Biologia cel·lular
Tema 2 F 0
E 0
organització de la cèl·lula procariota i eucariota
Origen de la vida:
Abans de formar-se la primera cèl·lula viva calia que es sintetitzessin les seves
molècules durant el que s’anomena fase prebiòtica. L’atmosfera terrestre va permetre la
síntesi d’aquestes molècules orgàniques. El 1953 Miller va realitzar un experiment
intentant imitar les condicions atmosfèriques primitives i va aconseguir que,
espontàniament, es sintetitzessin alguns Aa i algunes base nitrogenades que formen els
nucleòtids.
Aquesta teoria té llagunes ja que no es van poder aconseguir sintetitzar tots els Aa ni
totes les bases.
Si posem nucleòtids en solució aquosa s’ajunten de forma espontània formant cadenes i
cadenes complementaries.
Aquests processos al nostre cos es donen espontàniament, sinó que són reaccions
catalitzades per enzims que fan més ràpid i eficient el procés. Tot i això de forma
espontània també es poden donar.
Als organismes el flux d’informació genètica es dona des de l’ADN cap a l’ARN. Per
tant el magatzem d’informació és l’ADN. L’ARN també podria fer de magatzem, però
això només es dona en alguns virus.
L’ARN en el segon carboni de a ribosa té un OH mentre que en el cas de l’ADN hi
troben un H. això fa que el ADN sigui menys reactiu i per tant més estable i millor com
a magatzem.
Com que l’ARN viu menys no passa res si és menys estable.
En els ribosomes l’ARN té activitat catalItica, això ens indica que l’ARN pot tenir tal
activitat catalítica. Aquesta activitat també es dona en alguns virus.
Probablement primer es va originar l’ARN i després l?ADN.
Si un filament de RNA i un enzim queden tancats en una membrana la probabilitat
d’interacció entre aquests dos és molt més gran que si estan lliures. Aquesta membrana
amb ARN i l’enzim a l’interior seria la primera cèl·lula ancestral. És la anomenada
procariota ancestral i va aparèixer abans que qualsevol eucariota o procariota.
En algun moment es podia haver format una membrana que envoltés el DNA apareixent
així la primera eucariota ancestral.
Cèl·lules procariotes ancestrals capaces de format ATP pogueren ser fagocitades per una
cèl·lula eucariota ancestral, sense que l’Arribés a destruir, només quedant unida per
proporcionant-li ATP. Donant lloc a un mitocondri.
Aquestes cèl·lules eucariotes o procariotes pogueren adoptar forma aeròbica i més tard
donar lloc a cèl·lules vegetals amb cloroplasts, capaces d’aprofitar la energia lluminosa.
Cèl·lula procariota:
Tenen membrana plasmàtica i paret cel·lular. Les cèl·lules gramnegatives, a mes, tenen
una segona membrana que separa la membrana plasmàtica de la paret cel·lular.
A vegades trobem invagidacions a la membrana plasmàtica que s’anomenen
mesosomes.
No hi ha orgànuls.
La molècules de ADN és circular i només hi ha un cromosoma, el qual es troba lliure al
citoplasma.
Cèl·lula eucariota:
Trobem orgànuls cel·lulars, el més gran dels quals, és el nucli, format per molècules
lineals de ADN en forma de diversos cromosomes.
