REFLEXE DE LA SOCIETAT-Nonna Martínez Alsinet
La meva obra s’inscriu dins l’esperit del Barroc, especialment en la tradició de les vanitas,
com les que es poden associar a artistes com Caravaggio. He volgut crear una composició
dramàtica, amb un fort contrast de llum i ombra, i amb una càrrega simbòlica que convida a
reflexionar sobre la vida, la mort i el pas del temps.
He construït l’escena com si fos un espai teatral, on cada element té un paper i un significat
concret. No hi ha res casual: tot està pensat per transmetre una idea.
La caixa amb la inscripció “Pyxis pandorae” representa per a mi els secrets que guardem
dins nostre per por de ser jutjats. És com una metàfora de la nostra ment, plena de coses
que no ens atrevim a mostrar. La clau simbolitza el moment en què donem a algú el poder
d’obrir aquesta caixa, és a dir, quan confiem en algú i li permetem accedir a la nostra part
més íntima.
La bola de cristall trencada fa referència a la fragilitat de la nostra generació, sovint
anomenada “generació de cristall”. Aquesta fragilitat, però, no és només debilitat, sinó
també sensibilitat. El fet que estigui trencada mostra com aquesta protecció aparent pot
acabar desapareixent.
La vela consumida, juntament amb el rellotge i el rellotge de sorra, simbolitzen el pas del
temps. La vela representa com la il·lusió es va apagant a mesura que creixem, mentre que
els rellotges recorden que el temps no s’atura mai.
Els tulipes morts representen per a mi la mort del romanticisme i la bellesa efímera. Són un
recordatori que tot allò que és bonic acaba desapareixent.
El mirall amb el rostre que pateix reflecteix l’ànima. No mostra una imatge física, sinó
emocional. És com un judici interior. M’he inspirat en la idea del mirall de Reina Malvada,
que busca aprovació preguntant qui és la més bella, però en el meu cas el mirall no busca
bellesa, sinó veritat.
La calavera és un recordatori directe que la mort ens arriba a tots per igual. És el símbol
més clar del memento mori. En canvi, la papallona representa la vida, l’ànima i la
transformació. El fet que estigui sobre la calavera mostra com la vida i la mort conviuen
constantment.
En conjunt, la meva obra és una vanitas contemporània. He volgut unir la visió barroca amb
preocupacions actuals, com la vulnerabilitat, els secrets i la necessitat d’acceptació. Per a
mi, la idea principal és clara: la vida és fràgil, el temps passa inevitablement, i allò més
profund que tenim dins nostre és també el que més ens defineix.