Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Capa pictorica 4, Apuntes de Conservación y Restauración de Bienes Culturales

Asignatura: Tractaments VII (Pintura sobre tela II), Profesor: Gemma Campo, Carrera: Conservació-Restauració de Béns Culturals, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 13/03/2015

erostat
erostat 🇪🇸

4.4

(36)

44 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA CAPA PICTÒRICA IV
CAUSES DE DEGRADACIÓ i
EFECTES DE L’ENVELLIMENT
LA LLUM
LA HUMITAT
LA TEMPERATURA
EFECTES DE L’ENVELLIMENT PINT.OLI
Engroguiment
Enduriment
Transparència
Emblanquinats
Quartejats
Altres...
CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI
LA LLUM:
Afecta els pigments: decoloració i canvis.
Diferències entre els diversos pig. i encara més els
colorants.
Influència del gruix de la capa .
Radiació UV: més energètica, trencament enllaços.
Influència de la llum en augment
Efectes sobre els olis: primer engroguiment, després
pèrdua de brillantor i finalment esquerdes i trencament.
CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI
LA LLUM: efectes diversos
CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI
LA LLUM:
Los científicos han identificado una compleja reacción
química responsable de la degradación de dos
cuadros de Vincent van Gogh y otros artistas de
finales del siglo XIX.
Este descubrimiento es un primer paso para entender cómo
detener la transformación de los colores amarillo
brillante de las pinturas más famosas de Van Gogh que
se cubren de un tono marrón, y se decoloran con el tiempo.
Los resultados sugieren el blindaje tanto como sea
posible de los rayos UV y la luz solar. Los resultados se
publican el 15 de febrero 2011 en Química Analítica.
Van Gog y su utilización de nuevos colores brillantes en sus
pinturas es un hito en la historia del arte. Él escogió colores
que transmiten el estado de ánimo y las emociones, en lugar
de emplearlos de forma realista.
Fue la vitalidad de los nuevos pigmentos industriales
como el amarillo de cromo que permitió a Van Gogh
alcanzar la intensidad de, por ejemplo, su serie de pinturas
de los girasoles.
"This is an image from optical
microscope, of the sample
taken from “Bank of the Seine”
studied with synchrotron X-
rays. The brown layer on top
of the paint is varnish, it
appears opaque but in
reality it lets light through.
The brown pigments are
invisible to the optical
microscope. They are
located at the interface
between varnish and paint,
in a layer less than three
micrometers thick.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Capa pictorica 4 y más Apuntes en PDF de Conservación y Restauración de Bienes Culturales solo en Docsity!

LA CAPA PICTÒRICA IV^ CAUSES DE DEGRADACIÓ iEFECTES DE L’ENVELLIMENT

  • LA LLUM• LA HUMITAT• LA TEMPERATURA• EFECTES DE L’ENVELLIMENT PINT.OLI
    • Engroguiment– Enduriment– Transparència– Emblanquinats– Quartejats– Altres...

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI

•^

LA LLUM:

^ Afecta els pigments: decoloració i canvis.

^ Diferències entre els diversos pig. i encara més elscolorants. Influència del gruix de la capa. ^ Radiació UV: més energètica, trencament enllaços. ^ Influència de la llum en augment Tª ^ Efectes

sobre

els

olis:

primer

engroguiment,

després

pèrdua de brillantor i finalment esquerdes i trencament

.

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI • LA LLUM

: efectes diversos

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI

• LA LLUM:

Los científicos han identificado una compleja reacciónquímica responsable de la degradación de doscuadros de Vincent van Gogh y otros artistas definales del siglo XIX.

Este descubrimiento es un primer paso para entender cómodetener la

transformación de los colores amarillo

brillante de las pinturas más famosas de Van Gogh quese cubren de un tono marrón,

y se decoloran con el tiempo.

Los resultados sugieren el blindaje tanto como seaposible de los rayos UV y la luz solar

. Los resultados se

publican el 15 de febrero 2011 en Química Analítica.Van Gog y su utilización de nuevos colores brillantes en suspinturas es un hito en la historia del arte. Él escogió coloresque transmiten el estado de ánimo y las emociones, en lugarde emplearlos de forma realista.Fue la vitalidad de

los nuevos pigmentos industriales

como el amarillo de cromo

que permitió a Van Gogh

alcanzar la intensidad de, por ejemplo, su serie de pinturasde los girasoles.

"This is an image from opticalmicroscope, of the sampletaken from “Bank of the Seine”studied with synchrotron X-rays.

The brown layer on top of the paint is varnish, itappears opaque but inreality it lets light through.The brown pigments areinvisible to the opticalmicroscope. They arelocated at the interfacebetween varnish and paint,in a layer less than threemicrometers thick.

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI • LA HUMITAT

  • Afecta químicament en els processos de deterioració: hidròlisi

reacció

entre

una

substància

i^

l’aigua

que

provoca

un

trencament químic de la substància original i la formació d’una o méssubstàncies

  • Afecta

físicament

en

els

canvis

dimensionals:

absorció–cessió.– Canvis dimensionals de les terres amb HR alta– Contacte directe amb aigua: inflament materials– Efectes “estètics” del contacte amb aigua (pasmats).– Atac de microorganismes amb HR sup 70%

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI

-^ EFECTES DE LA HUMITAT

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI • LA HUMITAT: biodegració

  • Els midons de les coles,– Les gelatines animals, les gomes i l’ou dels tremps– la

glucosa

que

s'afegeix

a^

les

aquarel·les

com

plastificant,–l'oli de llinosa,….–Són matèries orgàniques susceptibles de sofrir atacsbiològics.– en general els tremps són més sensibles que els olis

CAUSES DE DEGRADACIÓ DE LA PINTURA A L'OLI • LA HUMITAT: biodegració

  • Els pigments: les terres són més susceptibles a patiratacs

que

els

pigments

que

tenen

metalls

pesants

(Plom o Zenc).– Els

atacs

de

microorganismes,

com

els

fongs,

acostumen a començar pel revers (microclima, foscor,tancament,…) i passaran a l’anvers.– També es poden iniciar en superfícies pictòriques ones produeix condensació.– La degradació és de tipus químic i mecànic i potcomportar tincions i canvis de coloració.

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

-^

ENDURIMENT PINT. A L’OLI:

-^

El procés d’enduriment (oxidació i polimerització) és lent i es dilata molts anys.– En el procés d’enduriment es crea reticulació de lesmolecules o “cross-link”.– Les reaccions químiques es fan més lentes quan elfilm endureix però no s’aturen totalment.– El

continu

“cross-linking”

dóna

un

film

trencadís:

quartejats i aixecaments.–També

hi

ha

pèrdua

de

substàncies

volàtils

fragilització.

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

-^

ENDURIMENT PINT. A L’OLI: incidència pels

tractaments de C/R

–^

La part d’àcids grassos que no ha reaccionat amb l’òxigen formant hidroperòxids manté la pintura flexible.–^

La calor o les neteges eliminen fàcilment aquestes parts deixant la pintura rígida i afeblida (lixivació).– Diferència de comportament entre una pintura de 10anys i de 100.

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

•Diversos

fenòmens

fan

augmentar

la

transparència de la pint. a l’oli

–El

procés

d’oxidació

de

l’àcid

linoleic

TRANSPARÈNCIA DE LA PEL.LÍCULA A L’OLI:forma linoxina.– La linoxina és transparent.– L’índex de refracció de l'oli tendeix afer-se més gran i s'acosta al del pigment,amb la qual cosa la pel·lícula pictòrica esfa més transparent.– Dibuixos preparatoris i penediments a lavista

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

-^ EMBLANQUINAT O “PASMAT”

–^

És un efecte que es produeix a la capa pict. o a la de vernís.– Canvi

d’aspecte

de

tot

el

quadre

o

d’alguns

colors.– Està relacionat amb la humitat (HR alta o contacteamb aigua) i amb l’ús de disolvents.– Respon a un canvi en l’efecte de la refracció de lallum a la superfície.– Pot estar relacionat amb els residus derivats delprocés de neteja.

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

-^

QUARTEJATS

  • Clivellats, esquerdes, fisures, etc.. .– Relacionats

amb:

condicions

climàtiques,

tècnica,

materials...– Analitzar

l’aspecte,

profunditat,

zones

on

afecten,

coloracions, relació amb l’estructura del quadre, llistonsdel bastidor...

  • Imatge d’augment:
    • Diferents

tipologies

segons

els

objectes

(quadres,

taules,..) i allò que els ha provocat

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

•^ C

lassificació .....

QUARTEJATS d’EDAT:

  • Assimilats a l’envelliment del quadre.– Responen a moviments estructurals.– Fisures

formades

com

a^

resposta

a^

traccions

i

moviments.– Talls nets d’un material envellit i rígid.– Fisures profundes: de la preparació al vernís (es veuenals RX).

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

-^ QUARTEJATS d’EDAT: - Formes definides: circulars concèntriques, als angles, ...– Suport flexible, combinacions de materials i condicions:variabilitat i complexitat de les xarxes de quartejats.

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

-^ QUARTEJATS d’EDAT: - Evolució: 1er fisures fines, que es poden accentuarfins aixecar-se en el perímetre i desprendre’s– Els talls són irreversibles, els aixecaments es podentractar.

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

•^ QUARTEJATS PREMATURS, DE CONTRACCIÓ OD’ASSECAT

  • Causats per:
    • defectes tècnics• problemes d’assecat,• problemes relació pigment/lligant
      • Apareixen en un lapse de temps curt: fase d’assecat.– Talls i formes com els d’un material plàstic i tou.– Afecten només la capa pictòrica (deixen veure la prep. ola pint. inferior)

EFECTES DE L’ENVELLIMENT

• QUARTEJATS

PREMATURS,

DE

CONTRACCIÓ

O

ASSECAT.

  • Defectes tècnics més habituals:
    • Contracció excessiva en l’assecat.• Ús de pigments de difícil assecat.• Capes de preparació inadequades o massa llises(la pel·lícula pictòrica patina i s’arruga).• Quan es pinten dues capes massa grasses, senseassecat intermedi.• Quan es pinta un quadre al damunt d'un altre o unpenediment, manca d’adherència. -^

Segle XIX:

inici. Nous materials, devallada qualitat,

tècniques experimentals, ....

•ALTRES EFECTES: Transformació de pigments:

“Science et patience” ou larestauration des peintures. S.Bergeon.Musées nationaux. Paris 1990

Transformació “Still de grain”

Transformació blau d’esmalt