TEMA 1
21-09-07
-Branca del coneixement F 0 E 0 no es un adjectiu!
-Definim alguna cosa agradable. De aspecto simetric i proporcionat com a adjectiu F 0 E 0 no es del tot cert
-Simetria i armonia definiesen la bellesa
-L’estetica no es l’estudi només de la bellesa, també la lletjor, l’implaent… F 0 E 0 món hedonista i utòpic: busquem
allò bunic, perque és mes humà, però la lletjor també es humana.
-No abusar del concepte ni utilitzarlo erroneament.
-L’estetica estudia els fenomens sensibles (gust o disgust) i intenta donar l’explicació de pq la societat
prefereix A o B.
-Experiència estètica: Adonarten de si algu t’agrada i perquè F 0 E 0 Esclusiu del home (racional)
-Com a animal l’home te necessitats fissiolòiques (tinc gana) com a animal racional te fenòmens sensibles, i per
tant estètics (decidir què menjar) F 0 E 0 Estètica: poden estar relacionats amb necessitats fisiològiques.
Ciència
-Com a ciència, te un objecte d’estudi (fenòmens sensibles) i un objectiu (el coneixement)
-Fenòmen sensible F 0 E 0 Natural (No home): un paissatge que t’emociona per atzar
F 0 E 0 Artístic (Per l’home): una creació de l’home pensat en base a la sensibilitat
A vegades hi ha creacions que no tenen pensat sensibilitzarte (Central nuclear) però et sensibilitzen. Es perquè
interiorment has tingut una experiència previa en relació a la creació que t’inclina a gust /disgust (mediambient)
-Tota ciència estableix una unió entre el coneixedor i el coneixement. (podem coneixens a nosaltres mateixos,
depèn què m’agrada o no) l’estetica ens ajuda a coneixens F 0 D F Finalitat de l’estetica (la sensibilitat ens determina
com a persones)
26-09-07
L’estètica es una branca de la filosofia
Dialoga amb F 0 E 0 La teorìa i historia del art F 0 E 0 tracta la sensibilitat de l’art
F 0 E 0 La sociologia F 0 E 0 consums estètics de agrupacions
F 0 E 0 La sicologia F 0 E 0 com em puc identificar a mi mateix
F 0 E 0 La lingüística F 0 E 0 estudia les llengues, codis (visuals/auditius). Ens ajuda a veure de
quina manera tendeix a univeersalitzar una experiència subjectiva. Ajuda definir els codis universals (bo, bell,
lleig...)
------------------------------
Es categoritzen les experiències estètiques. 3 principals:
Bellesa, lletjor i Sublim F 0 E 0 S’experimenten de manera subjectiva, però la bellesa lletjor, les volem universalitzar
F 0 E 0 També son subjectives en relació amb el temps (lo de avuí si, demà no)
F 0 E 0 Lo bell no es sempre argadable i lo lleig no es sempre desagradable
------------------------------
Origen Etimològic: Alexander G. Baumarten (s. XVIII F 0 E 0 Segle de les llums)
-Es busca un coneixement de tot F 0 E 0 es crea l’enciclopèdia
-Voluntat de codificar tot coneixement sensible
Aiszetiké: allò que percebo // F 0 E 0 es tradueix al llatí F 0 E 0\\ Sensatio: Coneixement del mon físic
F 0 E 0 Percepció + Sensació = Gust F 0 E 0 Combinen les dues definicions de les dues llengues per crear la paraula
------------------------------
Origen històric: Grecia
-Pitàgoras: Vista i oida son superiors perque a través d’allo que percebo, puc crear un pensament irracional.
F 0 E 0això ha estat heredat en el pensament occidental
-Plató: L’experiència estètica també es pot percebre a través de la ment i no només dels sentits
(bellesa i lletjor F 0 E 0 mon de les idees)
-Aristòtil: Esclusivament humana, ens diferència de l’animal i ens enriqueix pk es subjectiva
-Ilustració (S.XVIII) F 0 E 0 l’estetica com a ciència
F 0 E 0 Concepte de gust: facultat per jutjar (el gust fa que digui: això m’agrada o em desagrada)
F 0 E 0Estableix els principis acadèmics d’allò que és de bon gust i de mal gust F 0 E 0 s’estableixen
cannons (serà bell allò que segueixi unes proporcions establertes)
F 0 E 0Kant: crítica del judici: el gust com a facultat de judici i de coneixement // El gust ens
determina com a individu i com a grup (el gust ens socialitza)
28/09/07
Post modernitat: tendència del pensament.
-Té a veure amb la manera de vida F 0 E 0 Manera de veure i viure la realitat.
-Ens defineix el que som i com som.
-Una manera de veure les coses que convida a la fragmentació en bases del relativisme o subjectivisme
