BIOTECNOLOGIA
És el conjunt de tècniques que tenen com a objectiu l’obtenció de béns i serveis de consum millorats
mitjançant tècniques relacionades amb la biologia. És molt antiga: obtenció de pa, obtenció de iogurt,
selecció de les millors llavors...
Aquestes últimes dècades s’hi ha afegit l’enginyeria genètica: modificació del genoma d’un ésser viu al
que se li ha afegit, tret o modificat alguns dels seus gens. Així se li modifiquen les característiques i
obtenim un OGM (Organisme genèticament modificat).
La primera tècnica va ser la clonació molecular, que consisteix a introduir a l’interior d’un bacteri (o cèl·lula
eucariota) un fragment d’ADN aliè perquè s’hi dupliqui.
ADN recombinant: el del transgènic. Aquell que se li ha afegit un gen d’un altre organisme.
Enzims de restricció: encarregats de tallar l’ADN en un punt concret a partir de llegir-ne la
seqüència. Els petits fragment que tallen presenten en els dos extrems només un dels dos
filaments, “extrems enganxosos”, que faciliten la unió d’ADN.
ADN ligases: fan la unió del nou gen amb un altre ADN.
Plantes transgèniques
S’han fet al llarg de la vida, des de sempre: nectarina, paraguayo. Podem traspassar
característiques entre espècies que fins i tot poden ser de regnes diferents. El problema de les
plantes transgèniques podria ser la pol·linització, que impedeix que els camps del voltant es
puguin considerar ecològics. Un altre problema és que les plantes silvestres podrien
desaparèixer.
2 fases:
Transformació
•Localització del caràcter
•Identificació i localització del gen d’una espècie (salmó)
•Aïllament del gen: amb els enzims de restricció adequats.
•Construcció del transgen a insertar: el gen seleccionat es modifica i s’inserta ala planta.
Modificació:
•Se li afegeix un marcador al gen perquè després es puguin identificar les cèl·lules
que presenten el transgen: pot ser resistència a un antibiòtic (les cèl·lules hi
seran sotmeses).
•Se li afegeix una seqüència promotora i una terminadora perquè pugui ser
reconegut.
