Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Catalan apuntes bachi, Apuntes de Catalán

Un documento de poesia de la seglesa

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 18/04/2023

izan-campos-leon
izan-campos-leon 🇪🇸

1 documento

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ACTIVITATS DE REFORÇ. SOLUCIONARI
UNITAT 5. La poesia dels segles XIV i XV
1. Llegeix els poemes següents i fes les activitats que hi ha tot seguit.
a) Poema LXXXI d’Ausiàs March:
Versió original:Versió actualitzada:
Així com cell qui es veu prop de la
mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
Tal com aquell qui es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu el lloc on es podrà salvar,
però no el pot atènyer per dissort,
m’esdevé a mi que vaig molts mals passant
i veig que vós me’ls podríeu guarir.
Desesperat, insatisfet de mi,
el vostre orgull aniré proclamant.
(Versió moderna de CLIMENT FORNER,
Antologia de la poesia catalana, Proa, p. 50)
1) Fes l’anàlisi mètrica del poema.
És una cobla de vuit versos decasíl·labs, amb rima creuada ABBACDDC.
2) Quin és el tema del poema? És un tema habitual en l’obra de March?
El tema del poema és la insatisfacció amorosa per l’actitud distant de la persona
estimada. Ausiàs March centra bona part de la seva obra en les dificultats personals que
causa l’amor real.
3) Quines són les dues parts clares del poema?
La primera part del poema se situa en els quatre primers versos, en què apareix una
imatge àmplia de la vida real; la segona part es correspon amb els quatre últims versos,
que són la transposició de la imatge a la situació personal del jo poètic.
4) Quines característiques formals de la poesia hi són clarament presents?
Les característiques formals de la poesia presents en aquest poema són l’inici «Així com
cell...» i l’ús d’una imatge plàstica i àmplia de la vida real com a símil d’un trastorn
amorós o personal.
5) Localitza en el poema el recurs de l’anàfora.
Els inicis de versos amb la conjunció copulativa e.
6) Quin paral·lelisme hi ha entre aquest poema i el poema XXIX, estudiat prèviament en
el llibre de text (p. 93)?
Els dos poemes tenen vuit versos, dues parts diferenciades, la mateixa mètrica i
pràcticament el mateix tema.
7) Què conclou el jo poètic al final?
Al final, el jo poètic conclou que aplicarà una mena de venjança: farà públic l’orgull
exagerat de l’estimada.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Catalan apuntes bachi y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

ACTIVITATS DE REFORÇ. SOLUCIONARI

UNITAT 5. La poesia dels segles XIV i XV

  1. Llegeix els poemes següents i fes les activitats que hi ha tot seguit. a) Poema LXXXI d’Ausiàs March: Versió original : Versió actualitzada : Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, en pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vós, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant. Tal com aquell qui es veu prop de la mort, patint mal temps i perills en la mar, i veu el lloc on es podrà salvar, però no el pot atènyer per dissort, m’esdevé a mi que vaig molts mals passant i veig que vós me’ls podríeu guarir. Desesperat, insatisfet de mi, el vostre orgull aniré proclamant. (Versió moderna de CLIMENT FORNER, Antologia de la poesia catalana , Proa, p. 50)
  1. Fes l’anàlisi mètrica del poema. És una cobla de vuit versos decasíl·labs, amb rima creuada ABBACDDC.
  2. Quin és el tema del poema? És un tema habitual en l’obra de March? El tema del poema és la insatisfacció amorosa per l’actitud distant de la persona estimada. Ausiàs March centra bona part de la seva obra en les dificultats personals que causa l’amor real.
  3. Quines són les dues parts clares del poema? La primera part del poema se situa en els quatre primers versos, en què apareix una imatge àmplia de la vida real; la segona part es correspon amb els quatre últims versos, que són la transposició de la imatge a la situació personal del jo poètic.
  4. Quines característiques formals de la poesia hi són clarament presents? Les característiques formals de la poesia presents en aquest poema són l’inici «Així com cell...» i l’ús d’una imatge plàstica i àmplia de la vida real com a símil d’un trastorn amorós o personal.
  5. Localitza en el poema el recurs de l’anàfora. Els inicis de versos amb la conjunció copulativa e.
  6. Quin paral·lelisme hi ha entre aquest poema i el poema XXIX, estudiat prèviament en el llibre de text (p. 93)? Els dos poemes tenen vuit versos, dues parts diferenciades, la mateixa mètrica i pràcticament el mateix tema.
  7. Què conclou el jo poètic al final? Al final, el jo poètic conclou que aplicarà una mena de venjança: farà públic l’orgull exagerat de l’estimada.

b) Primera estrofa del poema XXIII d’Ausiàs March.

Versió original : Versió actualitzada : Lleixant a part l’estil dels trobadors qui, per escalf, trespassen veritat, e sostraent mon voler afectat perquè no em torb, diré el que trop en vós. Tot mon parlar als qui no us hauran vista res no valrà, car fe no hi donaran, e los veents que dins vós no veuran, en creure a mi llur arma serà trista. Separant-me de l’estil dels trobadors que, per millorar l’estil, no diuen la veritat, i traient fora la meva voluntat afectada per no perdre el temps, diré el que trobo en vós. Tot el que digui, als qui no us hauran vist, no valdrà res, perquè no s’ho creuran, i els que us vegin, que no coneixeran el vostre interior, en creure’m tindran l’ànima trista. (AUSIÀS MARCH, Poesia, MOLC14, p. 55)

  1. Quin avís fa el poeta en els dos primers versos? Quina importància té en la història de la literatura catalana? El poeta avisa que no segueix l’estil afectat i poc sincer dels trobadors. Això té importància en la història de la literatura catalana perquè instaura un model poètic nou.
  2. Com es vol apartar March de l’obra dels trobadors? March es vol apartar de l'obra dels trobadors dient la veritat.
  3. De què diu que parlarà el poeta? Quines dificultats hi troba? El poeta diu que parlarà de l’estimada, malgrat les diverses i incrèdules opinions de l’altra gent.
  4. Com apareix en aquesta estrofa la tòpica dualitat del tractament de l’amor en l’obra de March? Al final el jo poètic contraposa l’aspecte extern i l’interior de l’estimada.

c) «La mort per amor», de Joan Roís de Corella.

Si en lo mal temps la serena bé canta, jo dec cantar, puix dolor me turmenta en tant estrem, que ma pensa es contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop vós, hauran fi mes dolors; seré l’ocell que en llit ple de odors mor, ja content de sa vida ser tanta. (JOAQUIM MARCO, Antologia de la poesia catalana del segle d’or , Salvat, 1970, p. 104)

GLOSSARI

serena : sirena puix : perquè pensa : pensament presta : pròxima muira : mori hauran fi : acabaran odors : olors ser tanta : ser tan rica o plena

  1. Fes l’anàlisi mètrica del poema. Vuit versos decasíl·labs cesurats (6 + 4) amb rima consonant que s’encavalla en els dos quartets: ABBAACCA.
  2. Quin és el tema central del poema?
  1. Quina mena d’amenaça llança el jo poètic en forma d’antítesi? L’amenaça que llança el jo poètic és que trobarà la felicitat en la mort pròxima: està content de la mort; té por de tot menys de la mort.
  2. Quina creus que és la conclusió del jo poètic? La conclusió del jo poètic és triar la mort ideal, al costat de l’estimada.
  1. Les afirmacions següents al voltant de l’obra d’Ausiàs March són falses. Corregeix-les de manera que esdevinguin certes. a) Ausiàs March interpreta la poesia com un exercici retòric. Ausiàs March interpreta la poesia com un exercici de pensament personal. b) En els poemes amorosos, Ausiàs March canta en exclusiva la intensitat de l’amor carnal. En els poemes amorosos, Ausiàs March canta la dualitat de l’amor: intel·lectual i carnal. c) Els poemes de March que parlen de mort són els propis d’algú profundament creient. Els poemes de March que parlen de mort són més propis d’algú pròxim a l’agnosticisme. d) L’obra poètica catalogada de March consta de 128 poemes escrits en versos alexandrins. L’obra poètica catalogada de March consta de 128 poemes escrits en versos decasíl·labs cesurats (6+4).
  2. Explica breument les visions de la dona que tenien els poetes Petrarca i Ausiàs March. Els dos autors presenten visions de la dona diferents, però en els dos casos fugen de la visió de dona feudal pròpia de la poesia trobadoresca. Petrarca té una visió de la dona real que consisteix en un ideal de dona angelical, font de virtut i de perfecció. En canvi, Ausiàs March veu la dona com a companya en l’amor i en el desamor, per la qual cosa no la idealitza com fa l’autor italià.
  3. Ordena cronològicament els esdeveniments següents i posa-hi les dates en què van tenir lloc:
    • Naixement i mort de Jordi de Sant Jordi;
    • Naixement i mort d’Ausiàs March;
    • Naixement i mort de Petrarca;
    • Batalla de Muret;
    • Creació del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa de Llenguadoc;
    • Creació del Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona;
    • Conquesta de Mallorca;
    • Conquesta de València, de Sicília i del regne de Nàpols. 1213 Batalla de Muret 1229-1231 Conquesta de Mallorca 1238 Conquesta de la ciutat de València 1282 Conquesta de Sicília 1304 Naixement de Petrarca 1323 Creació del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa de Llenguadoc 1374 Mort de Petrarca 1393 Creació del Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona 1397 Naixement d’Ausiàs March 139? Naixement de Jordi de Sant Jordi 1425 Mort de Jordi de Sant Jordi 1442 Conquesta del regne de Nàpols 1459 Mort d’Ausiàs March
  1. Llegeix el text següent i respon les qüestions que hi ha tot seguit. El terme «Segle d’Or», que hem emprat, és un terme que per ell mateix porta una quantitat implícita de problemes. ¿Es pot parlar d’un veritable Segle d’Or en la poesia catalana? ¿Correspon al de la prosa, és a dir, en general, al de tota la literatura catalana? Quins són els seus límits? La nostra poesia és tardana i com a forma culta surt de l’arbre provençal, indiferenciada fins a Ausiàs March. No es pot donar –i el lector ho entendrà fàcilment– un any, ni solament un autor, que es pugui dir que inicia el Segle d’Or. El Segle d’Or de la literatura catalana no coincideix amb el del castellà ni amb el del francès, per assenyalar només les literatures veïnes. Ni es pot dir, tampoc, que la màxima qualitat d’una literatura –i menys de la poesia– coincideixi amb un període d’esplendor històrica. La poesia catalana és molt més tardana que la prosa. I això la diferencia de les literatures italianes o en llengua d’oil. Però és ben cert que des del final del segle XIV fins a l’inici de la segona meitat del segle XVI, es produeix, en les terres de parla catalana, una poesia de gran riquesa lírica, d’una meravellosa expressivitat, d’una alçada intel·lectual considerable. (JOAQUIM MARCO, Antologia de la poesia catalana del segle d’or , Salvat, 1970, p. 7) a) Què s’entén per segle d’or d’una literatura? El seu període de màxima esplendor. b) Quins problemes, segons l’autor, planteja el terme segle d’or? La poesia és més tardana que la prosa; és difícil fixar-ne els límits temporals... c) Quin espai històric ocupa el segle d’or català? Documenta’t si cal i digues si coincideix amb alguns fets històrics concrets. De finals del segle XIV a la segona meitat del XV, quan ja ha passat el temps de màxim vigor històric de la corona catalanoaragonesa. d) De quines altres literatures parla el text? Documenta’t i digues què és la llengua d’oil. Parla de les literatures castellana, italiana i francesa. La llengua d’oil és la llengua francesa antiga.