Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ciclo vital, Apuntes de Psicología

Asignatura: Ciclo Vital I, Profesor: juanjo zacarés, Carrera: Psicologia, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 09/10/2014

9p9
9p9 🇪🇸

3.5

(106)

63 documentos

1 / 37

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Temes 7. Adultesa mitjana i tardana: desenvolupament psicosocial
(Capítol 16 del llibre; document 6 del dossier)
1. La mitjana edat: transició o crisi?
2. La tasca evolutiva de la generativitat
3. Estabilitat i canvi en la personalitat adulta
3.1. Models d’etapes normatives
3.2. Desenvolupament de la identitat en la mitjana edat
3.3. Benestar psicològic i salut mental positiva
4. Relacions interpersonals en la mitjana edat
4.1. Teories del contacte social: teoria de la caravana social
i de la selectivitat socioemocional
4.2. Relacions amb els fills i altres relacions familiars
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ciclo vital y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Temes 7. Adultesa mitjana i tardana: desenvolupament psicosocial

(Capítol 16 del llibre; document 6 del dossier)

  1. La mitjana edat: transició o crisi?
  2. La tasca evolutiva de la generativitat
  3. Estabilitat i canvi en la personalitat adulta 3.1. Models d’etapes normatives 3.2. Desenvolupament de la identitat en la mitjana edat 3.3. Benestar psicològic i salut mental positiva
  4. Relacions interpersonals en la mitjana edat 4.1. Teories del contacte social: teoria de la caravana social i de la selectivitat socioemocional 4.2. Relacions amb els fills i altres relacions familiars

1. La mitjana edat: transició o crisi? - Universalista - Contextualista - Individualista

Enfocaments d’estudi de la transició de la mitjana edat

  • Acumulació esdeveniments estressants
  • Transició interna associada a l’edat, independentment dels esdeveniments viscuts
  • Major vulnerabilitat + esdeveniments vitals  període «transicional»: entre els 40 i 50 anys i en el qual l´aspecte psicològic és el nucli del canvi

Interpretació de l’origen dels canvis associats a la mitjana edat

Àrea cognitiva

  • Recuperació del passat
  • Concepte abstracte del temps
  • Comparació amb generacions mes joves
  • Valoració del significat de les pèrdues
    • Atribucions normalment internes
    • Balanç : desencantament amb estil de vida anterior
    • Necessitat imperiosa de canvi
    • Pensaments recurrents sobre la mort

Àrea afectiva

• Parella. Balanç: replantejament dels components

d’intimitat, passió i compromís.

• Família. Balanç: necessitats pròpies, necessitats

dels altres membres de la família.

• Amics. Recuperació de la relació amb aspectes de

gènere diferencials.

Àrea social

Escissió entre el reconeixement social/ reconeixement propi

Àrea sexual : disminució gradual d’activitat sexual des de

la joventut encara que amb gran variabilitat interindividual: Homes  preocupació pel descens en la potència sexual Dones  preocupació per intimitat i goig en la sexualitat

La consciència de finitud : desig d’immortalitat simbòlica 

generativitat

En resum, els adults passen per una «crisi» en la mitjana edat?

  • L’ocurrència de crisi és rara
    • Alguns experimenten majors nivells d’alteració psicològica mentre que uns altres es troben en plenitud de capacitats
  • La mitjana edat és solament una de les transicions o fins i tot un dels moments decisius de la vida , que en alguns casos implica considerable estrès però no més que en altres etapes de la vida
  • Menys probable en aquells amb «resiliència del jo»:
  • Capaços d’adaptar-se a l’estrès
  • Tenir un sentit de domini i control

GENERATIVITAT enfront d’ESTANCAMENT

Generativitat: preocupació per establir i cuidar la generació següent, implicant també el desenvolupar i mantenir les institucions socials i els recursos naturals necessaris per a la seua supervivència

*** Procreativitat

  • Productivitat
  • Creativitat**

Força/ vulnerabilitat del Jo: Cura enfront de rebuig

Notes característiques de la visió d’Erikson

• Clau per a pràcticament tota situació en què un està

cridat a ser responsable d’altres

• El que caracteritza les relacions adultes generatives

és la interdependència entre què/qui s’està cuidant i

el cuidador

• Pol negatiu: estancament (« No preocupa

el fet de preocupar-se d’ altres »)

 La cura s’adreça exclusivament cap a un mateix

• Necessitat d’equilibri : balanç de cura/estancament

Varietats o formes de expressió generativa

  • Generativitat cultural: “mantenidors de significat cultural”
  • Generativitat social ensenyament, mentorazgo, lideratge, compromís cívic i cultural i altres formes de cura interpersonal no familiar
  • Procreativitat i cura familiar (parentalitat i avitat)
  • Productivitat i creativitat
  • Autogeneració o autodesenvolupament

Temes de generativitat en episodis autobiogràfics

  • Crear: “Vaig voler crear alguna cosa que..”
  • Mantenir: “Vaig estar treballant perquè el projecte tirara endavant”
  • Oferir: “Vaig desitjar proporcionar-li suport a ella per a eixir de casa…”
  • Pròxima generació: “Em vaig posar a ensenyar als meus nebots”
  • Immortalitat simbòlica: “Crec que el llibre que vaig escriure quedarà com un llegat”

Proposicions generals des de l’actual visió de la generatividad

1. La generativitat és la preocupació pel benestar de les futures generacions i un compromís amb aquest: activitats de **generació o producció de noves coses i persones, de manteniment i cura i d’oferir o «deixar anar» el que es cuida

  1. La generativitat s’alimenta de desitjos i motivacions que barregen autoafirmació narcisista i altruisme**  tendències d’«agència» i «comunió»

**3. Les diferències individuals en generativitat prediuen un ampli rang d’implicacions socials en l’àmbit de la família, el treball i la comunitat

  1. La generativitat promou el benestar psicològic
  2. La generativitat s’expressa en les històries que les persones construeixen per donar sentit a la seua vida
  3. Les històries de vida dels adults més generatius afirmen la capacitat humana per a la transformació del dolor i la renovació**  van aparèixer més sovint «seqüències de redempció» (transformació del negatiu en positiu)

CARACTERÍSTIQUES DE LES NARRATIVES DE VIDA D’ADULTS ESPECIALMENT GENERATIUS

- Gaudeix d’una «benedicció» o avantatge familiar primerenc (p. ex.: «ser _el favorit del mestre»).

  • Se sensibilitza envers els altres que sofreixen a una edat primerenca.
  • Es guia per una ideologia personal clarament articulada i sostinguda fermament que roman estable en el temps.
  • Transforma o redimeix les situacions dolentes en resultats bons (episodis de sacrifici, recuperació, creixement, aprenentatge i millora).
  • Fixa les metes futures per a benefici de la societat_  metes prosocials adreçades a beneficiar la societat en conjunt.

El professor d’informàtica Randy Pausch va morir el 25 de juliol de 2008 En L’última lliçó va afirmar que les seues paraules anaven adreçades, primer de tot, als seus tres fills, de dos, tres i cinc anys d’edat, perquè pogueren escoltar-les i aconseguir entendre-les quan foren grans. Segons que va comentar, l’últim any es va dedicar a fabricar «bons records» en les ments dels fills.

Un exemple de generativitat parental i generativitat social

http://www.youtube.com/watch?v=yJjN9ivIkf8&feature=related