i serveis de consum millorats mitjançant tècniques relacionades amb la biologia. És molt antiga: obtenció de pa, obtenció de iogurt, selecció de les millors llavors...

Aquestes últimes dècades s’hi ha afegit l’enginyeria genètica : modificació del genoma d’un ésser viu al que se li ha afegit, tret o modificat alguns dels seus gens. Així se li modifiquen les característiques i obtenim un OGM (Organisme genèticament modificat).

La primera tècnica va ser la clonació molecular, que consisteix a introduir a l’interior d’un bacteri (o cèl·lula eucariota) un fragment d’ADN aliè perquè s’hi dupliqui.

ADN recombinant: el del transgènic. Aquell que se li ha afegit un gen d’un altre organisme. Enzims de restricció: encarregats de tallar l’ADN en un punt concret a partir de llegir-ne la seqüència. Els petits fragment que tallen presenten en els dos extrems només un dels dos filaments, “extrems enganxosos”, que faciliten la unió d’ADN.

ADN ligases: fan la unió del nou gen amb un altre ADN.

Plantes transgèniques

S’han fet al llarg de la vida, des de sempre: nectarina, paraguayo. Podem traspassar característiques entre espècies que fins i tot poden ser de regnes diferents. El problema de les plantes transgèniques podria ser la pol·linització, que impedeix que els camps del voltant es puguin considerar ecològics. Un altre problema és que les plantes silvestres podrien desaparèixer.

2 fases:

Transformació

• Localització del caràcter

• Identificació i localització del gen d’una espècie (salmó)

• Aïllament del gen: amb els enzims de restricció adequats.

• Construcció del transgen a insertar: el gen seleccionat es modifica i s’inserta ala planta.

Modificació:

• Se li afegeix un marcador al gen perquè després es puguin identificar les cèl·lules

que presenten el transgen: pot ser resistència a un antibiòtic (les cèl·lules hi seran sotmeses).

• Se li afegeix una seqüència promotora i una terminadora perquè pugui ser

reconegut.

  • Inserció a les cèl·lules vegetals: Diferents tècniques:
    • Ús de plasmidis Ti com a vectors biològics: se’ls hi treu els gens de la virulència i se li afegeixen els transgens. Plasmidis Ti del bacteri Agrobacterium tumefaciens.
    • Biobalística: bombardeig de micropartícules que arriben a travessar el nucli cel·lular, són partícules d’or o tungstè que contenen el transgen. Es fa en blat de moro, arròs...

Regeneració

Posar les cèl·lules am el transgen a un medi adequat perquè es formi la planta.

Animals transgènics

Aquells el genoma dels quals ha estat modificat amb enginyeria genètica. Perquè un animal sigui considerat transgènic, ha de portar aquesta informació desitjada i l’ha de transmetre als seus descendents. (Per tant, s’ha d’insertar al material genètic de cèl·lules sexuals).

Sempre passarà per la recombinació homòloga del vector al gen diana, de manera que hi anirà el transgen.

  • Localització
  • Aïllament
  • Construcció del transgen (amb les 4 parts)
  • Inserció:
    • Microinjecció del transgen al pronucli masculí d’un ovòcit fecundat. L’èxit del procés és baix i a més es necessita fecundació in vitro, també d’èxit baix (5% eficàcia). Totes les cèl·lules ho presentaran i per tant, aquesta informació es transmetrà a la descendència.
    • Transferència de cèl·lules mare embrionàries (només s’ha aconseguit en ratolins). S’incorporen les cèl·lules amb el transgen a la fase de blàstula de l’embrió del ratolí femella. Obtenim un individu quimera, amb característiques d’ambdós tipus, ja que se li expressen cèl·lules del ratolí blanc (mare) i cèl·lules amb el transgen (marró).

Per introduïr l’ADN a les cèl·lules mare es pot utilitzar l’electroporació (fa la membrana permeable).. També es pot utilitzar la transfecció (les cèl·lules del cultiu es posen en contacte amb l’ADN i algunes l’incorporaran).

Els fills de la quimera ja seran transgènics completament.

PCR: Reacció en cadena de la polimerasa

Ens permet amplificar la quantitat d’ADN que tenim. Necessitem:

  • ADN motlle
  • Desoxinucleòtids trifosfat