¡Descarga Català T1 accents y más Apuntes en PDF de Idioma Catalán solo en Docsity!
1. ACCENTUACIÓ
1.1. Normes generals d’accentuació MOTS AGUTS Els mots aguts s’accentuen si acaben en alguna d’aquestes dotze terminacions: a as e es en i is in (sempre que la i no formi part d’un diftong) o os u us (sempre que la u no formi part d’un diftong) Exemples: allà, cafè, així, carbó, atén, Berlín, això, ningú, tindràs, després... Però no s’accentuen si formen part d’un diftong: desmai, reis, neu. MOTS PLANS Els mots plans s’accentuen sempre que no acabin en cap de les dotze terminacions anteriors: àlbum, èxit, reconèixer, rèptil, sòlid, exàmens, míssil, telèfon, únic, cantàvem. MOTS ESDRÚIXOLS Els mots esdrúixols s’accentuen sempre: justícia, família, música, fàbrica, església, memòria, olimpíada, període. 1.2. Accentuació de la E (català central) a) Mots aguts Generalment la e en els mots aguts és oberta (exemples: alè, oboè, amè, cafè, francès, comitè, perquè, setè), però cal fer atenció als casos següents, en els quals la e és tancada: Les formes verbals de futur (faré, vindré), imperfet de subjuntiu (estigués, pogué, digué). El present d’indicatiu i també l’imperatiu dels verbs compostos de venir i tenir: convé, prové, esdevé, conté... La tercera persona del singular del present indicatiu del verb encendre i dels verbs acabats en – tendre: encén, entén, estén ... Els mots procedents del francès: clixé, consomé, puré. Les paraules: adés, amén, després ( adverbi) , inrevés, només, pagaré, peroné, revés, vaivé, ximpanzé... Els compostos de bé : també, gairebé, malbé ... Els noms i adjectius que fan el plural en – essos : accés, congrés, excés, ingrés, procés, progrés ...[excepte: xerès, interès, espès ] Cal fer atenció a la diferència entre: després (adverbi) i desprès (generós; participi del verb desprendre ); marqués (verb marcar ) i marquès (títol nobiliari); seré (futur del verb ser ) i serè (adjectiu). b) Mots plans i esdrúixols Generalment la e en els mots plans i esdrúixols (accentuats) és oberta: pètal, mèrit, cèntim, dèbil, conèixer, elèctric, tècnic, paciència, diferència, comèdia, molèstia, matèria, pèrdua... Cal fixar-‐se en els casos en què la e és tancada: Els següents infinitius: créixer, témer, prémer, néixer, ésser... Les formes de l’imperfet del verb ser : érem, éreu. El perfet simple ( diguérem, diguéreu ...) i l’imperfet de subjuntiu ( féssim, cantéssiu... ) Els mots: església, préstec, préssec, feréstec, cérvol. 1.3 Accentuació de la O a) Mots aguts En la majoria dels mots aguts accentuats la o és tancada: atenció, camió, cançó, nació, excursió, pavelló, calorós, verinós, boirós... Ara bé, la o és oberta en els següents casos: Els mots: això, allò, però, arròs, capgròs, de debò, a l’engròs, espòs, repòs, ressò, talòs. Els participis passats dels compostos del verb cloure : conclòs, inclòs, exclòs, reclòs. Unitat formativa / CATALÀ TEMA 1 .A L’accent i la dièresi
b) Mots plans i esdrúixols Generalment, la o és oberta en la majoria de mots plans i esdrúixols accentuats: mòbil, lògic, dipòsit, pròxim, sòlid, rònec, apòstol, pseudònim, còpia, colònia, dòmino, sòcia, memòria, quilòmetre... Ara bé, cal tenir en compte els casos següents que duen accent tancat: L’infinitiu córrer i els seus compostos: escórrer, incórrer, recórrer... Les següents formes verbals del verb ser : fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu. Els mots: pólvora, estómac, fórmula, góndola... 1.4. Casos especials a) Els adverbis acabats en – ment conserven l’accent de la forma femenina de l’adjectiu a partir del qual s’han format. contrària → contràriament satisfactòria → satisfactòriament ràpida → ràpidament b) Els compostos amb guionet conserven l’accent de cada un dels seus components: no-‐violència, hispano-‐americà, pèl-‐roig, sud-‐africà... c) Cal revisar els següents mots que se solen pronunciar malament i, arran d’això, s’accentuen sovint incorrectament: Mots aguts: alfil, handbol, xofer, subtil, iber, timpà, el Tibet, comitè, heroi, oboè, fluor, hoquei, oceà, poliglot, fabril, futbol, interval, misantrop, Raimon, zenit Mots plans: pentagrama, atmosfera, mimesi, metamorfosi, medul·∙la, cardíac, policíac, termòstat, pròsper, leucòcit, míssil, rèptil, tèxtil, dinamo, monòlit, torticoli, víking, austríac, Kíev, Èdip, amoníac Mots esdrúixols: període, aurèola, diòptria, èczema, olimpíada, Sàhara, Etiòpia, Himàlaia, pneumònia, Hèlsinki, Bàssora d) Els monosíl·∙labs: en català els mots que tenen una sola síl·∙laba no s’accentuen, encara que siguin tònics: ple, vi, fi, pi, pa, pla, tu, tro, so, gros, mar, vol, sa... e) Els accents diacrítics: hi ha algunes paraules generalment d’una sola síl·∙laba i de vegades de dues, que s’escriuen igual. La llengua escrita les distingeix mitjançant un accent anomenat diacrític. bé, béns (riquesa / adverbi) be / bens (xai / nom de la lletra) bóta, bótes (recipient) bota / botes (calçat/ verb botar ) Déu (divinitat) deu, deus (número/ font/ verb deure ) dóna, donés (verb donar ) dona, dones (persona del sexe femení) és (verb ésser o ser ) es (pronom) féu (pret. perf. del verb fer ) feu (verb fer , present i imperatiu / domini o senyoria) fóra (verb ser ) fora (adverbi) mà (part del cos) ma (possessiu) més (quantitatiu) mes (període de l’any) mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verb moldre ) molt, molta, molts, moltes (quantitatiu) món (univers) mon (possessiu) móra (fruit) mora, mores (natural del Magrib) nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (adjectiu) ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (de l’esquelet) pèl, pèls (substantiu) pel, pels (contracció per + el, per + els) què (interrogatiu i preposició + relatiu) que (pronom relatiu àton) rés (pregària) res (cap cosa) sé (verb saber ) se (pronom reflexiu) séc, sécs (plec en una peça de roba) sec, secs (adjectiu / verb seure ) sí (afirmatiu) Si (conjunció/ pronom reflexiu/ nota musical) sóc (verb ésser ) soc (esclop) sòl, sòls (superfície) sol, sols (astre /adjectiu /nota musical) són (verb ser ) Son (el fet o les ganes de dormir /possessiu) té (verb tenir ) te (infusió / nom de la t / pronom feble) Ús (acció d’usar) us (pronom feble) véns, vénen (verb venir ) vens, venen (verb vendre ) vés (verb anar) ves (verb veure ) véu (pret. perf. del verb veure ) veu (humana) vós (tractament) vos (pronom feble)
e) El pretèrit imperfet d’indicatiu, quan la i de les desinències – ia, -‐ies i – ien precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural. Per exemple: cloure > jo clo ïa , tu clo ïes , ella clo ïa , nosaltres cloíem, vosaltres cloíeu, ells/elles clo ïen. f) Alguns cultismes derivats, encara que en el mot primitiu hi hagi diftong. Formen diftong No formen diftong déu laic europeu fluid heroi deïtat laïcitat europeïtzat fluïdesa heroïna g) A banda, hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen o no diftong. Per tant, cal recordar que porten dièresi: trair
traïdor, continuar > continuïtat, espontani > espontaneïtat, heterogeni > heterogeneïtat. h) Altres mots amb dièresi: aïllar, amoïnar, cocaïna, creïble, cruïlla, diürn, ensaïmada, fortuït, gratuït, increïble, jesuïta, proteïna, ruïna, suïcida, suïcidi, transeünt, Raül, oïda, intuïció... 2.2. Estalvi de dièresi No s’ha de posar dièresi en els següents casos: a) En les paraules en què la i i la u duen accent gràfic, segons les normes d’accentuació: suís, país, veí, agraíem, incloíem, Lluís ...[malgrat que escrivim: S uïssa, països, veïna, agraïa, incloïa, Lluïsa ...] b) En les terminacions procedents del llatí -‐us, -‐um: Màrius, harmònium, pòdium, aquàrium, mèdium c) En els compostos amb els prefixos anti-‐, auto-‐, co-‐, contra-‐ , re-‐, semi-‐: antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicació, reincidir. [Atenció: no es consideren compostos reüll i derivats, i les formes del verb reeixir ] d) Els mots acabats en els sufixos – isme, -‐ista: egoisme, egoista, arcaisme, altruista, panteisme... [Però duu dièresi perquè no és un compost: proïsme ] e) En l’ infinitiu , gerundi , futur i condicional dels verbs acabats en vocal+ ir. Infinitiu: pair, conduir, posseir, traduir. Gerundi: paint, conduint, posseint, traduint Futur: pairé, conduiré, posseiré, traduiré. Condicional: pairia, conduiria, posseiria, traduiria
ACTIVITATS
3. Escriu la dièresi en els mots que calgui.
- raim 5. bilingue 9. heroi
- aigua 6. traidor 10. unguent
- altruista 7. idoneitat 11. proisme
- reunió 8. contraindicació 12. suicidi 4. Fes el mateix que en l’exercici anterior.
- rai 5. aquífer 9. amoinar
- feina 6. suar 10. aquàrium
- duia 7. peuc 11. vel·∙leitat
- conduia 8. cafeina 12. Pasqua 5. Escriu dièresis en els mots que calgui d’aquestes frases:
- Substituiu aquesta questió per aquesta altra.
- És un organisme internacional constituit pels estats que volen lluitar per la pau.
- Les cloisses que vaig menjar ahir em van fer mal; m’hauré de proveir d’algun diurètic.
- En Raul sembla molt geniut, però és un tros de pa beneit.
- He dit a la Lluisa que no sigui tan egoista.
- El proveidor ha comprat unes aigueres que tenen un aillant nou.
- Quan dono una maleida ordre espero que se m’obeeixi. 6. Posa els accents i les dièresis que convinguin al text. Pero, don Constanti, a la dreta de la sobirana, no parlava gaire, just el que era indispensable per no cridar l’atencio i per no ofendre la reina. Aixi, doncs, de l’eloquencia d’abans havia passat, en poca estona, a la circumspeccio d’ara. Aixo si, ell tambe somreia molt, entendrit per motius que els altres no podien sospitar. Somreia a donya Roser, que, davant seu, sopava a poc a poc, reullava al marit amb dissimulacio i no sabia que don Constanti ni la veia. Mentre durava tot allo, ─del carrer pujava algun visca, i cançons i musiques de guitarra─, gairebe no la va poder mirar: ella s’havia assegut tres cadires a la seva dreta, entre el comandant de la custodia i el senyor vicari. Pero li va semblar que, quan l’aroma dels plats, al retirar-‐los les mosses i abans que en portessin uns altres, es diluia, podia seguir el rastre d’un perfum que era el d’ella. Perque aquella essencia, tan tenue que, una altra vegada, hauria dubtat si era real o tan sols una suggestio, fresca i penetrant al mateix temps, devia venir d’ella. Tambe n’escoltava paraules aillades i imprecises, ara una, al cap d’una estona, una altra, a les quals no podia fer atencio. Miquel M. Gibert, La victòria de la creu (2005)
sospitar. Somreia a donya Roser, que, davant seu, sopava a poc a poc, reüllava al marit amb dissimulació i no sabia que don Constantí ni la veia. Mentre durava tot allò , ─del carrer pujava algun visca, i cançons i músiques de guitarra─, gairebé no la va poder mirar: ella s’havia assegut tres cadires a la seva dreta, entre el comandant de la custòdia i el senyor vicari. Però li va semblar que, quan l’aroma dels plats, al retirar-‐los les mosses i abans que en portessin uns altres, es diluïa , podia seguir el rastre d’un perfum que era el d’ella. Perquè aquella essència , tan tènue que, una altra vegada, hauria dubtat si era real o tan sols una suggestió , fresca i penetrant al mateix temps, devia venir d’ella. També n’escoltava paraules aïllades i imprecises, ara una, al cap d’una estona, una altra, a les quals no podia fer atenció. Miquel M. Gibert, La victòria de la creu (2001)
