¡Descarga La Separación de Poderes y Formas de Gobierno según Montesquieu y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
de govern.
1. Origen i evolució de la divisió de poders:
Record: Monarquia absoluta concentració/fusió de poders (executiu, legislatiu/judicial possibilitat de govern despòtic. Triomf del liberalisme pluralisme social i polític Estat de Dret i constitucionalisme (poder constituent/poder constituït) limitació poder de l’Estat separació de poders formes de govern que deriven d’aquesta separació:
- Règim presidencial (separació estricta, absència de col·laboració entre el poder legislatiu i l’executiu)
- Règim parlamentari (separació flexible, amb col·laboració)
- Règim semi-presidencial (híbrid dels dos sistemes anteriors)
- Règim d’Assemblea o Directori (predomini del poder legislatiu)
1-A) Antecedents: Locke i Montesquieu (1748): L'Esperit de les Lleis. de govern.
2. Separació estricta o flexible dels poders?
Hem vist que de la interpretació més o menys flexible de la separació de poders en deriven diferents formes de govern o règims polítics (Parlamentarisme o Presidencialisme). Montesquieu no es pronuncia explícitament per cap opció tot i que les Primeres constitucions (americana 1787 i francesa 1791 és decanten per una separació força estricta (orgànica). A) Separació estricta de poders: (^) Existència de tres institucions constitucionals: El Parlament (format per les cambres); el cap d’Estat amb el seu govern; el poder judicial amb els jutges i els tribunals. (^) Cada un dels poders ha d’exercir una de les potestats de l’Estat en la seva integralitat: El Parlament, el poder legislatiu; el President i el seu govern, el poder executiu; els tribunals, el poder judicial. (^) Les potestats són exercides amb plena independència; cada poder actua sense la intervenció dels altres. de govern.
(^) Cap institució posseeix els mitjans per a impedir que les altres realitzin la seva activitat, ni per a obligar-les a exercir-la: el Govern no pot dissoldre les cambres ni el Parlament pot revocar els membres del govern; els jutges són inamovibles. (^) Els tres poders han de tenir una composició humana diferent; els seus titulars només poden formar part d’un d’ells. B) Separació amb col·laboració dels poders legislatiu i executiu: Aquesta segona concepció considera que per a evitar la confusió de poders (que pot portar al despotisme) cal establir un sistema de col·laboració i equilibri entre els poders i òrgans diferenciats per tal que es puguin controlar recíprocament. L’important és que els tres poders no corresponguin a una mateixa institució de l’Estat i que els titulars pertanyin a classes socials diferents (en el seu origen). La col·laboració de poders deriva d’una acumulació històrica pel que fa la lluita per a assolir una sobirania popular. de govern.
Característiques essencials: A) El President , elegit per sufragi, és al mateix temps el cap d’Estat i el cap del poder executiu (govern). executiu monista (1 sol òrgan) B) El President nomena i cessa els ministres o secretaris, en tant que Directors de Departament de l’Administració, sense que aquests formin un òrgan col·legial. C) Les Cambres i el President són independents: ni les cambres poden cessar el President (només per acció judicial Impeachment) ni el President pot dissoldre les cambres (encara que té dret de veto). A diferència d’Anglaterra, el nou sistema representatiu aparta al cap d’Estat de l’exercici de la potestat legislativa (només posseeix un veto de caràcter suspensiu). Com que el President és elegit democràticament ja no cal que el seu equip de govern es legitimi a través de la confiança parlamentari (debat d’investidura). Cambres i President posseeixen la mateixa legitimitat democràtica i això els permet exercir les seves potestats amb de govern.
de govern. 3.2. El Règim Parlamentari: Monarquia limitada Parlamentarisme dualista Parlamentarisme monista els règims de gabinet i Primer Ministre. Monarquia limitada: triomf de la Gloriosa Revolució (1688) i la nova dinastia neerlandesa dels Orange (Guillem III) permeten consolidar un sistema de contrapoders per tal de limitar la discrecionalitat del monarca. Parlamentarisme dualista: neix la separació entre el Monarca i Govern (representat en la figura d’un primer ministre que havia de tenir la confiança del rei però també de la cambra). La manca de confiança d’un dels dos subjectes polítics comportava la caiguda del govern. Aquest sistema de sobirania compartida és el que es va generalitzar a Europa en el primer terç del segle XIX. Parlamentarisme monista: reforçament del paper del Parlament (investidura Primer ministre) i buidatge de les atribucions del monarca.
de govern. 3.3 El règim Semi- presidencial: República de Weimer (1919-1933); França (V República); Àustria, Finlàndia, Portugal; Irlanda; Islàndia. A) El poder executiu també està format per dos òrgans (executiu dual): el Cap d’Estat (que és un President de la República elegit per sufragi) i el Govern (amb el seu cap, President o Primer ministre). B) El cap del govern ha de tenir la confiança del President de la República i també del Parlament (que l’investeix). Aquest forma un govern que funciona com un òrgan col·legiat. C) Les Cambres i el Govern no són independents: les cambres poden cessar el cap del govern a través d’una moció de censura. A diferència del règim parlamentari és el President de la República (i no el cap del govern) qui pot dissoldre les cambres.
de govern. 3.4 El règim d’Assemblea o de Directori (només Suïssa): Característiques essencials: A) El poder executiu és un òrgan col·legiat (Directori de 7 membres) elegit per una Assemblea que n’elegeix cadascun dels seus membres. B) L’Assemblea (parlament bicameral) és la que marca les grans línies de govern. També és l’Assembla la que elegeix el President de la República per un mandat d’un sol any. En l’actualitat l’únic Estat que adopta aquesta forma de govern és Suïssa, Estat que també combina elements de participació directa (referèndums).
