¡Descarga catala medieval y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ART CATALÀ I MEDIEVAL
Romànic i gòtic 25/09/
El romànic se situa l’inici a partir del s.X (el preromànic a cat coexisteixen ) s. XI, XII i XIII L’alta edat mitjana es va nomenar romànic. La classificació ja s’havia fet amb les llengües La Baixa edat Mitjana es classifica com el gòtic s. XXX, XIV i XV persistència fins més enllà del XVI
Catalunya és una geografia emergent després de la invasió sarraïna i de Carlemany
Dos blocs dintre dels romànic i el gòtic que es consideren de infraestructura
A - Marc històric i geogràfic - Periodització HA Català Medieval B- Fonts destacades per a la seva història literàries i historiogràfiques
Set temes de romànic i set de gòtics
El romànic es començarà amb un tema d’inicis s.X. Preromànic en territori català no existeix, ens arriba i nosaltres ho assimilem. S XI, XII i XIII
Gòtic uns inicis s.XIII (influenciat per corrents foranies) XIII,XIV i XV L’etapa de plenitud és quan tot està consolidat i és una realitat plena
Romànic TEMES
1 .- Avaluació final abans de l’any 1000 2 .- L’eclosió de l’espai arquitectònic entre el 1er i l’últim quart del s.XI (L’efervescència llombarda) 3 .- Continuïtat dels models anteriors i l’eclecticisme en l’arquitectura del s. XII 4 .- Tallers escultòrics s. XI i XII (tallers de pedra) estava policromada 5 .- L’escultura en fusta. Imaginari i mobiliari litúrgic (escenografies dels misteris i totes les tau Taules d’altar les de contingut al voltant dels altars de les esglésies. Cobertes, artesonat s. XII, XIII (Taules d’altar. Solen explicar els misteris relacionat amb la vida d’un sant o patró) i XIV. Cap el 1200 taules narratives a la manera del gòtic 6 .- Diversitat de les arts pictòriques (anterior a la cronologia de la mural hi ha il·luminació de manuscrits de les Bíblies de Ripoll, la procedent de Sant Pere de Rodes La videra Farfa? feta a Ripoll (Biblioteca de París) s XI influència dels tallers d’Aquisgran que també influeixen en els manuscrits anglesos. Als països europeus no se’ls n’ha conservat cap si que tenen conseqüències. Pintura a l’agulla que són els tapissos. 7 .- La tradició romànica del s. XIII. Com és i on s’ubica
Gòtic TEMES
1.- La innovació gòtica s.XIII (abans del tardoromànic o protogòtic) 2.- Concepte vital de l’arquitectura gòtica mediterrània. 3.- Tallers escultòrics s. XIV i XV
4.- Corrent italianitzant a les arts pictòriques del s. XIV 5.- La pintura gòtica de caràcter internacional S XIV i XV 6.- Realisme flamenc i pintura del s. XV 1300- 7.- Arts dels objectes del gòtic català
Història universal del arte hispánico
01/10/ Q1 visita a Girona Q2 visita a Barcelona S’ha de fer un redactat de cada visita.(ajuda a la nota final) El treball ha de ser d’escultura, pintura, arquitectura o objecte
BIBLIOGRAFIA
Catalunya romànica (enciclopèdia catalana) Art gòtic a Catalunya. 3 V. Arquitectura, 3V.pintura, 2V. Escultura i 1V. Objectes (no ha sortit tot) Enciclopèdia Catalana Història de l’art Català 62. 3 V. Cister XIII. Inicis es del romànic s.IX – XII. Època del Císter XIII època important en el decurs de la qual es va deixar entrar a la comunitat cistrcenca, per pròpia voluntat de Bernat de Claravall, perquè el territori Hispànic d’Espanya ja no era terra de moros. Entra el Cister, per territori català ,i l’expansió es dóna aquí. Aquesta època entre dins d’unes edificacions, de tradició pròpiament romànica, però utilitzant una cobertura d’una tecnologia nova que és l’ogiva. S’entra en l¡època en que hi ha l’expansió per els territoris conquerits als musulmans zona lleidatana i tarragonina (dins del mateix XIII) un edificis concebuts a la manera romànica però tècnicament coberts amb voltes de creuaria. El gòtic es s. XIV i XV
Història de la Cultura Catalana 62. 1999 V1 art Medieval: el romànic i el Gòtic (Núria de Dalmases “L’esplendor Medieval” dels s. XI-XV. En el preàmbul s’hi classifica el que és el romànic i el gòtic. Article Catalunya Regió Històrica Enciclopedia Arte Medievale V4 1993 Roma Espanya Gótica Història del Arte en Espanya (Lumber).1996 Dividit per regnes amb il.lustracions (N de Dalmases) l’Art a Catalunya Imatges i textos Xavier Baral ed Isard 1998/2000 (sintètica, comercial i té errors de cronologia)
ANÀLISI DE L’OBRA D’ART ( Fitxa apart) (15 folis + -)
L’alabastre és un material molt tou i és , en el gòtic la substitució de la talla de fusta del romànic procedent de la Garrotxa, de les zones gironines, que teia u aspecte marmori. En aquesta època la pedra es considerat un material molt noble. Les imatges tractades en fusta en període gòtic és per la pervivència d’una tradició anterior. La plenitud d’unes formes d’escultura pròpiament romànica, molt importants i molt sumptuàries que l’estilista va desestimar perquè era fusta i no pedra. L’escultura romànica, tradicionalment, té una part molt important que és la fusta treballada en la imatgeria. A les zones tarragonines es fa servir l’alabastre de Sarral, a la Conca de Barberà, a prop de Montblanc i se substitueix per l’altre. L’arquitectura romànica i la de tipus llombard, que té la pedra tallada en forma rectangular, amb diferents formes, per anar-ho acoblant i veure com queda per anar construint en les parts de juntura tenien un arrebossat.
La tardoromanitat és vital per entendre la recopilació d’uns models i unes tècniques quan emergeix un poble amb una identitat. L’època que va , la desmembració del s. IV al VII abarca aquestes províncies. La que anirà del VIII fins inicis del X (etapa de gestació) donarà el primer període. Dels inicis de la consciència i de la recuperació i es diu inicis perquè hi ha una desmembració i ve una invasió i la tardormanitat on el cristianisme, a partir del IV, ja és Religió oficial de l’estat romà on l poder civil i religiós no es diferencia. Les catedrals són centres religiosos i administratius.
Cal tenir en compte que el 711 quan hi ha aquests procés d’islamisme de l’aliat i la
Guerra Santa, tot el que s’havia aconseguit en l’etapa recuperativa d’uns estat inicials que ja existien abans, això comença a perdre’s. Entren pels extrems itàlica i Mauritània i nosaltres tarraconencia i narbonenscia. Afecten al món franc, arriben fins a Tolosa, s’origina la batalla dels Catalàunics (dels territoris del més enllà.del que havia està el visigotisme de Tolosa. Narbonència no terragonència) Pateix invasió i destrucció de tots els elements de culta i hàbitat i que una vegada i es va recuperant a mesura que les fronteres cristianes van baixant. Girona és en el decurs d’una bona temporada, en el territori pròpiament gironí és la ciutat de Carlemany que l’allibera dels sarraïns. Tot aquest punt de recuperació d’unes tècniques i de tardoromanitat que sobreviu i aflora després de les invasions dels bàrbars i la caiguda de Roma. Tot aquest punt d’invasió a partir del s.VIII que toca els fonaments de la incipient Europa, provoca la sortida i la creació d’un territori dins de la Tarragonència que és Catalunya (Catalunyania) llavors l’art s’ha d’arrancar de tot això i per tant nosaltres no podem parlar de preromànic perquè és una etapa pròpiament d’inicis que hi ha coses de diferents maneres i ens dóna, quan la consciència de la recuperació dels temps anteriors a d’invasió dels sarrains es manifesta en el s. IX i X. Són unes primeres manifestacions tècniques. HI ha documentació monàstica de llocs que ja existeixen del s VI el monacat estava perfectament desenvolupat. El moment en que es vol tornar a recuperar o reconstruir allò antic que ha desaparegut.
Aquesta consciència de recuperació és la que ens marcarà les primeres mostres i manifestacions col·lectives. S’anganxa a partir del x. IX coses que hagin quedat i part del s XII Parlant de la propera etapa el X l’úntim quant i el primer de l XI cavalca amb el territori més antic de Catalunya que és entre el Gironí i la part superior té una constant nova que és el nou estil, que un cop recuperada i consolidada Europa , totes les nacionalitats totes les catedrals estan d’una traça determinada que seria el que es diu el primer romànic. En el nostre cas, és per un cantó el romànic llombard i per a l’altre recuperat de la tradició clàssica Mediterrània, no reconegut o no estudiat pels textos tradicional de la història de l’art Hispànic. A partir dels anys 1950 la Fundació Ametller junt amb “protectorats alemanys” es va començar la col·lecció Història de l’art Hispaniae dirigida pel Sr. Gludiol. Els carreus ben treballats amb elements monumentals de tradició clàssica corresponien al classicisme del s.XII. Hi ha un altre classicisme que aflora a les regions mediterànies, concretament a la nostra que és la recuperació d’una tardoromanitat en les zones del territori gironí i, actualment al Rosselló, a la frontera entra el que és Espanya i França i hi ha un punt d’unitat amb elements que cavalquen entre el darrer ¼ del X i XII Tot això si s’emparenta amb el món pròpiament italià si poden veure aquests particulars Per estudiar l’art de la nostra zona es fa dificultós per les influències que ha rebut en ser una terra de pas Sant Pere de Rodes marca la línia de continuïtat clàssica dins el territori Gironí
L’atre punt de corrent tradicional és la corrent Llombarda que és el que ve d’Europa a través del nord d’Italià (peces petitetes) també prové de la desmembració de les tècniques pròpiament romanes. Els romans tenen construccions monumentals i d’altres fetes amb maons (els islàmics també) al lloc on hi ha més limus (terra) es construeix amb maó i on hi ha pedra es treu el material de les canteres i és un material més valorat. La utilització del maó en lloc on hi ha pedra, fa que es talli amb formes allargades perquè segueixen la mateixa seqüència (romànic meridional) A Catalunya arriba amb dues vessants: La utilitària (muralles) amb maó i es poden posar escultures i agafar els ordres clàssic grecs com fan a Roma (El Coliseo) i les obres monumentals que sempre es fan amb pedra. Vol.I Història de l’Art Català de la 62 L’etapa dels inicis no és un preromànic. A l’etapa de consciència arriba una etapa d’estabilitat on, a part dels primers elements de recuperació, hi ha un moment en que el territori s’obre al mon i es connecta amb els dos nuclis importants del moment a Europa Roma i Cluny Domini imperial amb el cristianisme i els abats dels monestir importants. És el pacte de Carlemany amb Roma el dia de Nadal de l’any 1800 En aquests moment de recuperació, quan les abadies benedictines a Catalunya n’hi ha una comunitat que ve del s. VI amb contacte amb la monàstica del nord d’Àfrica. A partir d’aquets moment tots s’uneixen amb Cluny que és el convent benedictí al servei de l’estructura de Carlemany. És on es fa el trívium, el quadrívium, els ensenyaments i està al servei del poder europeu que és el Carlemany, a partir del s. IX. El moment en que tot el de Girona es connecta direcció al nord d’Europa s’arriba a Aagen , Sangall i si es marqués la ruta dels monestir, de les primers èpoques, que es van trobar es trobaria un punt de caminet i se seguiria u camí en que els nostres hi estan integrats i un dels més importants Ripoll. L’escola de Ripoll del s.X és molt important perquè els texts bons àrabs, tractats de medicina i altres, s’hi tradueixen i es difonen al món francès i romà. Ripoll es converteix en un centre internacional important. Cluny lligat al món propi del Sangall amb l’escultura ambla protecció de Carlemany i després, en contacte amb Roma amb la recuperació del que és el culte i les catedrals que són els poders junts que és d’on emergeixen les estructures comtals. En arribar a Roma i Cluny, s’entra en l’època potent del romànic i del que són els comptes i els abads que aglutinen el poder temporal i l’espiritual (etapa del romànic primer punt X i continuació al XII. També hi haurà un romànic del XIII. Perquè les tècniques i contactes quan tenen assumida una manera de treballar a la catalana assumit i el territori creix és converteix amb la tradició perquè es construeix d’aquella manera i no canvia fins que arriba una nova situació històrica, econòmica i cultural més tardana que serà el gòtic que per imitació i emulació d’una cosa que una monarquia , franca, el 1140 ja canvia la problemàtica de la tecnologia perquè no acabava d’acoblar- se al món romànic perquè s’obrien i si eren amb arteses de fusta en les voltes de canó s’encenien sovintment i l’edifici queia. També en les invasions. A Roses hi ha una documentació de l’església del s. XI (dins de la ciutadella) monestir de santa Maria de Roses també tenia arteses de fusta. Tots els territoris nous amb muntanyes la primera manera d’emergència que s’hi troba és la romànica. Es volen transformar les esglésies romàniques amb gòtiques fent afegitons d’absis i totes les ciutats volen emular les europees amb catedrals gòtiques. Primer període. L’etapa d’obertura al món del s. X etapa del Roselló i Gironina fins al s. XII. Etapa tradicional de l’estilística romànica excepte l’últim ¼ del s.X A finals del XII, amb l’expansió territorial, hi ha la superació de les primeres fronteres Lleida i Tarragona.
Hi ha confluència de vies provinents de la romana. Medina Làrida era la frontera més septentrional de Alandalús de la invasió musulmana del VIII. WEl musulmans de la invasió del 711 avancen i hi ha visigotisme a la part catalana i cornisa Cantàbrica hispànica. Punt de monarquia importantamb herència romànica de concepció Tolosana. Reina visigòtic important Els francesos s’exalten i ve Cataluyamia. El Papa de Roma corona i continua l’imperi romà amb els reis franc. Tardoromanitat comuna, visigòtica assentat i relacionat. Les influències creen una història de l’art complexa. Carlemany els fa ora i s’estructura un nucli a la manera francesa ( El catalans primer varen posar resistència al romans. 1er. Nucli de resistència pirenaica ) Girona alliberada per Carlemany va recuperant, va baixant en el territori i va posant administradors anomenats vaguers en un primer nucli pirenaic. Constitueix des de Elna a la Seu d’Urgell un corredor transversal, un creuament de camins. Les comunicacions pel nord (Monsec) Mavarra, País Basc (Cornisa Cantàbrica) Relació entre pagos (anterior a la consolidació comptal) amb Galicia Astúries. Zona entre mig de França i Spain. Carlamany Marca hispanica. Entre altres territoris Hispània i Catalunya més punts diferenciadors importants de l’etapa a inicis del 1000 Fins el XII consolidació de fronteres Lleida i Tarragona. En caure Tarraco el punt més important és la Narbonencia que és regne visigòtic. Quan cau Tarraco l’església ens lliga a Narbona. D’aquesta manera no queda lligada a Toledo. Si no arriba a ser per Carlemany hauríem estat lligats a Toledo Narbonencia fa que es monti una nova seu de gent de Narbona a Elna. Ela era la catedral depenent de Narbona ocupava la línia meridional i dura fins que es reprèn Tarragona el s. XII Es crea un corredor transversal important des de la Seu d’Urgell. Etapa inicis s. VIII fins últim ¼ del X Hi ha la gestació de la consciència de recuperació REPRISTINACIÓ és la tardoromanitat i s’inicia el romànic. Reaprofitant. El primers nuclis són La Seu d’Urgell i Girona. Primeres reaccions creatives S IX i part del X fins llavors no hi ha l’arqueologia
16/10/2007 Visita Girona 24/11/2007Tema 7 La complexitat del XIII Tardoromànic o protogòtic Només tema del que hi ha dins d’aquest segle. Abans de l’any mil hi ha dues coses que són d’arquitectur a Baptisteri de Sant Miquel de Terrassa i Sant Miquel de Cuixà. El que queda de restes com objectes va ser trobat a posteriori. El monjos de Montserrat sobre els anys 60 varen demanar a l’Estat francès que els deixessin buscar en el que havia quedat fossilitzat i abandonat per la revolució francesa. Llavors varen començar a netejar-ho. Puig i Cadafalch estava exiliat a París hi va participar. Varen començar a mirar amb la documentació varen començar a netejar el que era del XVII i els va sortir el que era de l’any 1000. Tot això va estar publicat sobre els anys 70 des de l’abadia de Montserrat. Arrel de trobar-se coses es va continuar buscant per tota l’àrea catalana. Es va trobar molta cosa i Edicions 62 va publicar una col.lecció d’imatges del s. XI, romànic dels segles XII i XIII i al final. Fent estudi de l’antic, de l’art català han sortit moltes coses. Tot el que es va trobar es va inventariar des de la Sorbona que és on estava Xavier Barral. Del de abans de l’any mil si no hagués passat això no es tindria res.
Quan s’arriba a l’eclosió de l’espai arquitectònic 1er i últim ¼ del XI és pot dir que és l’arquitectura llombarda. L’arquitectura llombarda com hi ha el de l’abans de l’any mil en fusionar-se això amb les obres que ens han arribat es daten en el període esmentat. Catalunya és una bastida a la llombarda no és el romànic.
Hi ha monestirs d’aquesta etapa del romànic. Quan la repristinació ja està
superada venen tallers de fora perquè aquí, a Catalunya, hi ha feina. Això és el que passa a l’Europa medieval, u cop es té un punt de definició el que primer arriba és l’arquitectura, després la pintura no sempre va junta la cronologia. L’arquitectura té la integració de diferents arts. El que en el s. XI és potent i fort et dóna una continuïtat d’una cosa apresa. El ssXII és la represa d’un retorn voluntari “ repristinació ” el que , en l’època medieval, es pensa que és el millor a tot nivell europeu que és el món pròpiament clàssic. La repristinació nostra és la tardoromanitat, però més amunt d’Europa , segons el que tenen no repristinen una tardoromanitat mediterrània, amb molta barreja i molta gràcia, sinó autèntiques obres molt potents. Er tant, aquest corrent que es dona el XII arriba a nosaltres una mica desplaçada i més tard. El pol d’atracció que suposa la tomba de Santiago a Compostela amb el conseqüent flux de peregrinació que ens afavoreix. Venen un seguit de tallers escultòrics que entren per Navarra constituint una ruta de romànic important que d’esquitllada també ens arriba. Hi ha també una voluntat de classicisme del XII amb unes manifestacions una mica diferents. Tot aquest peregrinatge passa per Sant Pere de Roda que hi ha la relíquia de la Vera Cru i (el braç de sant Pere) d’allà, per l’interior, baixen cap a Barcelona, gualda i Lleida on hi avia un menjador i un dormitori de peregrins. A sant Pere de Rodes es donava indulgències el compte Borrell. Quan hi ha una cosa que arribat al nostre país la gent ho aprèn i s’assimila. L’arquitectura llombarda és molt catalana. El XII venen altres coses que no vol dir que sigui superior, el que passa és que el nostre territori ja s’ha obert als corrents internacionals. Amb la unificació del Casal de Barcelona el s. XII , comença una a l’altre etapa que acaba substituint el poder dels monestirs. Els artistes d’aquesta època són artesans el concepte d’artista no existeix. Són colles que segons la categoria de l’edifici poden anar acompanyat d’altres que ja són diferenciat i es poden trasllada a altres territoris. En aquests moment de la Catlunyamia té poder. La rutes de Santiago es pot dir que cohesiona tot el territori .Els tallers escultòrics sembla que hagin estat lligats a la pedra però l’escultura és de diferents materials. Tota l’escultura en fusta en territoris pirinencs provenien del nord d’Itàlia, Llombardia, i els cantons suissos. Tot el que va des de Trieste fins arribar a Catalunya. Hi ha imatgeria sumptuària no lligada als edificis de fusta policromada, estufada. Del segle XI hi ha molt de material en fusta i del XIII encara més. També hi ha una imaginaria de sants pròpiament romànics una imatgeria molt bona que s’allarga fins el s. XIII. Com a conseqüència de la guerra civil, la major part estan a l’estranger. També hi ha pintura a l’agulla, mural i la il·luminació de manuscrit és d’on es pot parlar de pintura catalana romana a partir del s. XII 22/10/ Museu episcopal de Vic , d’octubre a desembre, exposició sobre el Gilabertus -. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic. Gilabertos és de Toulosa treballa a ½ s. XI i és una renovació d’una línia d’escultura directament lligada en el món Toulosà que entra per la part lleidatana que entra per Solsona. L’exposició ressalta el ressò que el Gilabertus va tenir sobre unes escultures. L’esplendor medieval a la Segarra és a Cervera. Recull de tot el que hi ha altres museus i particular tot el medieval de la Segarra hi ho ha adjuntat a l’actual museu.
ABANS DE L’ANY 1000,
