¡Descarga Principios básicos de la comunicación humana: Definiciones y procesos - Prof. Magdalena Fa y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ ALS PRINCIPIS BÀSICS DE LA COMUNICACIÓ HUMANA
En la comunicació sempre hi ha informació, mentre que no totes les informacions hi ha comunicació.
1. Definicions
Comunicació: del llatí communis, comú. Només pot haver-hi comunicació quan allò que es comunica té un significat per als dos elements que intervenen en la interacció. És un procés d’anada i tornada d’informació. L’emissor i el receptor poden intercanviar les seves posicions segons quina sigui la direcció del missatge. El feedback és immediat.
Informació: el missatge només recorre una direcció, de l’emissor al receptor. El receptor no sol ser algú concret sinó que acostuma a ser un col·lectiu (ex. “informatiu” de TV).
Interacció: procés psicosocial que implica una influència recíproca. Abasta el procés comunicatiu complet.
Llenguatge: codi a través del qual es transmeten els missatges en l’acte comunicatiu.
Intencionalitat: en tota comunicació hi ha una interacció. L’estratègia intencional es refereix a una tendència a tenir intencions i a atribuir-ne als altres.
Intersubjectivitat: en tota interacció posem en marxa processos mentals en relació als processos mentals de l’altre i la seva intencionalitat. Això implica un cert grau de consciència de l’altre. (ex. apagar la televisió i agafar un llibre quan sentim la porta).
2. Elements de la comunicació
Emissor té un objectiu que el porta a iniciar la comunicació i es codifiquen els missatges que genera. Escull els mitjancers (codis, canals, sistemes d’obertura i clàusula...). és percebut pel receptor com a emissor i té una presentació prèvia del receptor que condiciona la seva forma de comunicar-se.
Receptor rep, descodifica el missatge i decideix sobre l’establiment del feedback. Pot constituir-se en emissor per donar feedback al seu interlocutor. Té una representació de l’emissor que, generalment és posterior a la recepció del missatge.
Missatges o continguts són emesos i rebuts com un tot i no es respon a estímuls aïllats, tot i que són nombrosos. Aquests que conformen el missatge (Goffman, 1971): verbals, físics, vocals i situacionals.
Codis: forma en la què s’estructuren els símbols o els missatges, que queden reduïts o convertits en un llenguatge comprensible pel receptor.
- Tots els codis estan conformats per un repertori més o menys ampli d’unitats
- Les unitats dels codis tenen significat, es refereixen a quelcom diferent d’elles mateixes.
- Tots els codis acompleixen una funció.
- Tots els codis transmissibles per mitjà d’un canal de comunicació.
- Els codis impliquen un acords implícit o explícit entre usuaris respecte al seu ús.
Canals mitjà a través del qual s’emeten i es reben els missatges.
Contextos socials o referents conjunt de circumstàncies en què es produeix el missatge que permeten la seva correcta comprensió (espai – temporals; cultura de l’emissió i receptor; dimensions bipsicosocials de l’emissor i receptor com ètnia, edat, gènere; etc).
3. Processos comunicatius
(Berjano i Pinzano, 2001, p.18)
- Augmenta el nombre de persones
- Els missatges es fan més generals
- Creix la distància física i emocional
- És necessària una tecnologia i la organització més complexa
- Les tècniques de comunicació utilitzades són diferents
4. Funcions de la comunicació interpersonal
Control: situació en la que l’individu pot aconseguir que el resultat de la interacció coincideix amb el seu desig original.
Intercanvi d’informació: les relacions interpersonals poden ser vistes com a situacions d’intercanvi que permeten adquirir i intercanviar informació.
Negociació interpersonal: l’individu demana recursos que no posseeix per a la satisfacció de les seves necessitats.
Desenvolupament de la pròpia identitat: en el procés d’interacció assumim un rol personal i n’atribuïm un als altres.
5. Facilitadors i barreres de la comunicació
Realitats bàsiques de la comunicació (Berjano, 1997; Borman, 1974; Musitu, 1980).
- Atribució dels significats
o La gent interpreta el que una persona fa o diu, o deixa de fer o dir, com un missatge amb un significat determinat, quan en realitat la intenció conscient de la persona no era aquella. o Els significats es troben en les persones, no en les paraules. o Tot intent de comunicació provoca significats en certa manera diferents per part de l’emissor i el receptor.
- Habilitats comunicatives o L’habilitat per comunicar-se s’aprèn i, per tant, les experiències prèvies determinen l’actuació de l’individu. o Quan falla la comunicació, la reacció normal és buscar el culpable, perdent temps i energia. o Les persones difícilment sabem escoltar. Estem més pendents d’interpretar que d’escoltar. o Som capaços de reduir a tan sols 1 o 2 minuts un missatge llarg que hem rebut, perdent gran part del contingut del missatge.
Interpersonal
Grupal
De masses
o Desacord sobre el contingut però no afecta a la relació o Acord sobre el contingut però no sobre la relació o Confusió entre els dos aspectes (ex. Parella: “ si m’estimessis no em portaries la contrària ”) o Dubtes en el nivell de contingut per no posar en perill una relació vital o Desacord sobre contingut i relació
La puntuació de la seqüència de fets (procés i circularitat): una comunicació pot entendre’s, per part d’un observador, com una seqüència ininterrompuda de missatges, tot i que els participants puntuen la seqüència dels fets. Les persones puntuen la seqüència de tal manera que un d’ells pren la iniciativa, té el predomini, és el dependent, etc. Donat que la comunicació és circular no es pot establir causa – efecte quan es produeix una puntuació discrepant per part dels participants (ex. Profecia auto complida).
Comunicació digital i analògica:
Comunicació digital Comunicació analògica Es transmet a través de símbols lingüístics o escrits És arbitrària, convencional i simbòlica És el vehicle del contingut de la comunicació
Ve determinada per la conducta no verbal (to, gestos, etc.) És el vehicle de la relació Té un component extrínsec (forma de vestir, possessions, etc.) i un component intrínsec (forma de seure, de donar la mà, timbre de veu, etc.)
Interacció simètrica i complementaria:
Relacions complementàries Relacions simètriques La conducta d’un participant complementa la de l’altre. Cap participant imposa la relació a l’altre, sinó que pot venir marcada pel context social o cultural (mare/fill, metge/pacient, etc.) o bé ser un estil de relació particular d’una díade.
Estan basades en la igualtat. Cap participant imposa la relació a l’altre, sinó que pot venir marcada pel context social o cultural (germans, amics, parella...) o bé ser un estil de relació particular d’una díade.
- Compromís: empatia i comunicació
Empatia: estat mental en què un mateix s’identifica o es sent en el mateix estat d’ànim que l’altre persona o grup.
Tota persona té una imatge de l’altre amb qui parla. Cadascú té expectatives respecte a l’altre. Des d’aquest punt de vista podem entendre l’empatia com la capacitat de projectar-nos en la personalitat dels altres.
Teoria de la empatia basada en la inferència (Asch, 1972):
Cada persona té la seva pròpia consciència i les seves experiències i no s’hi pot accedir directament. Per tal d’interpretar-es cal inferir-les a partir de les observacions realitzades sobre nosaltres mateixos. Només podem fer inferències quan el que observem coincideix amb la nostra experiència passada.
- Empatia en termes d’estímul – resposta:
Les accions de l’altre actuen com a estímuls que ens porten a recordar la nostra experiència. Les accions de l’altre només tenen sentit si responen quan es recolzen en una necessitat nostra. L’empatia es converteix en un procés egocèntric i subjectiu d’aprenentatge.
Teoria de l’empatia basada en el desenvolupament del rol (Mead, 1972):
L’empatia es produeix quan un assumeix el rol de l’altre. Això implica un procés d’aprenentatge.
Imitació dotació de significat als gestos empatia
Intel·ligència emocional i empatia (Goleman, 1996): a partir de la consciència d’un mateix podem accedir als sentiments dels altres. La clau que ens permet accedir als sentiments dels altres radica en la capacitat de captar els missatges no verbals.
