Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


CATALAN SONS CONSONANTICS, Apuntes de Catalán

SONS CONSONANTICS LLENGUA CATALANA

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 09/05/2022

eira-garcia
eira-garcia 🇪🇸

1 / 35

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART CONTEMPORANI. INS Can Puig.
CONTEXT HISTÒRIC DE L'ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX
El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i trascendentals (les revolucions burgeses,
els moviments nacionalistes, el liberalisme, el romanticisme, el socialisme, l´exaltació de
l´individu, l´època de expansió colonial sobre Àfrica i Àsia, el contacte amb altres
cultures i altres tipus d´art (exòtic).
La revolució industrial anglesa s´estèn pel continent i augmenta vertiginosament la
producció de mercaderies i les transaccions comercials. Això fa possible, a més, la
revolució dels transports, la generalització dels nous materials (ferro) i noves fonts d
´energia (carbó/vapor). Apareixen xarxes ferroviàries, ponts, mercats, edificis industrials
prefabricats en mòduls, etc.
Apareix la lluita entre la figura deenginyer, format en un esperit utilitari (introdueix els
nous materials), mentre que els arquitectes tradicionals continuen considerant-se creadors
de bellesa o artistes en el sentit tradicional de la paraula i es preocupen únicament per la
forma i s´aferren a l´academicisme neoclàssic. Els arquitectes de l´Escola de Chicago de
finals del XIX superaran aquesta contradicció falsa.
Les conseqüències de la industrialització seran el creixement de la població europea sense
precedents i l´aparició d´una nova classe social (el proletariat). La concentració
demogràfica a les ciutats farà créixer els suburbis desordenats i mancats de comoditats, la
qual cosa conduirà als grans plans d´ordenació urbanística (pla del Baró Haussman a
París o el Pla Eixample d´Ildefons Cerdà a Barcelona).
Existeixen tres tendències en l´arquitectura del segle XIX:historicisme i l´eclecticisme,
basat en els revivals d´estils històrics anteriors (Neogòtic, Neobarroc...) i amb estils basats
en influències exòtiques (índies, islàmiques, etc.); l´arquitectura del ferro i dels nous
materials, que prioritza les solucions tècniques per als nous problemes constructius (ponts,
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23

Vista previa parcial del texto

¡Descarga CATALAN SONS CONSONANTICS y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

CONTEXT HISTÒRIC DE L'ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX

  • El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i trascendentals (les revolucions burgeses, els moviments nacionalistes , el liberalisme , el romanticisme , el socialisme , l´exaltació de l´individu, l´època de l´ expansió colonial sobre Àfrica i Àsia, el contacte amb altres cultures i altres tipus d´art (exòtic).
  • La revolució industrial anglesa s´estèn pel continent i augmenta vertiginosament la producció de mercaderies i les transaccions comercials. Això fa possible, a més, la revolució dels transports , la generalització dels nous materials (ferro) i noves fonts d ´energia (carbó/vapor). Apareixen xarxes ferroviàries, ponts, mercats, edificis industrials prefabricats en mòduls, etc.
  • Apareix la lluita entre la figura de l´ enginyer , format en un esperit utilitari (introdueix els nous materials), mentre que els arquitectes tradicionals continuen considerant-se creadors de bellesa o artistes en el sentit tradicional de la paraula i es preocupen únicament per la forma i s´aferren a l´academicisme neoclàssic. Els arquitectes de l´Escola de Chicago de finals del XIX superaran aquesta contradicció falsa.
  • Les conseqüències de la industrialització seran el creixement de la població europea sense precedents i l´aparició d´una nova classe social (el proletariat ). La concentració demogràfica a les ciutats farà créixer els suburbis desordenats i mancats de comoditats, la qual cosa conduirà als grans plans d´ordenació urbanística (pla del Baró Haussman a París o el Pla Eixample d´Ildefons Cerdà a Barcelona).
  • Existeixen tres tendències en l´arquitectura del segle XIX: l´ historicisme i l´eclecticisme , basat en els revivals d´estils històrics anteriors (Neogòtic, Neobarroc...) i amb estils basats en influències exòtiques (índies, islàmiques, etc.); l ´arquitectura del ferro i dels nous materials , que prioritza les solucions tècniques per als nous problemes constructius (ponts,

naus industrials, l´escola de Chicago); i el Modernisme , moviment a cavall entre els segles XIX i XX (nova valoració estètica sense renunciar als nous materials).

  • És l´època de les exposicions universals amb les seves grans sales de màquines construïdes per mòduls de materials prefabricats, i dels gratacels i l´ascensor com a solució al creixement urbà i l´especulació urbanística.

ARQUITECTURA DEL FERRO: Torre Eiffel (1887-1899), de Gustave Eiffel.

  • ARQUITECTURA SEGLE XIX 1.- Influència de la Revolució Industrial. 2.- Creixement de les ciutats, vinculat al increment demogràfic 3.- Nous materials 4.- Importància de l’urbanisme 5- Pugna entre arquitectes i enginyers 6.- Nous estils arquitectònics
  • Nou concepte d’arquitectura, desprès de superar el debat entre el neoclassicistes i neogoticistes. Provoca conflicte entre arquitectes i enginyers , ja que les obres d’aquest estil eren realitzades per enginyers. El ferro , va passar de ser un material auxiliar de l'arquitectura, a ser un nou material, vinculat a la Revolució Industrial. Elements fabricats en sèrie. Muntatge fàcil, ràpid i barat. Primer el ferro és fa servir com la pedra, però aviat es plantegen solucions més arriscades on es prescindeix totalment de la maçoneria(maó i pedra). Ex. Pont Coalbrookdale (1777).
  • L ús del ferro es generalitza. A gran Bretanya es fan les primeres obres amb aquest material per influència de la Rev. Industrial. S’utilitza per construir ponts, estacions, mercats, hivernacles. .. Les nacions més avançades competeixen en la construcció d' estructures arriscades. La construcció en ferro entra en decadència perquè el grau de destrucció per incendis és superior al dels edificis de pedra o maó.
  • Les exposicions universals són el màxim exemple de ciència, tècnica, arquitectura i enginyeria. El pavellons nacionals , construïts amb els nous materials, amb les seves sales de màquines en són un exemple. Ex.: Crystal Palace (London), de J. Paxton.

moviment reformista que acabà amb la Revolució Francesa. Aquesta nova sensibilitat té un art, el Neoclassicisme.

  • L a Il·lustració , moviment cultural que va aparèixer a França i es va difondre per tot Europa i Amèrica i es basava en la raó és a dir el racionalisme en la política, en la societat, en la ciència i en la cultura. Rebutjaven les idees preconcebudes de caire religiós, màgic o mitològic.
  • Hi trobem filòsofs, científics, literats ... com Locke, Hume, Voltaire, Montesquieu, Diderot i Franklin. Pensen que l’home és un ésser racional i que la raó ha de ser la guia.
  • A nivell polític pretenen una societat basada en la raó i encaminada a la recerca de la felicitat. Un text que ens resumeix les aspiracions d’aquesta època és la Declaració d’i ndependència dels EEUU (1776) que considera inalienables els drets de l’home (a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat).
  • A finals del segle XVIII amb la revolució francesa (1789) s' nicia l’era de la democràcia i la definitiva pujada al poder de la burgesia. L´art dels il·lustrats connecta amb els ideals de les revolucions i exaltant virtuts i models de conducta ajuda a canviar el món.
  • A Europa s’està desenvolupant la revolució Industrial , sobretot a països com França , Anglaterra...Es busquen nous mercats pels nous productes que surten de les màquines , per exemple Napoleó buscant nous territoris per a vendre aquest productes i crea un imperi.
  • Hi ha uns importants treballs arqueològics a Pompeia i Herculà que permeten veure com “vivien” els antics romans i que influiran en l’art neoclàssic (rememoren l´antiguitat clàssica )...
  • Apareixen tres disciplines noves: l’estètica, la crítica d’art i la història de l’art. París, nova capital de l'art.
  • La difusió de les obres d’art es fa a través dels Salons, i es forma el gran públic a partir de la crítica (mitjans de comunicació). També apareixen les Acadèmies que són institucions on estudiaran els artistes i que vetllen perquè els cànons de les obres d’art siguin els del neoclassicisme. L´ artista comença a alliberar-se de la dependència absoluta de l´encàrrec.

2. Caracterísitques generals de l'art neoclàssic

  • Art que renuncia als excessos del Barroc i el Rococó.
  • Art en el que funció i forma es corresponguin racionalment.
  • Requisit segons Winckelman : art clàssic (=Racional).
  • Art al servei de la societat i dels ideals de mitjan s.XVIII (art dels il·lustrat identificat amb la societat lliure de dogmes).
  • Antigues Grècia i Roma : volars morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat.
  • S'acabà convertint en l' art dels revolucionaris. Posteriorment, art napoleònic imperial.
  • El redescobriment de l' art clàssic a partir de les troballes d'Herculà (1719) i Pompeia (1748). L'art clàssic és l' ideal moral i de bellesa.
  • Les Acadèmies del S.XVIII van subratllar el valor del classicisme com a art reglamentat , criticant el Barroc i volent recuperar el "bon gust".
  • Imitació antiguitat clàssica , ben bé és una adaptació d'aquest model al S.XIX. Art modern i compromès a la problemàtica de l'època.
  • Donà als revolucionaris un llenguatge diferent al de la Monarquia Absoluta (Barroc) i l' aristocràcia (Rococó).
  • Art dels Cèsars : Representà perfectament els interessos polítics de Napoleó.
  • Centre: França , entre altres països.

3. Johann Joachim Winckelman (1717-1768), pare de la Història de l'Art.

  • Publicà al 1764 " Història de l'Art Antic".
  • Considerà que cada època feia el seu art seguint una mateixa evolució.
  • Considerà que l' Art Grec era millor que el Romà.
  • Pintor i escultor havia de representar la realitat basant-se en obres clàssiques , que havien d'usar de model , e stablint una llista de clàssiques encara avuí utilitzada.
  • Sempre s'havia escrit sobre l'art , però arran el Neoclassicisme apareix un professional de l' Història de l'Art que a partir del S.XIX començarà a enseñar-se a les universitats.

4. Arquitectura Neoclàssica: La Madeleine (1806-1842), de Pierre Vignon.

  • Ideals clàssics: simetria, proporció, harmonia, marbre, matemàtica, ordres clàssics...
  • Rebuig a l' ornamentació.
  • Busca l ínies simples (model clàssic).
  • Columnes substitueixen els pilars.
  • Murs llisos o amb estuc (contra l'excès decoratiu barroc i rococó).

de la línia , preferència pels colors primaris , que capten la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.

  • Aplicació de la perspectiva lineal (totes les línies van cap a un punt de fuga).
  • Anton Rafael Mengs teoritzà l'any 1762 a "Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura". Mengs deia que l'art supera la naturalesa, ja que en una obra pot representar la idea de bellesa, que s'aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART ROMÀNTIC

1. Context històric:

  • Apareix a Europa després de la caiguda de Napoleó. (S.XIX)
  • Reacció contra la Restauració fa que aquest corrent aparegui lligat als moviments liberals i nacionalistes. Basat en la llibertat.
  • Origen: Pèrdua de la fe en la raó (nova sensibilitat manifestada en quasi tots els àmbits (art, música, literatura,...)). Dona prioritat al sentiment , el jo interior i, en conclusió, a l'individu.
  • Exaltació de la sensibilitat, imaginació, passions en contraposició a l'harmonia i càlcul de les normes neoclàssiques.
  • Es pinta i s'escriu en funció de les idees i els sentiments.
  • Corrents paral·leles: llibertat en l'art, llibertat individual que exalta el liberalisme i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme.
  • Protagonistes: Petita i mitjana burgesia.
  • Temes: Edat Mitjana, llegendes i mites del nord d'Europa. Temes exòtics, orientals, conflictes i revolucions del moment, passions amoroses, viatges, aventures, tempestes, paisatges turmentats, accidents.
  • Antecedent: Filosofia de Kant ( sentiment com a vehicle de coneixement i l 'interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic), Rosseau (Nova Eloisa) que exalta l'amor a la naturalesa i les passions. Fitche diu que no hi ha res fora del jo individual (tot ho existent forma part de la consciència).
  • Proposen la tornada a una religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques.
  • Mitjans d'expressió: Poesia i música.
  • Romanticisme coincideix amb...: L'oposició de la burgesia a la Restauració Absolutista i el retorn de l'Antic Règim implantat pel Congrés de Viena, també coincideix amb els moviments a favor de les independències nacionals.
  • Ésser humà afirma la seva individualitat enfront el món i la natura, amb un fort impuls d'identificació amb l'infinit.
  • L'home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa.

2. La pintura romàntica:La llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Delacroix,

i El tres de maig de 1808 (1814), de Francisco de Goya.

  • Vehicle per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa.
  • La importància a la representació de la naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del paisatge , on el pintor projecta el seu interior.
  • Paisatge romàntic: exteriorització del jo de l'artista per comunicar una emoció o sentiment a l'espectador.
  • Prioritat al color (valors de sensibilitat i emoció que a la línia i al dibuix amb el seus valors racionals.
  • Tècniques: aquarel·la, gravat, aiguafort i litografia.
  • Temes: revolucions polítiques, desastres, esdeveniments del moment, passat (Edat Mitjana, època molt valorada pels romàntics), exòtics, fantàstics, religiosos,...
  • Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants , que junt amb el color, trenquen amb el modelat escultòric del neoclassicisme.

3. Altres pintors romàntics:

  • Caspar David Friedrich: Pintor de la natura sublim i inabastable que desborda la natura, dimensió i ànim humà. “Monjo vora el mar”.
  • Géricault: Pintor de desastres naturals i natura indòmita, drama, tensió, pathos. “ El rai de la medusa ” (1922).
  • John Constable (Romàntic anglès): ressalta el bell paisatge anglés, nostàlgic, pictòric i atmosfèric, de llums canviants...
  • Objectivitat. S'allunya del subjectivisme romàntic.
  • Rebuig al món de la fantasia i dels somnis
  • Representació de la realitat més acurada possible, sense embellir-la (paisatges representats mitjançant una natura humanitzada).
  • Temes: contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social.
  • Ús minucios de la descripció (mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i llocs. Tema central: el quotidià).
  • Industrialització: apareix el proletariat que pateix les conseqüències del capitalisme (jornades extenuants, sous molt baixos, treball de dones i infants,...).
  • Prenen força les teories de Marx i Engels (1848 → “Manifest Comunista”).
  • Creació de les Organitzacions Obreres i sindicals.
  • Artistes compromesos davant els problemes polítics i socials (acusats de socialistes i revolucionaris).
  • Apareix la Fotografia, que influencia la pintura.
  • Temes socials: gent humil, la feina, la vida a l'aire lliure, la ciutat i els paisatges.

5. La fotografia:

Creada per: Louis Jacques Mandé Daguerre (1787-1851) era pintor i decorador teatral. L'any 1839 inventà el daguerreotip (precursor fotografia moderna), el presentà a l' Acadèmia de Ciències i Arts de París → aconseguí una pensió vitalícia de l'Estat (junt amb el fill de Niépce, que havia contribuït a l'invent).

6. El Saló i l'Acadèmia franceses:

  • França (S.XIX) → Els únics autors que tenien oportunitats al mercat d'art francès eren els que presentaven les seves obres al Saló (exposicions d'art oficial. Cada 2 anys).
  • L'Estat escollia els membres vitalicis de l'Académie des Beaux Arts que decidien quines obres es podien presentar al Saló.
  • Aquesta tutel·la provenia de l'època de Lluís XIV.
  • Desde 1673: Es celebraven exposicions d'art regularment, controlades per l' Acadèmia reial al Salón Carré , una sala del Louvre. (Origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic → art que s'ajustava a unes normes oficials).
  • Pintura realista francesa influïda per la pintura barroca espanyola.
  • Divergència art oficial-noves tendències cada cop major. Per una banda l'art exposat als salons i per l'altre els arts independents que anaren evolucionant a noves temàtiques i tècniques ( salons extraoficials independents ).
  • Últim precursor: Goya (Capritxos i Desastres).
  • Pintors realistes no seleccionaven temes, sinó que pintaven fidelment el que tenien al davant.
  • Pintura: Causa i finalitat en si mateixa. “Els artistes pintaven el que veien, però elegien el que miraven”.
  • Paisatge realista: Iniciat a l'escola de Barbizon (arran 1830, França).
  • Realisme no volia idealitzar cap imatge.

7. Artistes realistes francesos de gran rellevància:

  • Jean-François Millet: Iniciador d'aquesta línia. Fill de família camperola, ell treballà a la terra. Quadres senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Obres: “Camí a la feina”, “Descans al migdia”, “Pastora amb el seu ramat”, “Les epigolaires” i “Àngelus”.
  • Honoré Daumier: (1808-1877) Un dels millors dibuixants de la seva generació. Realisme al servei de la causa republicana i en contra de l'ordre establert. Caricaturista i crític social. “Caricatura de Víctor Hugo”, “Capitulació de Sedan”, “El vagó de tercera”, “La bugadera”, “El col·leccionista”, “En el teatre”,...

8. Realisme impressionista: L'Esmorçar sobre l'herba (1863), d'Édouard Manet.

Estilo: Manet ha creado un estilo muy original en esta tela, al subvertir algunos principios fundamentales de la pintura tradicional. Vemos grandes superficies de color, preferencia por el plano pictórico , b ruscas transiciones de luz a sombra, figuras recortadas violentamente sobre el fondo, el dibujo no tiene importancia, etc.

  • Composición: el cuadro chocó tanto por su tema, como por la manera de estar pintado. Manet rompe con la perspectiva tradicional al suprimir el fundido de los planos. Los personajes aparecen recortados , casi sin relieve, planos , aunque aparecen en escorzo, colocados ante el paisaje que está utilizado como un simple decorado. Quizá sea por influencia del arte japonés.
  • Luz: los cuerpos parecen faltos de volumen porque ya no están modelados

placentera de la burgesia de l'època. S'allunya dels ideals polítics i revolucionaris) de Courbet.

  • Clientela burgesa que compra les obres en les galeries , amb la intervenció dels marxants i la crítica de l'art. Pintures destinades a decorar els salons de les cases burgeses.
  • Influéncia de Goya : temes quotidians, “majos i majas” del floklore espanyol, toreros , escenes d'interior. Influència també dels pintors barrocs espanyols : Velázquez, Zurbarán, Ribera, etc.
  • Temàtica exòtica i oriental : interiors (harems), paisatges de Tetuan, cultura i tradicions musulmanes. Gran fascinació per l 'exotisme i la llum del nord d'Àfrica (influència de Delacroix).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'IMPRESSIONISME

1. Context històric:

  • Comuna de París fracassada (1871) i repressió popular.
  • Burgesia consolidada en el poder de la III República.
  • Capitalisme: consolidat en el 2n Imperi francès (avenços científics, millora de les forces productives, nous materials → Transformació radical aspecte europeu).
  • Concepció realitat, naturalesa i humana canvia a ritme ràpid (això no havia succeit des del Renaixement) → Canvis profunds en l'art.
  • Conceptes espai i temps canvien: comunicacions ràpides i fàcils, fotografia capta coses que l'ull humà no percebia,...
  • Realitat canviant → Pintura segona meitat S. XIX ofereix dos camins (impressionisme i simbolisme) → Final cicle pictòric del Renaixement → Origen art contemporani després dels postimpressionistes.

2. Característiques:

  • Impressionisme: Escola pictòrica que neix a França amb manifestacions de 1874 a 1886 → Ruptura art modern i academicista → Consisteix en recollir impressions fugitives (mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses).
  • Moviment més important a la pintura de les darreres dècades del S. XIX.
  • Culminació unió visió i llum (inici: Renaixement). Sempre es buscava captar la llum amb tocs cromàtics solts.
  • Rebutjats per la societat (iniciador considerat: Manet “Le déjeuner sur l'herbe” → escandalitzà sectors academicistes i conservadors) exitós entre renovadors pictòrics.
  • Precissava un estudi tècnic pictòric.
  • NO existí cap escola (es reunien a cafès i tertúlies per parlar de pintura), sinó autors afins.
  • Estil perdurador fins l'actualitat.
  • Pintors a Argentuil (pintaren plegats a l'aire lliure, experimentaren impressions lumíniques): Monet, Renoir, Sisley.
  • Guerra francoprussiana 1870: Monet, Pissaro i Sisley marxen a Anglaterra (admiren les obres de Constable i Turner) i quan tornaren treballaren junts a la vora del Sena (obres amb elements comuns durant un temps).

3. Característiques artístiques:: Sol ixent (1872), de Claude Monet.

  • Teoria dels colors de Newton sobre la descomposició dels colors i de Chevreul (colors primaris i complementaris). Dos colors primaris barrejats = complementari del tercer primari. Fusions no es fan al llenç sino a la retina de l'espectador (confon tocs pròxims de colors primaris). Llei de contrastos simultanis (Chevreul) diu que els colors difonen una orla del cromatisme complementari.
    • Combinacions: Vermell + Blau = Rosa Vermell + Groc = Taronja Blau + Groc = Verd
  • Plasmació de la llum: Objectes es veuen en mesura de la incidència lumínica. Contrària a la de Newton ja que recomposen els colors per crear la sensació lumínica.
  • Aparences successives: Pintar repetidament el mateix tema, canviant matissos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira,...
  • Coloració de les ombres: Deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries. S'acaba el clarobscur i el dibuix (o queda diluït en el color).
  • Pinzellada solta: Taca pastosa i gruixuda (sense retocs) → traducció vibracions

representó la figura sentada de Dante ( El pensador, 1886 ). Ha ejercido una enorme

influencia en los escultores posteriores.

  • Rugositat de les superfícies
  • Multiplicitat de punts de vista
  • Efectes de llum molt interessants
  • Parts inacabades o non-finito (Miquel Àngel)
  • Interés por resaltar las diferentes cualidades materiales
  • Gran expresividad

ESCULTURA MODERNISTA CATALANA (1888-1898).

Context històric del modernisme català.

• L'aparició del modernisme a Catalunya es data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i

el 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Època de la Restauració i Regència de Maria Cristina.

  • Nacionalisme català : naixement del catalanisme polític: Valentí Almirall (Memorial de greuges), Lliga catalanista (Bases de Manresa). burgesia industrial, dret civil català, augment de l'obrerisme i primers conflictes polítics, època de les colònies tèxtils i comerç a Cuba, indians...
  • Aquest estil fou impulsat pel mecenatge privat , que després es va anar veient desplaçat pels poders públics, sobre tot la Mancomunitat , la qual establí un programa cultural que donava preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a element diferenciador. El modernisme fou un art plenament al servei de la burgesia. Per decorar cases burgeses.
  • En un moment en que el sentiment nacionalista era molt fort, el modernisme intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença (1833-1880), incorporant al mateix temps les n oves tendències i avantguardes europees (estil de Rodin).
  • Els primers freds, malgrat pertànyer més al corrent realista , obeïa al desig del modernisme,

de portar la modernitat artística a Catalunya.

  • Blay va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primer cop a Madrid, on va tenir un gran èxit. Va obtenir menció extraordinària a l’ exposició de Belles Arts de 1894.

Escultura modernista: Miquel Blay, Els primers freds(1892).

  • Muchos escultores colaborarán con los arquitectos , algunos de forma anónima, como los que trabajaron con Gaudí en la decoración de la puerta del Nacimiento de la Sagrada Familia de Barcelona.
  • También habrá escultores que desarrollen su actividad de forma independiente , libres de los compromisos arquitectónicos. La escultura modernista es marcadamente sensual , mezcla realismo y simbolismo , pretende trascender la anécdota que el naturalismo había puesto en primer plano, y por ello, mirará hacia el simbolismo.
  • La eclosión de la escultura modernista se produce con Josep Llimona , Miquel Blay i Els primers freds , Enric Clarasó y Eusebi Arnau , todos ellos influidos por Auguste Rodin , cuyo simbolismo se manifestó a través de la f igura femenin a de un marcado idealismo, capaz de despertar un sentimiento o una emoción. También la dona d'aigua , personatge mitològic català.
  • La escultura se alejará del monumentalismo y del anecdotismo. La melancolía en el desnudo femenino y la larga cabellera (Eva, 1904) serán motivos repetidos por Enric Clarasó (1857-1941) en "Eva" o "Desconsol" de Llimona. De Rodin adoptan elementos formales, como las curvas suaves y redondeadas y los contornos difuminados.
  • Comienzan a aparecer los principios que definirán el modernismo, como por ejemplo, el simbolismo ( difuminación de los cuerpos y marcado estado de ánimo de los personajes). Algunos de talles del realismo son, por ejemplo, los huesos marcados de la niña, en especial, las costillas y la cadera, y todos los detalles (tendones en tensión, piel arrugada, cabello, et.) presentes en el del hombre. El idealismo se muestra en las difuminaciones y curvas suavizadas de la niña y también en el tema, así, el sufrimiento causado por el frío
  • Èmfasi emotiu i expressiu a la seva pintura. Subjectivisme del tema.
  • Formes exagerades, colorisme, estructura i línies: bases estils posteriors al S.XX.
  • Pintors coneguts: Cézanne, Van Gogh, Toulouse-Lautrec i Gaugin.

Nit estelada (1889), de Vincent Van Gogh.

  • Pinzellada grossa i línies sinuoses (delimiten contorns ben marcats).
  • Quadres amb pinzellades que marquen el ritme i direccions al llenç.
  • Groc predominant contrapossant el violat ( màxim contrast ).
  • Pinzellades i línies que expliquen espais i moviment del seu món interior.
  • Ús de colors molt purs que no s'assemblen a la realitat.
  • Temes subjectius i personals influenciats pel seu estat d'anim. Funció terapèutica.

Els jugadors de cartes (1893), de Paul Cézanne.

  • Cézanne és considerat el precursor del cubisme per la seva capacitat de descompondre espai i formes en diferents plans i tornar-les a acoblar com si fos un trencaclosques. Exercí gran influència en Picasso (cubisme).
  • També se’l considera antecessor de l’abstracció , dels fauvistes i dels expressionistes.
  • Per a ell la pintura havia de rebutjar la imitació de la natura , s’havia d’independitzar d’aquesta. Per a ell les figures geomètriques eren l’essència bàsica de tot el que fos objecte de pintura: na tures mortes (bodegons), figures humanes, paisatges (muntanes) ...
  • El color era un altre element bàsic perquè definia les formes d’aquests objectes.
  • S’inspirà en els clàssics italians, espanyols i francesos del barroc.
  • El coneixement de la realitat, per Cézanne, no és mera contemplació, sinó que neix de la voluntat de captar-la i apropiar-se-la. Paul Gaugin (1848-1903):
  • Superfícies plenes de colo r.
  • Colors nets i brillants.
  • Contrastos cromàtics per explicar llocs exòtics (paisatges de Tahití i tahitianes).
  • Simplifica i deforma el que pinta.

George Seurat (1859-1891). El puntillisme:

  • Paisatges urbans o divertiments el carrer.
  • Creu que l'art i la disposició cromàtica es poden ordenar racioalment creant ritmes de repetició com la música.
  • Colors en petites pinzellades ordenades meticulosament per provocar sensacions cromàtiques.
  • Puntillista i postimpressionista.

PRINCIPALES CARACTERÍSTICAS DEL EXPRESIONISMO

  • La angustia, el dolor, la crisis y el impacto psicológico ante la realidad delinean al movimiento expresionista. El Expresionismo reflejó, más que la realidad objetiva, la crisis interior, la tragedia personal del pintor , frente a una sociedad harta, llena de miseria, angustia y guerras.
  • El impacto psicológico que producía en los pintores la cruda realidad quedó plasmado a través de las expresiones desdibujadas, los colores fuertes y puros, y la composición agresiva. La influencia de los psicoanalistas S igmund Freud y Henri Bergson fue determinante en su pintura.
  • Como corriente artística buscaba la expresión de los sentimientos y las emociones del autor, más que la representación de la realidad objetiva. El artista expresionista trató de representar la experiencia emocional en su forma más completa, sin preocuparse de la realidad externa sino de su naturaleza interna y de las emociones que despierta en el observador.
  • Para lograrlo, los temas se exageran y se distorsionan con el fin de intensificar la comunicación artística. Sin embargo, es importante entender que el expresionismo ilustra el lado pesimista de la vida, el que se genera tanto por las circunstancias históricas del momento como por los descubrimientos audaces de los impresionistas.
  • Lo importante en este movimiento es la forma y el sentimiento del autor , pese a que -como tendencia artística- revive en la escultura y la pintura, ésta es la más importante. Las soluciones del expresionismo rara vez se reducen a un concepto simple, se busca mostrar el sentimiento humano abiertamente y se toma a la pintura como un medio de desahogarse y de ver la vida con otro punto de vista.