INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D'ELIES
Aquest relat narra en 3era persoona els pocs minuts de l'Elies corrents des de casa seva fins a El
cafè del Silveri, on hi para la línia d'autobusus que van cap a Lleida. El cronista vol saber l'hora i la
ruta que fa l'elies preguntant als veïns, els quals donen informació contradictòria fins que,
finalment, arriben a saber quin camí va seguir, el mes rellevant, perquè corria d'aquella manera.
L'elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia
encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a punt de morir, i no podria durar gaire
més amb vida. L'home es vol estalviar els diners en medicines, ja que no hi ha res a fer per a que es
salvi.
Aquesta història quedarà fixada en la memòria del poble ja que tothom el va veure fent aquella gran
correguda, el poble parlar del tacany que es l'elies.
AMOR FATAL EN DESCÚBIT SUPÍ
En Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l'Ebre SL, es troba tancat al seu despatx, on no gosa
obrir els ulls per tal de no veure el sofà de cuir vermell que hi ha al bell mig del saló, on sempre
s'hin han assegut orgullosos els membres de la família Fenolleda i, on ara reposa una fotografia de
la flamant model i artista italiana Claudia Cardinales, que va causar furor a l'Europa dels 60.
Gervasi mira els quadres que pengen de les parets de l'estança, tots ells honorables membres de la
família que han estat afotunats, tant en els negocis com amb les dones, de manera que han tingut
diverses amants, entre elles, la Natàlia, la minyona de la casa, que encara l'acompanya i han comès
diverses malvestats i actes pocs honorables. Ell no ha estat capaç de fer res, per això li fa l'efecte
que tots ells el miren amb aires de superioritat. A més, ell, Gervasi, no té més quue una fotografia
d'una model internacional amb qui ell sol es “diverteix”. Què pensarien els seus avantpassats si ho
sabessin ? I la Natàlia, la fidel minyona de la família ?
Finalment, es planteja deixar de ser “infidel”, amb aquesta fotografia, a la seva dona, la Júlia
Figueres, propietària de Lignits del Segre SL i apunyala la foto, mentre reposa al mig del sofà de
cuir vermell, amb un punyal de plata de la família
SENYORA MORT; CARTA DE MIQUEL GARRIGUES
Aquest conte està escrit en forma de carta. Miquel Garrigues escriu a la senyora mort desde el Cafè
de la Granota. Ell havia estat barquer, transportava gent d'una banda a l'altra del riu, sovint miners.
Però el seu ofici va acabar quan es va construir un pont per travessar el riu. Al quedar-se sense
treball, es dedicà a miner, i carregava llauts de Carbó. Un dia l'apotecari va ensenyar-li un quadre
on apreixia una barca similar a la seva. Recreava l'escena de Caront, el barquer de l'inframón, que
transportava els morts d'un costat a l'altra de la llacuna, que representava el pas a l'altra vida.
Sabent això, Miquel Garrigues, fa la petició a la senyora mort per fer de barquer en el més enllà
quan li arribi l'hora, per a que Caront pogués per fi descansar en pau.
ELS DELFINS
En Miquel és un home que es dedica a anar als enterros de la gent del poble, per donar el condol als
familiars del difunt. Ell està molt orgullós, satisfet de la feina que fa i assegura que ningú la podria
fer tan bé com ell. En aquesta ocasió explica que ha estat magnific, primer d'alt de l'altar major, i
després acostant-se al banc dels familiars del difunt.
Se sent estimat per la gent del poble, ja que li han donat privilegis de ser sempre el 1er a passar a
donar el condol, encara que de vegades s'han sentit comentaris de la gent que han fet que l'home es
replanteji de continuar o que algú altre ocupi el seu lloc, ja que tard o d'hora algú hauria de relevar,
i encara que de candidats sobren, ell creu que cap podrà ocupar el seu lloc amb la mateixa dignitat
que ell.
