CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART CONTEMPORANI. INS Can Puig.
CONTEXT HISTÒRIC DE L'ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX
•El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i trascendentals (les revolucions burgeses,
els moviments nacionalistes, el liberalisme, el romanticisme, el socialisme, l´exaltació de
l´individu, l´època de l´expansió colonial sobre Àfrica i Àsia, el contacte amb altres
cultures i altres tipus d´art (exòtic).
•La revolució industrial anglesa s´estèn pel continent i augmenta vertiginosament la
producció de mercaderies i les transaccions comercials. Això fa possible, a més, la
revolució dels transports, la generalització dels nous materials (ferro) i noves fonts d
´energia (carbó/vapor). Apareixen xarxes ferroviàries, ponts, mercats, edificis industrials
prefabricats en mòduls, etc.
•Apareix la lluita entre la figura de l´enginyer, format en un esperit utilitari (introdueix els
nous materials), mentre que els arquitectes tradicionals continuen considerant-se creadors
de bellesa o artistes en el sentit tradicional de la paraula i es preocupen únicament per la
forma i s´aferren a l´academicisme neoclàssic. Els arquitectes de l´Escola de Chicago de
finals del XIX superaran aquesta contradicció falsa.
•Les conseqüències de la industrialització seran el creixement de la població europea sense
precedents i l´aparició d´una nova classe social (el proletariat). La concentració
demogràfica a les ciutats farà créixer els suburbis desordenats i mancats de comoditats, la
qual cosa conduirà als grans plans d´ordenació urbanística (pla del Baró Haussman a
París o el Pla Eixample d´Ildefons Cerdà a Barcelona).
•Existeixen tres tendències en l´arquitectura del segle XIX: l´historicisme i l´eclecticisme,
basat en els revivals d´estils històrics anteriors (Neogòtic, Neobarroc...) i amb estils basats
en influències exòtiques (índies, islàmiques, etc.); l´arquitectura del ferro i dels nous
materials, que prioritza les solucions tècniques per als nous problemes constructius (ponts,
1
