Vista previa parcial del texto
¡Descarga Categories gramaticals y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!
(0) El nom o substantiu Gramática Eines de consulta LS Els noms són paraules que designen persones, animals, objectes, llocs, sentiments, idees, etc. CLASSIFICACIÓ DELS NOMS < Z o) S 8 CONCRETS ABSTRACTES Designen els éssers o objectes que Designen tot alló que no podem podem veure o tocar. veure ni tocar, com ara idees, . sentiments, qualitats, sensacions, etc. Ex.: Maria, got... Ex.: alegria, soledat... | a ) a COMUNS PROPIS Designen persones, llocs, animals Designen persones, llocs, animals O coses en general. o coses determinades. Sempre o : s'escriuen en majúscula. Ex.: ocell, estoig, filla, barri... Ex.: Núria, Girona, Mediterrani... | Y PS INDIVIDUALS COLLECTIUS Fan referéncia a una sola persona, Fan referencia a un conjunt de animal o cosa. persones, animals o coses, tot ¡ estar a escrits en singular. Ex.: ovella, instrument, arbre... Ex.: ramat, orquestra, bosc... 279 «PUNTVOLAF 0 Eines de consulta | Gramática GÉNERE DEL NOM Tots els noms es distribueixen en dos grans conjunts, segons el seu génere: + Noms de genere masculí: el front, el saler, el pare, el toro, etc. + Noms de génere femení: la dent, la sal, la mare, la vaca, etc. Per indicar la diferencia entre sexes en el cas dels noms de persones o d'animals, tenim diferents possibilitats: a) Generalment, per fer el femení s'afegeix una -a al masculí. noi noia avi ávia De vegades, el fet d'afegir una -a comporta que l'última consonant es modifiqui. lloba cunyada amiga Ossa hereva b) Els noms acabats en -e, -o, -u átones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a. alumne alumna monjo monja europeu europea €) El femení també es pot formar afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa. orfe orfena gall gallina metge metgessa d) Alguns masculins s'han format a partir del femení. | E bruixa [bruixot ] e) Alguns noms femenins tenen terminacions própies. -or riu actor actriu ologa |psicóleg psicologa f) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos géneres. el / la cantaire el / la ciclista un / una homicida el / la gimnasta g) Hi ha alguns noms que tenen una arrel diferent. amo - mestressa ase - somera oncle - tia boc - cabra gendre - nora o jove cavall - euga o egua home - dona bou - vaca porc - truja pare - mare .28 «PUNTVOLAF [.] Eines de consulta | Gramática d) Els noms masculins acabats en -s, -g, -X, -ix, -tx formen el plural afegint -os al singular. pisos bra bragos reflex reflexos peix peixos despatx despatxos e) Els noms acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural. disc discs/discos text texts/textos gust gusts/ gustos passeig asseigs/passejos Alguns mots són INVARIABLES, és a dir, que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural: » Els dies de la setmana (excepte dissabte i diumenge) + Noms masculins plans ¡ acabats en -s: llapis, bíceps... + Noms acabats en -us: tipus, globus.. E El determinant Els determinants són paraules que tenen la funció de delimitar el nom ¡ precisar-ne el significat. Gairebé sempre se situen davant del nom i hi concorden en génere ¡ nombre. CLASSIFICACIÓ DELS DETERMINANTS Quantificadors +30 Porvoiar Gramática | Eines de consulta Lo) ARTICLE S'utilitza per determinar un nom que ja es coneix: Masculí Femení Masculí Femení el/P la/P els les un una uns unes el/en/m la / na Apóstrof La forma P (article apostrofat) s'utilitza davant de noms o adjectius comengats per vocal o h. Per exemple: l'ordinador, 'herba. Excepcions: + Larticle la no s'apostrofa davant de mots femenins comengats peri, u, hi, hu átones: la igualtat, la unitat, la história, la humitat. + Altres casos: nom de lletra (la ema), la una (hora), la ira (rábia) i la host (exércit). Article personal S'utilitza davant de noms de persona: + En masculí: el Pere, en Josep + En femení: la Montserrat, na Marta + Apostrofat: l'Angel, n'Enric, lÍmgrid Contraccions Els articles el ¡ els, en trobar-se amb les preposicions a, de i per, es contrauen formant: Exemples En canvi Agafa't al meu brac Agafa't a l'antena No aneu cap als llacs És la motxilla del meu germá És l'estoig de l'Albert No et separis dels altres Fes-ho pel teu interés Fes-ho per l'avi S'amaga pels racons En catalá també es contreuen les formes ca + el/en per indicar «a casa de»: Viuen a cal metge Vaig a ca l'Enric No sé on és can Jorba Dina a ca r'Oriol DEMOSTRATIUS Indiquen la distáncia en l'espai ¡ en el temps que hi ha entre el nom que determinen i P'emissor: Distáncia en l'espai Distáncia en el temps aquests Aprop Próxima aquesta aquestes Aquesta taula Aquesta tarda aquell aquells Més lluny Llunyana aquella aquelles Aquella taula Aquella tarda PorrvoiAr E Gramática | Eines de consulta [e] QUANTITATIUS Expressen una quantitat indefinida. Poden ser: a) Variables: quant quanta quants [ quantes ] tant tanta tants tantes molt molta molts moltes poc poca pocs poques bastant bastanta bastants bastantes gaire gaires b) Invariables: massa, forga, prou, més, menys. Exemples: Hi ha massa persones allá. Amb prou feines ho faria. INDEFINITS S'utilitzen per determinar un nom sense especificar-lo: un una uns unes algun alguna alguns algunes altre altra altres cert certa certs [ certes qualsevol qualssevol tal tals INTERROGATIUS | EXCLAMATIUS [quin | quina [quins | quines ] Exemples: Quin dia és avui? Quines idees que té! (e) Padjectiu Els adjectius són paraules que indiquen alguna qualitat dels noms als quals acompanyen. Es caracteritzen perqué: + Acompanyen el nom i n'indiquen qualitats. +» Enriqueixen ¡ matisen el significat del nom. + Concorden amb el nom en génere i nombre. + Se solen situar al darrere del nom, tot ¡ que de vegades també van al davant. Exemple: — Dos grans ulls negres, rodons, brillants... Pure voia 330 O Eines de consulta | Gramática GENERE | NOMBRE DE L'ADJECTIU Tenint en compte el génere, els adjectius es poden classificar en adjectius de dues terminacions o d'una terminació. Adjectius de dues terminacions a) Presenten quatre formes: Masculí Femení Masculí Femení brut bruta bruts brutes ] b) Sovint, peró, es produeixen modificacions: groga grocs grogues obliqua oblics obliqúes menuda menuts menudes tranquila tranquils tranquilles blava blaus blaves negra negres negres sana sans sanes homóloga homólegs homólogues | e) Els adjectius acabats en -s, -g, -x, -ix, -tx fan el plural masculí amb -os ¡ el plural femení en -es. Alguns exemples: gris, grisa, grisos, grises dolg, dolga, dolgos, dolces d) Els adjectius acabats en -se, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural masculí. Alguns exemples: fresc, fresca, frescs/frescos, fresques trist, trista, trists/tristos, tristes lleig, lletja, lleigs/lletjos, lletges Adjectius d'una terminació Excepcions -a poble nómada tribu nómada -cida home homicida dona homicida -ista noi egoista noia egoista -aq lleó audag lleona audac -iq gat felig gata felig -06 nen precog nena precog al so nasal consonant nasal mal/mala -el company fidel campanya fidel paralel/parallela -il exercici fácil activitat facil tranquil/tranquilla -ant vestit elegant faldilla elegant a content, atent... -ent poema sorprenent poesia sorprenent -ble veí amable veina amable -ar llibre escolar llibreta escolar avar/avara, car/cara -or pis superior escala superior incolor/incolora -e (átona) | músic alegre música alegre negre, ample, pobre *.34 e Eines de consulta | Gramática (E) El verb Els verbs són mots que ens expliquen alguna cosa sobre persones, animals o objectes; és a dir, comuniquen qué els passa, qué fan, qué tenen, com estan, etc., ¡indiquen el moment en qué té lloc P'acció que expressen. ESTRUCTURA DEL VERB El verb es compon d'un lexema verbal, que conté el significat general del verb, i d'un conjunt de morfemes de flexió, que ens indiquen el nombre, la persona, el temps ¡ el mode del verb. Aquest conjunt de morfemes s'anomena auxiliaritat verbal. treball - arem LEXEMA - MORFEMA itat verbal SINGULAR (individualitat) Exemple: escolt-o escolt-es escolt-a PLURAL (pluralitat) Exemple: escolt-em escolt-eu escolt-en la persona jo escolt-o nosaltres escolt-em 2a persona tu escolt-es vosaltres escolt-eu 3a persona ell/ella escolta ells/elles escolt-en INDICATIU: Indica o expressa l'acció de manera «real». Exemple: En Lluís renta els plats. SUBJUNTIU: S'utilitza per expressar una voluntat, un desig; és a dir, expressa l'acció de forma «no real». Exemple: M'agradaria que rentessis els plats. IMPERATIU: Indica o expressa una ordre afirmativa. Exemple: Lluís, renta el plats! PASSAT: Lutilitzem per expressar accions passades. El mode indicatiu té dos aspec- tes per matisar el passat al qual ens referim: +» Aspecte perfectiu: Ahir vaig menjar llenties. + Aspecte imperfectiu: Cada dia recollia el seu fill a Pescola. PRESENT: Normalment, l'utilitzem quan volem expressar: + El que passa en el moment en qué parlem: Canto una cangó. + Fets que passen habitualment: Als matins em vesteixo. + Unarealitat intemporal: El Sol iHumina la Terra. + Un fet historic: Al principi del segle xix s'inicia la revolució industrial a Catalunya. + Un futur proper: Demá me'n vaig a Roma. FUTUR: Lutilitzem quan volem expressar accions que encara no han passat: Demá Jugaré la final del campionat d'escacs. CONDICIONAL: S'utilitza per expressar una acció que es realitza si es compleix una condició: Rentaria els plats si tingués temps. .36 Gramática | Eines de consulta o LA CONJUGACIÓ VERBAL Les conjugacions verbals serveixen per indicar un model complet de verb ¡ es classifiquen, segons la terminació de l'infinitiu, en tres tipus: + PRIMERA CONJUGACIÓ - Verbs acabats en -AR Exemple: jugar, mirar, plorar La primera conjugació conté la major part dels verbs ¡ tots, a excepció dels verbs anar¡ estar, són regulars. Un verb regular és aquell que es conjuga igual que el model. Exemple: cantar canto / cantes / canta / cantem / canteu /canten Un verb irregular és aquell que presenta irregularitats en el lexema verbal o en les morfemes de flexió ¡ s'aparta del model de conjugació. Exemple: anar vaig / vas / va / anem / aneu / van + SEGONA CONJUGACIÓ - Verbs acabats en -ER / -RE Exemple: saber, vendre, viure És la conjugació que conté menys verbs ¡ la majoria són irregulars. Atenció: tingues en compte que els verbs diri dur pertanyen a la segona conjugació. + TERCERA CONJUGACIÓ - Verbs acabats en -IR Exemple: venir, servir, dormir Els verbs que pertanyen a aquesta conjugació es poden dividir en dos grups que presenten dues conjugacions diferents: — Els purs, com per exemple obrir, venir, morir, que presenten algunes irregularitats: obro, vinc, moro. — Els incoatius, com per exemple afegiri servir, que afegeixen l'increment eix en els temps de present d'indicatiu, de subjuntiu ¡ en el mode imperatiu: afegeixo, afegeixes, afegeix, afegeixen. En la conjugació verbal, un verb pot aparéixer de diverses formes: +» Forma simple: LEXEMA + MORFEMA Exemple: Balla. +» Forma composta: Verb auxiliar HAVER + PARTICIPI Exemple: Han ballat. +» Forma perifrástica: Verb (amb preposició o sense) + INFINITIU o GERUNDI Exemple: Van ballar. Estan ballant. Han de ballar. LES FORMES NO PERSONALS Hi ha tres morfemes verbals que no tenen morfemes de persona. Són les formes no personals: INFINITIU, GERUNDI i PARTICIPI. arribant arribat plovent plogut llegint llegit «PUNT VOLAT 370 Gramática | Eines de consulta o (e) La preposició ¡la conjunció Les preposicions i les conjuncions són elements invariables que tenen la funció de relacionar ¡ enllagar diferents tipus de paraules. LES PREPOSICIONS Les preposicions són elements invariables que subordinen un mot a un altre. Exemple: Van a casa. Ho ha escrit amb guix. Les preposicions es classifiquen en: a, en, amb, de, per cap a, des de, sobre, sota, entre, contra, sense, segons, fins, envers, malgrat, ultra, durant, mitjancant... abans de, darrere de, després de, lluny de, prop de, enfront de... a causa de, a fi de, a favor de, per mitjá de... Les preposicions són invariables ¡ es poden apostrofar o formar contracció amb Particle. Exemple: És d'un altre poble. Aquell és el cotxe del meu pare (de + el). Des d'un punt de vista semántic, les preposicions tenen un significat reduit i poc precís. LES CONJUNCIONS Les conjuncions són mots invariables que poden enllagar: +» Dues o més paraules. Exemple: La Maria porta una bossa verda ¡ blava. +» Dos o més sintagmes. Exemple: En Manel porta uns pantalons de pana ¡un jersei de cotó. + Dues oracions senceres. Exemple: La Laura va guanyar ¡ en Marc va perdre. Des d'un punt de vista semántic, algunes de les funcions de les conjuncions són: + Sumar significats: i, ni. Exemple: He rebut una carta i una postal. +» Expressar alternativa: o, o bé. Exemple: No sé si anar al concert o quedar-me a casa. + Contraposar significats: pero, sinó. Exemple: Em va proposar fer el treball junts, peró vaig preferir fer-lo sola. + Expressar causa: perque, ja que, etc. Exemple: S'ha canviat l'ordinador perque era massa antic. Les conjuncions més habituals són: i, o, peró, dones, on, quan, com, perque, si. 39e 
