El catalanisme conservador (1887-1901)
1. La Lliga de Catalunya (apartat 3.3, pàg. 189)
L’any 1887, després de les eleccions internes del Centre Català, les quals va guanyar Valentí Almirall, es va
produir una escissió al partit. Els afiliats més conservadors d’aquesta van fundar una nova organització
catalanista, conservadora i tradicionalista: la Lliga de Catalunya. Aquesta nova organització va aconseguir
apropar-se a la burgesia catalana i reivindicava la llengua catalana, la pràctica d’una política catalanista mentre
que defensava també el dret civil català i el proteccionisme.
El missatge a la reina regent
L'any 1888, coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona, la Lliga de Catalunya va fer arribar a la reina
regent, Maria Cristina, un missatge en què a més dels greuges propis del catalanisme moderat, reivindicaven
també l'autonomia política de Catalunya.
L'any següent, la Lliga de Catalunya, va promoure una campanya en defensa del dret civil català. Finalment, el
govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil, un fet que es presenta com a "la primera victòria del
catalanisme".
2. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
L'any 1891, arran de la lluita que suposava la defensa del dret civil català, la Lliga de Catalunya va creure
oportuna l'organització del moviment catalanista, de manera que es va fundar una nova entitat que coordinava
els diferents grups catalanistes comarcals. Aquesta entitat, liderada i impulsada per Narcís Verdaguer, va
rebre el nom d'Unió Catalanista, la qual agrupava diferents sectors catalanistes en una mena de federació que
implicava a grups, centres, associacions, ateneus i publicacions catalanistes.
L'objectiu principal d'aquesta entitat era la propagació de les idees regionalistes i la realització d'un programa
comú per a tots els grups catalanistes. La Catalunya rural va donar molt suport a la Unió Catalanista, ja que
aquesta donava importància a les organitzacions de caràcter comarcal i tenia la voluntat d'evitar l'hegemonia
barcelonina (descentralisme).
Les Bases de Manresa
Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la convocatòria d'una reunió dels seus delegats a la ciutat de
Manresa, on van redactar-se les bases per a una futura constitució política de la regió de Catalunya. Enric Prat
de la Riba va tenir un paper destacat en la redacció de les bases, unes bases constituïdes per disset articles en
què es definia un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya. Les idees catalanistes,
arribats aquest punt, es distingien de les regionalistes perquè ja no buscaven únicament descentralització, sinó
que també apostaven per l'autogovern.
Les Bases de Manresa constituïen un desafiament inadmissible per a l’Estat centralista i uniformista, ja que:
-S’establia una organització de caràcter medieval: basat en les comarques i els municipis.
- Presència del català com a única llengua oficial
- Dependència directa de l’ordre públic del poder regional.
- Competències exclusives en el control de les finances i del sistema tributari, l’educació i la iniciativa
legislativa.
