¡Descarga CÈLLULES PROCARIOTES y CÈLLULES EUCARIOTES y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1. Defineix cèl·lula ecurariota. Formen part de tots els animals i vegetals tot formant teixits , i també les trobem a la gran majoria de microorganismes (protozous, algues unicel·lulars i fongs unicel·lulars). Són les més abundants en el conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli. La característica pròpia és que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de golgi, mitocondris, , vacúols, lisosomes, reticle endoplasmàtic, cloroplasts ... Dins el nucli trobem la cromatina que forma els cromosomes. 2. Fes un dibuix dels orgànuls cel·lulars d’una cèl·lula eucariota, indicant la seva estructura i comentant breument la seva funció.
- Ribosomes: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós (només a les cèl·lules eucariotes). Són molt importants degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula. Estan constituïts per dues subunitats corpusculars unides fortament, una d'elles formada per Àcid Ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic.
- Aparell de golgi : L'aparell de Golgi és un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es
dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se).
- La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol·lecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals.
- Mitocondri : Els mitocondris són orgànuls cel·lulars que tenen forma allargada, com un bastonet. Es troben repartits per tot el citoplasma. El seu nombre és alt en general, tot i que varia d'unes cèl·lules a d'altres. Tenen una estructura complexa. Són envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. Els mitocondris tenen una importantíssima funció. Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular , amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes les seves activitats.
- Vacuol : Els vacúols són unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana. Els vacúols són plens d'algun fluid més o menys espès. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o bé perquè són tòxiques per a la cèl·lula.
- Lisosoma : Els lisosomes són uns petits orgànuls cel·lulars que es troben en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Són petites bossetes o vesícules que contenen substàncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint. Una altra funció seria la destrucció dels bacteris que fagociten els glòbuls blancs.
- Reticle endoplasmàtic : El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma de les cèl·lules eucariotes. Aquesta membrana s'allarga i envolta completament el nucleoplasma, tot convertint-se en la membrana nuclear. A la mateixa cèl·lula aquest orgànul pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El reticle endoplasmàtic rugós s'anomena així perquè la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi el reticle endoplasmàtic llis és lliure de ribosomes.
fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d'una arrel o les de la ceba (segur que les heu vist al microscopi i no heu trobat cloroplasts). En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat
vacúol.
CÈL·LULES PROCARIOTES CÈL·LULES EUCARIOTES
Mesuren entre 1 i 5 micres. Són més grans. Moltes mesuren entre 20 i 50 micres; el rovell de l’ou de gallina, 2 cm; algunes neurones, més d’1 m, etc.
Tenen poques formes: esfèriques (cocs), de bastó (bacils), de coma ortogràfica (vibrions) o d’espirals (espirils). Sempre són unicel·lulars, encara que poden formar colònies.
Tenen formes molt variades. Poden construir organismes unicel·lulars o pluricel·lulars. En els pluricel·lulars hi ha cèl·lules molt especialitzades i, per això, amb formes molt diferents.
Membrana de secreció gruixuda i constituïda de peptidoglicà. Algunes, a més, posseeixen una càpsula mucosa que afavoreix que les cèl·lules filles es
Les cèl·lules vegetals tenen una paret gruixuda de cel·lulosa. Les cèl·lules animals poden presentar una membrana de secreció, anomenada matriu extracel·lular, o estar-ne
mantinguin unides formant colònies. mancats.
Els orgànuls membranosos són els mesosomes. Els cianobacteris presenten, a més, els tilacoides. Les membranes no tenen colesterol.
Els orgànuls membranosos són: reticle endoplasmàtic, aparell de golgi, vacúols, lisosomes, mitocondris, cloroplasts (tan sols en algunes cèl·lules) i peroxisomes.
Les estructures no membranoses són els ribosomes,de 70 S. Algunes presenten vesícules de parets proteiques.
Les estructures no membranoses són els ribosomes de 80 S, citoesquelet i, en els animals, a més, centríols.
No tenen nucli. L’ADN condensat en una regió del citoplasma anomenada nucleoide. No s’hi distingeixen nuclèols.
Sí que tenen nucli i dins hi ha un o més nuclèols.
L’ADN és una sola molècula circular de doble hèlix que, encara que pot estar associada a proteïnes, no forma nucleosomes. La transcripció i la traducció es fan al mateix lloc.
L’ADN és lineal i de doble hèlix, i està associat a histones formant nucleosomes. La transcripció es fa al nucli, i la traducció, al citoplasma.
No hi ha mitosi. El citoplasma es divideix per bipartició. La reproducció és de tipus asexual. Hi pot haver fenòmens de parasexualitat (intercanvi de material genètic).
El nucli es divideix per mitosi o per meiosi. El citoplasma es divideix per bipartició, esporulació, gemmació o pluripartició. La meiosi, que genera gàmetes o meiòspores, permet la reproducció sexual.
El catabolisme pot ser per fermentació, per respiració aeròbica o anaeròbica. Es fa en els mesosomes.
El catabolisme sempre és per respiració aeròbica. Té lloc en els mitocondris. Ocasionalment hi pot haver fermentació.
La fotosíntesi es produeix en alguns bacteris, és anoxigènica i es duu a terme en els mesosomes. En els cianobacteris és oxigènica i té lloc als tilacoides.
La fotosíntesi només es produeix en algunes cèl·lules vegetals, sempre és oxigènica, i es fa en els cloroplasts de les cèl·lules vegetals.
No fan fagocitosi, ni pinocitosi, ni digestió intracel·lular, ni tenen corrents citoplasmàtics.
Tenen corrents citoplasmàtics i digestiö intracel·lular de substàncies externes o internes. Moltes cèl·lules animals presenten, a més, fagocitosi i pinocitosi.
Alguns bacteris obtenen l’energia a partir de l’oxidació de compostos inorgànics
No fan quimiosíntesi.
