¡Descarga Bloc II - Atenció y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Atenció, percepció auditiva i de la
parla.
1. L’atenció
William James (1890). Principis de Psicologia: “Tothom sap el que és l'atenció”.
La realitat és que, avui en dia, segueix sent difícil trobar una definició amb la què tots els psicòlegs o investigadors hi estiguin d’acord. Tot i així, en les últimes dècades, ha crescut enormement l'estudi científic de l'atenció.
Exerceix control sobre la capacitat cognitiva. Evita l’excessiva càrrega d’informació. Està vinculada en l’activació de l’individu enfront a situacions noves i planificades, o insuficientment apreses. Permet un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants.
Així doncs, podem entendre l’atenció com...
Mecanisme complex (format per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la informació i en la selecció d’estímuls i el control de la conducta. Sistema executiu que exerceix i rep influència d’altres processos cognitius (percepció i la memòria), amb els quals guarda una estreta relació. L’atenció és tant important que les persones que pateixen alteracions atencionals (p.ex. heminegligència) mostren greus problemes adaptatius.
1.2. ORIENTACIÓ (atenció exògena)
Modula la conducta deforma automàtica. Reflex d’orientació : Ocurrència d’un esdeveniment (estimulació visual, auditiva, tàctil…)
2. Tipus d’atenció
2.1 Atenció exògena/endògena
Exògena ( Visual, auditiva, tàctil, etc)
-Estímuls més eficaços: sons estrepitosos, llums brillants que apareixen de cop, moviment no predictible d’un objecte, etc.
- “un estímul marca cap a on es dirigeix la meva atenció”
Endògena
- “Prestar atenció”: esforç mental per a seleccionar un estímul entre d’altres. -Control voluntari (factors com automaticitat i dificultat hi tenen un paper important).
- Depèn de l’individu.
- “jo soc el que mou la meva atenció cap a aquella direcció de forma voluntària depenent de com rebo l’estímul”
2.2 Atenció voluntària / involuntària
- Està determinada per l’actitud activa o passiva de l’individu enfront els estímuls.
- En l’atenció involuntària o passiva, és el “poder” de l’estímul el que atrau a l’individu.
- En l’atenció voluntària l’individu decideix quin és l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional.
2.3 Atenció oberta / encoberta
- L’atenció oberta va acompanyada d’una sèrie de respostes motores i fisiològiques (que produeixen modificacions en l’individu).
- En l’atenció encoberta no és possible detectar els seus efectes mitjançant l’observació.
2.4 Atenció dividida / selectiva
- Determinada per l’interès de l’individu.
- En l’atenció dividida, són diversos els estímuls o situacions sota el “focus” atencional.
- En l’atenció selectiva, l’esforç es dirigeix cap a un/a àrea/estímul/característica concret/a.
Tipus d’atenció
Origen i naturalesa del
estímuls
Atenció
endògena
Atenció exògena
Actitud del subjecte Voluntària /
activa
Involuntària / passiva
Manifestacions motores i
fisiològiques
Oberta Encoberta
Interès del subjecte Dividida Selectiva / focalitzada
3. Possibles beneficis d’orientar l’atenció
Yantis y Jonides (1984 ) ↑TR > ↓TR (temps de reacció)
Paradigma de Posner (1980) Si la tasca ho imposa (fixar la mirada al centre) podem evitar el reflex d’orientació a un esdeveniment.
A ESDEVENIMENTS : Permet una resposta més ràpida a estímuls externs (Yantis).
A UBICACIONS ESPACIALS : Els estímuls que apareixen en la ubicació atesa es processen més ràpidament (Posner) i de forma més “profunda”.
5. Filtratge/ Selecció
La quantitat d’informació que ens arriba de l’exterior és enorme i canvia constantment. El cervell no pot processar tota la informació que li arriba. Té una capacitat limitada. El nostre cervell té mecanismes selectius que controlen a quins estímuls atenem i a quins no i evitar la sobrecàrrega d’informació.
Efecte de la ‘festa de còctel’ (Cherry, 1953): No tenim cap problema en seguir una conversa enmig de moltes altres o en un entorn molt sorollós. Com ho fem: o Triant informació en base a diferències en intensitat, freqüència, localització, etc.
Tècnica de l’ombrejat i escolta dicòtica (Cherry, 1953)
- Els participants podien atendre a un missatge i “eliminar” el contingut de l’altre.
- El nivell de filtratge/ processament del missatge no atès depèn de la dificultat de l’ombrejat (per ex., repetir síl·labes sense sentit és més difícil que ombrejar prosa) i de petits canvis en el focus atencional en vers el canal no atès.
Fenomen de la superposició de vídeo (Neisser i Becklin, 1975)
- Tasca anàloga a l’ombrejat de Cherry. Video
-Els participants pràcticament no recordaven res en el video no atès.
5.1 Models de Selecció (“Coll d’Ampolla”)
- A partir d’estudis aplicant la tècnica de l’ombrejat es va plantejar un model explicatiu (Broadbent, 1958) en el que s’establia la connexió entre sensació, percepció i memòria per explicar el fenomen de l’atenció selectiva des de la perspectiva del processament de la informació.
- Dades experimentals van anar modificant els plantejaments inicials i van donar lloc a models alternatius.
5.2 Model de Selecció Primerenca
(Broadbent, 1958)
Dos o més estímuls externs, o missatges, presentats al mateix temps i que arriben simultàniament.
S’extrauen, registren i analitzen les característiques físiques d’ambdós estímuls.
FILTRE: Un dels estímuls (S1) passa a través del filtre. L’altre no passarà més enllà de la memòria sensorial. La seva representació sensorial s’esvaeix ràpidament i no rep processament posterior.
Memòria a Curt Plaç (capacitat limitada). Es realitza un processament extensiu de l’estímul que ha passat el filtre. Significat.
Conducta (els estímuls davant els quals no cal emetre una resposta són, si és possible, ignorats abans d'arribar a processar-se).
La única informació que es troba disponible sobre els estímuls no atesos són les propietats físiques (tipus de veu: home o dona, localització del so o esdeveniment: esquerra o dreta, etc.).
Possibles ‘problemes’ del model:
Diversos estudis suggereixen que, en el canal no atès, es produeix més processament de l’esperat:
Percepció subliminal: Es processem determinats estímuls no atesos fins el punt de que influeixen la conducta (veure, per ex., treballs de Merikle). Moray (1959): Gairebé cap dels missatges no atesos van ser recordats excepte subjectivament missatges "importants“ com el nom propi o el llenguatge “tabú”. La taxa de detecció pels noms propis va ser del 33%.
5.2.1 Model de selecció tardana (Deutsch i Deutsch)
- L’atenció opera tardanament, sobre la MCP i no sobre els registres sensorials:
- Tots els estímuls són processats més o menys semànticament.
- En principi, tots els estímuls haurien de ser recordats (atesos o no).
- Problema: la MCP és de capacitat limitada i s’avalua de forma preferent el que s’atén.
- La informació que no s’elabora més (o que no es repassa) s’oblida ràpidament.
7. Atenció dividida Models de capacitat
Quins són els factors que determinen l’execució simultànea de dues o més tasques conjuntament?
Semblança entre tasques Localització espacial (mateixa vs. diferent) La pràctica Automaticitat La dificultat
Factors rellevants
La semblança entre tasques: com més semblants siguin dues tasques, més difícil serà fer-les a la vegada. Més fàcil quan
- No comparteixen modalitat sensorial (auditivavs. visual)
- Codis de memòria diferents (verbal vs. visual)
- No comparteixen modalitat de sortida (ex. dues respostes manuals vs. una manual i l’altra verbal).
Localització espacial: Nova tasca doble: fixar-nos en els dos vídeos al mateix temps. És pràcticament impossible fixar-se en els dos vídeos a l’hora, sobretot quan es presenten un a cada ull o separats en l’espai. Si els ajuntem en un sol punt, és més fàcil.
Amb la pràctica, automatitzem la conducta alliberem recursos, permetent realitzar més d’una tasca al mateix temps.
Exemple: inicis en practicar un esport, o al conduir un cotxe. Amb la pràctica, reduïm la dificultat.
Els recursos atencionals són comuns per tots els estímuls independentment de la modalitat d’entrada i es divideixen en les diverses tasques.
Problema : poca eficiència perquè cada tasca disposa de menys recursos per a la seva realització.
7.1 El model de capacitat central (Kahneman, 1973)
- Es podran realitzar dues tasques al mateix temps sempre i quan la quantitat de recursos que es necessiten per fer-se sigui inferior a la quantitat de recursos que té el sistema en aquell moment.
- L’atenció es considera un “gestor de recursos cognitius”.
- Arousal. Varia d'una persona a una altre i en si mateixa. Els recursos d'atenció augmenten a mesura que s'incrementa l'arousal, però a partir de cert punt, la relació s'inverteix produint una disminució dels recursos atencionals disponibles.
- Disposicions duradores , relatives a les regles que governen l'atenció involuntària, en cada persona.
- Intencions momentànies , relatives als esquemes o criteris selectius activats en un moment donat segons l’activitat que s’està realitzant (per exemple, buscar una persona en una multitud).
- Avaluació de demandes : ens permet establir el consum relatiu de recursos atencionals de cada tasca o procés; hi ha tasques que no requereixen recursos atencional (automàtiques) mentre que altres exigeixen gran part o tots els recursos disponibles (controlades). - Sembla que hi ha tasques que es poden combinar sense problema
7.2 Models de recursos específics - Norman & Bobrow (1975)
Hi ha diferents recursos dedicats a processar diferents tipus d’informació (modalitats). Encara que hi hagi límits específics per a cada modalitat, no hi ha un límit general per a realitzar diverses tasques.
- Per a cada tipus de tasca (p. ex. visual vs. auditiva) hi haurà una quantitat de recursos disponibles limitada.
- La possibilitat de realitzar dues tasques a la vegada no depèn tant de la suma total dels recursos necessaris per fer cada una d’elles, sinó de la quantitat de recursos relatius de cada tasca.
7.3 Teoria de la Càrrega Perceptiva de Lavie (1994). Model “híbrid”
- Combina un enfocament de capacitat perceptiva central (o càrrega, en anglès “load”) limitada amb un enfocament de processament simultani on es processa informació diversa en paral·lel fins que s’arriba a un límit.
- Tots els recursos que no han estat assignats al processament dels estímuls rellevants s’utilitzen per processar estímuls irrellevants per a la tasca, que poden ser distractors.
Es procecessen estímuls i es realitzen tasques “no principals” en la mesura que hi ha recursos i càrrega perceptiva baixa.
- Els estímuls irrellevants (per ex. distractors) seran percebuts millor (fins el punt de generar interferència) en condicions de baixa càrrega, quan la capacitat perceptiva no s'ha exhaurit en el processament dels estímuls rellevants (per ex., per una tasca principal). >>>> major distracció
- L’augment de les exigències de processament principal (alta càrrega) fa que es doni una prioritat molt baixa als estímuls irrellevants >>>> menor interferència distractor.
8.3. Processament atès vs. no-atès ERPs (event-related potentials)
En general, els ERPs generats per un estímul (per ex. acústic) al canal atès tenen més amplitud.
8.4 Processament esperat vs. Inesperat ERPs (event-
related potentials)
En electrodes posteriors, l’amplitud d’ERPs com P1 i N1 és major quan la persona espera l’estímul en una localització determinada (en un paradigma de Posner endògen; per ex. Hillyard, Luck i Mangun, 1994).
9. Atenció i cerca visual
Els nostres ulls inspeccionen constantment el camp visual amb moviments a gran velocitat (sacades). Factors que ho modulen (entre d’altres):
- Intencions i significat
- Coneixements i experiència prèvia
- El focus atencional en un moment donat
9.1 Cerca visual. Intencions
Els patrons de moviments oculars varien segons les intencions i/o la tasca que està relitzant la persona. Yarbus (1967)
9.2 Cerca visual. Experiència
- Els mecanismes que permeten explorar ubicacions espacials d’una forma sistemàtica no semblen estar plenament desenvolupats fins els 6-7 anys d’edat ( Cohen, 1981).
- Pel que fa al coneixement previ, els objectes desconeguts s’observen durant més temps i es recorden amb més facilitat.
9.3 Focus d’atenció
- Els canvis que es donen fora del focus d’atenció, encara que resultin molt evidents, no generen un major reconeixement i record d’objectes després d’una cerca visual.
9.4 Cerca visual. Característica vs. Conjunció
Característica (feature) Normalment, l’estímul objectiu (target) “salta a la vista” o “brota” entre la resta, de forma pre-atentiva (Neisser, 1967). Detecció ràpida del “target”. L’augment de distractors no té gaire impacte.
Conjunció És necessària una cerca “serial”. Detecció més lenta del “target”. A més distractors, més dificultat en trobar el target.
10. L’Efecte Stroop (Jaensch, 1929; Stroop, 1935)
Experiment Tasca 1 Tasca 2 1 Llegir el color escrit en tinta negra (41.0s)
Llegir el color escric amb tinta de colors incongruents (43.3s) 2 Anomenar els colors de quadres (63.3s)
Anomenar el color de noms de colors incongruents (110.3s)
Llegir les paraules, encara que està basat en un aprenentatge, és un procés més automàtic que anomenar colors.
La cerca basada en característiques no sempre és més ràpida. Depèn de la similitud dels estímuls “competidors”.
