Al segle XIX persistia a Catalunya un refús al centralisme.
El català era una llengua d’ús quotidià, i encara que els catalans se sentien espanyols, eren
conscients de les seves particularitats.
Durant aquell temps, va tenir lloc la Renaixença, un moviment per recuperar la llengua i
cultura catalana. S’inicia amb l’oda La Pàtria, de Carles Aribau, i també per les propostes de
Joaquim Rubió i Ors per recuperar el català com llengua literària.
Es van crear els Jocs Florals, una institució cultural que va impulsar a els escriptors a
escriure en la llengua catalana, pel tal de difondre la llengua. Hi van destacar uns literats,
Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
També van hi haver-hi altres personatges importants, com Frederic Soler, que va escriure
un teatre caricaturesc. Josep Anselm Clavé, que va contribuir a l’arrelament del català entre
els obrers amb les societats corals. Valentí Almirall, que va publicar el seu llibre “Lo
catalanisme” publicada en 1886.
Gràcies a això, el català es va incorporar a les publicacions periòdiques com; La
Renaixença, el Diari Català, la Campana de Gràcia i entre altres.
Durant el regnat de Isabel II, el progressisme català criticava el centralisme. Les Bullangues
de 1835 i la Jamància de 1843 van oposar-se al centralisme, i van formular projectes de
reforma de l’Estat.
El 1840 s’inicia el republicanisme a Catalunya amb Abdó Terradas.
El 1868 es crea el Partit Republicà Democràtic Federal, i en el 1869 els federals Valentí
Almirall i Josep Anselm Clavé van signar el Pacto Federal de Tortosa, que va ser un
manifest ideològic.
El 1880, Valentí Almirall, federalista va promoure el Primer Congrés Catalanista, i en el 1882
es va crear un nou partit, el Centre Català, pel tal de desenvolupar un programa reinvidicatiu
u crear nuclis propagandístics.
Josep Maria Vallès i Ribot va redactar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la
Federació Espanyola en l’any 1883. I en el mateix any, el Centre Català va convocar el
Segon Congrés Catalanista, on denuncia els partits dinàstics.
En el 1885, el Centre Català es va convocar “meeting” a la Llotja, on hi van participar
organitzacions burgeses, hi van redactar un document, el Memorial de Greuges, presentat a
Alfons XII, i va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme.
El Memorial denunciava el centralisme i demanava impulsar la vida regional.
