¡Descarga Botanica tema fulla y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
LA FULLA
La fulla
- Òrgan que naix en les tiges.
- Creixement limitat.
- (^) Generalment laminar
- Simetria dorsiventral.
- Dimensions i nombre molt variables.
Fullaraca: fulles mortes que es desprenen
Fullam: fulles vives
Funcions de la fulla:
- Elaboració de materials orgànics com a conseqüència de la fotosíntesi
- Intercanvi de gasos: respiració i transpiració
- (^) Protecció: ex: els meristemes apicals, el cas de les esquames gemmàries
- Reproducció: Moltes estructures portadores dels òrgans reproductors són d’origen foliar
Tipus de fulles:
- Microfil·les: absència de parènquima intersticial. S’originen a partir de protosteles o sifosteles. - Son molt simples - Ventrals i dorsals - Teoría de l’Enació: (excrescència lateral)
- (^) Macrofil·les (=megafil·les). Presència de parènquima intersticial. S’originen a partir de sifonostela o euestela, - S’originen per distints processos a partir dels telòmers. Teoria telomàtica: culminació, plantació i concrescència
Cotilèdons són les fulles embrionàries que es troben en la plàntula que hi ha en la llavor
- En la germinació hipogea, els cotilèdons porten substàncies de reserva i queden sota terra o arran de terra
- En la germinació epigea els cotilèdons se situen per sobre del nivell del sol i són visibles, en aquest cas poden portat substàncies de reserva, ser fotosintètiques o ambdues coses.
Els nomofil·les son les fulles vegetatives que la planta té durant tota la seua vida, són les que habitualment veiem, la seua funció principal és fer la fotosíntesi
Els catafil·les o esquames, són fulles modificades que es troben en les gemmes i la seua funció és la protecció del teixit embrional
Hipsofil·les o bràctees: fulles que protegeixen les flors o simples son simples nomofil·les. Fins i tot poden actuar com a substituts de les peces florals.
Antofil·les
El pecíol: part de la fulla d’aspecte cilíndric o aplanat, que subjecta i orienta al limbe. De vegades pot faltar (fulles sèssils o sentades)
Base foliar: és la zona de la fulla per on s’uneix la tija
- Pot estar eixamplada i forma la beina
- (^) De vegades apareixen unes expansiona laminars (estípules)
Morfologia del Limbe: existeixen una gran varietat de tipus de fulles per la morfologia del limbe, de l’àpex, de la base, per la entalladura, la disposició, la inserció i ramificació dels nervis.
ANATOMIA DE LA FULLA
El limbe o làmina foliar:
- Epidermis: generalment uniestratificada, amb cutícula i estomes
- Parènquimes fotosintètics (clorènquima, mesòfil·le): teixits especialitzats a realitzar la fotosíntesi: - Parènquima en palissada (sota l’epidermis de l’anvers) - Parènquima esponjós o llacunar.
- Teixit mecànics: col·lènquima i/o esclerènquima
- Feixos conductors: floema i xilema, a voltes pot haver-hi càmbium, en general en les fulles que tenen feixos col·laterals el xilema es situa cap a l’anvers de la fulla i el floema en el revers.
El pecíol: hi ha certa semblança entre els teixits del pecíol i els de la tija.
- (^) L’epidermis és continuació de la tija
- Els teixits mecànics són col·lènquima i/o esclerènquima i els feixos conductors que van des de la tija a les fulles són col·laterals.
Duració de les fulles
- Són perennes i les plantes perennifòlies: els pins, les carrasques, etc
- Les fulles són caduques (o decídues) i la planta és caducifòlia com: pollancres, oms, ...
- Fulles marcescents i les plantes semicaducifòlies: roure galer, roure reboll
Abans de caure les fulles, la planta mobilitza totes aquelles substàncies que poden ser transportades i guardades, a continuació es forma en el pecíol una capa de cèl·lules aïllants: la capa o zona d’abscició.
