EL CICLE VITAL
La puça és un ectoparàsit hematòfag que parasita animals domèstics i
silvestres (especialment rosegadors). Les diverses espècies de siphonapters
solen ser específiques d’un hoste determinat però també parasiten altres
animals que no són els seus hostes principals. A més, la puça actua com a
hoste intermediari de diferents cestodes, entre els quals trobem Dipylidium
caninum o Hymenolepsis nana. D’aquesta forma es pot produir un
poliparasitisme als animals parasitats.
En condicions favorables, és a dir, a temperatura freda i ambient humit, el cicle
vital dura un any. Però la vida màxima fora de l’hoste es troba entre els 38 i
125 dies (segons l’ espècie). Les larves moren a 36º mentre que els adults
(d’ambdós sexes) suporten una temperatura de 38º durant un màxim de 24
hores. Tenen una capacitat descomunal per saltar (gràcies a les potes
posteriors tant desenvolupades) i poden passar fàcilment d’un hoste a un altre.
Les femelles son ovovípares, és a dir, posen ous embrionats. Per produir molts
ous han de copular diverses vegades i succionar sang reiteradament. Una sola
femella pot posar al voltant de 4000 ous durant la seva vida. Aquests són
dipositats als cabells de l’hoste tot i que també en posen per la casa (a
esquerdes del pis, tapets...). Per tant, la posta d’ous es pot produir a l’hoste o al
medi extern. La posta és de pocs ous, normalment de tres a vint, però és
continua, és a dir, no es produeix a una determinada etapa de l’any. Els ous
dipositats als cabells solen assecar-se i caure abans de madurar.
Són paràsits holometàbols, és a dir, fan una metamorfosi completa. El seu cicle
vital passa per quatre etapes: ou, larva, pupa i adult. El desenvolupament
embrionari i el procés d’eclosió de les puces es veu influït per la temperatura i
la humitat ambiental. A temperatures molt altes (35 -37ºC) el desenvolupament
embrionari queda inhibit. En canvi, temperatures més baixes (entre 17 i 23ºC)
produeixen el trencament dels ous en 7 o 9 dies. A temperatures inferiors (11 –
15ºC) el procés es retarda fins a 14 dies.
La larva trenca la coberta de l’ou gràcies a una espina situada a la regió
cefàlica. Les larves que estan al medi extern (és a dir que surten d’ous no
dipositats al cap de l’hoste) són de vida lliure i s’alimenten de restes animals i
