catalán apuntes tema 3 | Apuntes de Catalán

TEMA 6 i 7: L’ESCOLA MALLORQUINA

Conjunt de poetes mallorquins que produeixen la seva obra entre el 1900 i el 1950. Es

tracta d’un fenomen literari mallorquí, estrictament poètic, que es caracteritza pel rigor

formal, el paisatge com a tema recurrent, el classicisme, la contenció i l’equilibri. Segueixen

el model de poesia de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, precursors i promotors del

moviment.

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA MALLORQUINA

- Estil clàssic, serè i equilibrat (aquest tret coincideix amb el Noucentisme).

- Versos pulcres, de música fàcil perceptible sense esforç.

- El paisatge i l’emoció que provoca com a tema recurrent.

- Fons humanístic que prové del classicisme de Costa i Llobera.

2. AUTORS

Els seus principals representants són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover També formen

part de l’Escola Mallorquina autors com Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà

(de la primera generació) i Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom (de la

segona generació).

3. MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922)

Poeta, traductor, prosista i orador. Fill d’una família rica. Company de Joan Alcover i Antoni

Maura i deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear de Palma. Estudia dret a Barcelona.

S’ordena sacerdot el 1888. Participa en els Jocs Florals i en el I Congrés internacional de la

Llengua Catalana. Poesia de gran perfecció formal. Sentiment religiós. El paisatge esdevé

un símbol diví (Pollença i Formentor). Etapes:

-Etapa romàntica o de joventut→ Poesies, poemari dins el qual hi trobam el poema

“El pi de Formentor” (romàntic), “De l’agre de la terra”, tres narracions líriques, i

“Tradicions i fantasies”, poemari inspirat en llegendes populars mallorquines.

-Etapa de maduresa→ aplica les mètriques clàssiques. Una obra que desrtaca és

Horacianes.

4. JOAN ALCOVER (1854-1926)

Fill de casa bona. Company de Miquel Costa i Llobera i Antoni Maura i deixeble de Pons i

Gallarza a l’Institut Balear de Palma. Estudia dret a Barcelona. Exerceix d’advocat i després

s’introdueix en política: regidor de l’Ajuntament de Palma, diputat per Manacor i, finalment,

diputat a les Corts a Madrid. Defensa la llengua i cultura pròpies. El 1906 participa en el I

Congrés Internacional de la Llengua Catalana i també en els Jocs Florals. Membre de l’IEC.

Es casà dues vegades. Amb la seva primera esposa tengué tres fills. Després de la seva

mort, es tornà a casar i tengué dos fills més. Només un el va sobreviure. Aquesta tràgica

experiència vital impregna la seva poesia.

Fins al 1903 fou un escriptor bilingüe. Poesías, Meteoros. Es caracteritza per la interpretació

simbòlica del paisatge, que és animat amb figures humanes. Es tracta d’una poesia clara,

sincera i connectada amb la realitat. Joan Alcover feu del dolor l’objecte de la seva poesia.

La seva tràgica experiència vital l’aboca a la creació poètica més íntima.

El seu poemari més important és Cap al tard. Es divideix en quatre parts: “Cançons de la

Serra”, “Elegies”, “Endreces” i “Juvenils”, a més de quatre poemes esparsos. Dues

Vista previa parcial del texto

¡Descarga catalán apuntes tema 3 y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

TEMA 6 i 7: L’ESCOLA MALLORQUINA

Conjunt de poetes mallorquins que produeixen la seva obra entre el 1900 i el 1950. Es tracta d’un fenomen literari mallorquí, estrictament poètic, que es caracteritza pel rigor formal, el paisatge com a tema recurrent, el classicisme, la contenció i l’equilibri. Segueixen el model de poesia de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, precursors i promotors del moviment.

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA MALLORQUINA - Estil clàssic, serè i equilibrat (aquest tret coincideix amb el Noucentisme). - Versos pulcres, de música fàcil perceptible sense esforç. - El paisatge i l’emoció que provoca com a tema recurrent. - Fons humanístic que prové del classicisme de Costa i Llobera. 2. AUTORS Els seus principals representants són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover També formen part de l’Escola Mallorquina autors com Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà (de la primera generació) i Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom (de la segona generació). 3. MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854-1922) Poeta, traductor, prosista i orador. Fill d’una família rica. Company de Joan Alcover i Antoni Maura i deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear de Palma. Estudia dret a Barcelona. S’ordena sacerdot el 1888. Participa en els Jocs Florals i en el I Congrés internacional de la Llengua Catalana. Poesia de gran perfecció formal. Sentiment religiós. El paisatge esdevé un símbol diví (Pollença i Formentor). Etapes: - Etapa romàntica o de joventut→ Poesies , poemari dins el qual hi trobam el poema “El pi de Formentor” (romàntic), “De l’agre de la terra”, tres narracions líriques, i “Tradicions i fantasies”, poemari inspirat en llegendes populars mallorquines. - Etapa de maduresa→ aplica les mètriques clàssiques. Una obra que desrtaca és Horacianes. 4. JOAN ALCOVER (1854-1926) Fill de casa bona. Company de Miquel Costa i Llobera i Antoni Maura i deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear de Palma. Estudia dret a Barcelona. Exerceix d’advocat i després s’introdueix en política: regidor de l’Ajuntament de Palma, diputat per Manacor i, finalment, diputat a les Corts a Madrid. Defensa la llengua i cultura pròpies. El 1906 participa en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i també en els Jocs Florals. Membre de l’IEC. Es casà dues vegades. Amb la seva primera esposa tengué tres fills. Després de la seva mort, es tornà a casar i tengué dos fills més. Només un el va sobreviure. Aquesta tràgica experiència vital impregna la seva poesia. Fins al 1903 fou un escriptor bilingüe. Poesías, Meteoros. Es caracteritza per la interpretació simbòlica del paisatge, que és animat amb figures humanes. Es tracta d’una poesia clara, sincera i connectada amb la realitat. Joan Alcover feu del dolor l’objecte de la seva poesia. La seva tràgica experiència vital l’aboca a la creació poètica més íntima. El seu poemari més important és Cap al tard. Es divideix en quatre parts: “Cançons de la Serra”, “Elegies”, “Endreces” i “Juvenils”, a més de quatre poemes esparsos. Dues

constants es mantenen en tot el poemari: l’acarament del poeta amb la realitat que l’envolta i l’experiència del dolor. Es tracta de poemes narratius i descriptius. Les imatges més utilitzades són la de l’arbre vinculada al dolor, però també als valors perennes; la del captaire, reflex de la condició moral desvalguda del poeta; i la porta, mitjà de comunicació amb el desconegut, com ara la mort. Poemes bíblics és un llibre de maduresa en què recrea temes extrets de la Bíblia. El seu poema La Balanguera, musicat per Amadeu Vives, és l’himne oficial de Mallorca.

5. ETAPES DE L’ESCOLA MALLORQUINA Els autors de la primera generació tenen en comú l’habilitat tècnica i el gust per l’obra ben feta. Els seus autors són traductors de poesia i s’agrupen al voltant de la revista Migjorn. Autors: - Maria Antònia Salvà (1869-1958)→ transformació dels fets quotidians en matèria poètica, amor a la natura, presència de Déu i mètrica tradicional. Espigues en flor, Cel d’horabaixa, Lluneta de pagès... Gran defensora de la llengua catalana durant la postguerra. - Miquel Ferrà (1885-1947)→ to elegíac, centrat en el paisatge. Cançó d’ahir, La rosada, A mig camí. - Llorenç Riber (1882-1958)→ poeta, traductor, prosista. De formació eclesiàstica, als seus poemes hi ha una referència constant als clàssics grecollatins, a la Bíblia i a la literatura catalana medieval. Obra poètica: A sol ixent, Les corones, Al sol alt. Obra en prosa: La minyonia d’un infant orat. Els autors de segona generació tenen en comú haver nascut els darrers quinze anys del segle XIX i haver estat formats a la Barcelona noucentista. S’agrupen al voltant de la revista La Nostra Terra. Autors: - Miquel Forteza (1888-1969)→ membre fundador i primer president de l’Obra Cultural Balear. Renovació temàtica: introdueix elements moderns en el paisatge mallorquí, com ponts, carreteres, trens... (era enginyer). Poemaris: L’íntim recer, Ressons. - Guillem Colom (1890-1979)→ poeta, traductor i dramaturg. Destaca per la seva versificació variada i la riquesa del llenguatge amb què descriu el seu poble, Sóller. L’amor de les tres taronges i altres poemes, De l’alba al migdia, Cançons de la terra, Primavera d’hivern... - Joan Pons i Marquès (1894-1971)→ més conegut com assagista i crític: Cent anys de poesia a Mallorca i L’Escola Mallorquina. Obra poètica: Brins a l’oratge, on introdueix elements nous, com el sentit de l’humor. La nova generació es tracta d’una tercera generació de poetes que es començà a configurar pels voltants de la Guerra Civil. Seguiren els cànons de L’Escola Mallorquina els poetes Miquel Dolç i Marià Villangómez.

llengua poc útil”, “els mallorquins parlen molt tancat. / Els mallorquins parlen més tancat que els valencians”...

3. CONFLICTE LINGÜÍSTIC: MINORITZACIÓ, SUBSTITUCIÓ I NORMALITZACIÓ Conflicte lingüístic→ situació derivada del contacte lingüístic en la qual una llengua desplaça els àmbits d’ús d’una altra. En la majoria de casos de bilingüisme, es produeix un conflicte lingüístic que pot arribar a provocar una minorització de la llengua pròpia. Minorització→ procés de substitució lingüística que es produeix generalment entre dues llengües, una de les quals pateix una retracció dels seus àmbits d’ús públics i privats. La llengua que pateix el retrocés s’anomena llengua minoritzada i no s’ha de confondre amb el concepte de llengua minoritària. - Llengua minoritària: llengua que té un nombre de parlants numèricament inferior a altres llengües. Aquesta classificació té poc interès i és molt relativa. - Llengua minoritzada: és aquella que pateix un procés de retracció dels àmbits d’ús en la comunitat lingüística pròpia i es veu abocada a la substitució lingüística progressivament. Substitució lingüística→ procés a través del qual una llengua adquireix àmbits d’ús d’una altra que els ha perdut. Es produeix la substitució quan els parlants abandonen la llengua pròpia per passar a parlar la llengua dominant. És un procés llarg. La substitució sol començar a les grans ciutats. Socialment, comença per les classes més elevades, després continua a la burgesia i finalment, arriba a les classes populars. - La interposició: fenomen sociolingüístic que es dona entre la llengua dominant i la subordinada i que comporta que les relacions entre la comunitat lingüística de l’idioma minoritzat i la resta de la humanitat passin per la llengua dominant. - La interferència: conjunt de canvis en l’estructura de la llengua que es produeixen per la influència de la llengua dominant (barbarisme). - Diglòssia : ús diferencial de 2 varietats o de llengües, una per als usos formals i l’altra per als informals, ja que el parlant percep una de les dues com a llengua de prestigi. N’hi ha de 2 tipus: · Diglòssia interna: ús diferent de dues varietats de la mateixa llengua. No conflictiu. · Diglòssia externa: Dues llengües diferents s’usen de forma desigual. Una s’empra en els àmbits formals i l’altra en els informals. Català al franquisme. Normalització lingüística→ procés sociocultural on a llengua minoritzada tracta de recuperar (o aconseguir) els usos formals sense perdre’n els informals (contrari substitució) i se centra sobretot en 3 aspectes: l’augment de la quantitat de parlants i de la freqüència d’ús i la recuperació de tots els àmbits d’ús. Depèn dels governants, de la recuperació de l’orgull per la llengua pròpia i del suport dels immigrants. Cal tenir en compte 4 aspectes que en són inseparables: - La normativització→ elaboració de normes ortogràfiques, lèxiques i gramaticals que permetin la creació d’un estàndard per als àmbits formals de la llengua. Pas previ. - L’estandardització→ promoció de l’estàndard com a varietat supradialectal. - La planificació lingüística→ és l’acció de govern en l’elaboració de plans d’intervenció que faciliti la normalització. - La política lingüística→ construcció d’un marc legal de l’idioma.

catalán apuntes tema 3, Apuntes de Catalán

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga catalán apuntes tema 3 y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

TEMA 6 i 7: L’ESCOLA MALLORQUINA