¡Descarga Políticos Actores: Tipos de Partidos Políticos y Sistemas de Partidos - Prof. Pano Pey y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
Tema 3. Els actors polítics
3.1 Els partits polítics i els sistemes de partits
3.1.1 Definició i origen
Partit polític: associació d’individus que comparteixen interessos, organitzats internament de forma jeràrquica i que tenen com a objectiu arribar al poder polític, exercir-lo i aplicar el seu programa. Són grups que pretenen arribar a les institucions.
L’origen des de la perspectiva històrica és un origen parlamentari essencialment i en les seves fases inicials eren estructures de coordinació de parlamentaris. L’objectiu essencial era l’homogeneïtat en el discurs (i la coordinació entre els individus). Eren poc jeràrquics, respectaven l’autonomia dels seus membres. No tenien gaire membres i aquests eren individus notables (no anònims)
3.1.2 Tipologies de partits polítics
-de quadres notables : aquests primers tipus de partits (els de l’origen)
-Duverger: partits de masses: molt jerarquitzats internament, molts individus, estructures ideològiques molt compactes i els seus membres són individus anònims.
-Kirchheimer: catch hall party (partit arreplegador). Després de la IIGM, anys 50/60. Es refereix a grans partits polítics que han tendit a fer menys clara la seva estructura ideològica, el seu discurs, la voluntat d’aquests partits és aconseguir molts vots i per això fan propostes que se situen en el centre de l’eix ideològic (PPSOE)
-Rokkan: distingeix diferents tipologies de partits que es fonamenten en el contingut del discurs, mitjançant 4 eixos de conflicte a través dels que s’articulaven els discursos dels partits :
- Centre-perifèria (geogràfiques): independentment de quin sigui el seu reconeixement (cantons, comunitats...)
- Esglèsia-Estat : aquells que defensen Estat confessional (PP, Irlanda => noia avortament india) i els que defensen un Estat laic (aconfessional)
- Ciutat-camp: discurs articulat a través dels interessos de la ciutat o el camp (partit aragonista). Havien estat molt importants però avui dia no tant => èxode rural.
- Treball assalariat – capital: partits propis de moviments obrers clàssics contra aquells que defensen el capital de les empreses i els empresaris.
3.1.3 Funcions, estructura i finançament
Funcions:
- Funció de socialització i creació d’opinió: per als primers partits (vinculats al moviment obrer) era molt important la socialització política => alfabetitzar als individus. Progressivament, els Estats han assolit aquesta responsabilitat. La creació d’opinió pública sí que és un element actualment important (creem la nostra opinió a través dels partits polítics)
- Funció d’harmonització d’interessos: els interessos en la societat no sempre són coincidents (sovint són contradictoris) i una de les funcions dels partits polítics serà convertir aquests interessos en un discurs coherent (harmonitzar-los)
- Funció de selecció i formació d’elits: en la teoria, els partits polítics són el principal agent que canalitza els individus cap a les institucions i, per tant, configuren les elits polítiques.
- Funció vinculada a la canalització de les demandes cap a les institucions: identificar reivindicacions entre la sobirania i traslladar-les capa les institucions. Els partits tenen “espais de simpatia” per identificar les demandes dels grups.
-Funció d’estabilització del sistema polític: la pròpia existència del partit polític legitima el sistema. Excepcions: partits antisistema i que hi hagi massa partits.
Estructura: hi haurà sempre un òrgan unipersonal (un de caràcter simbòlic i un de caràcter executiu)
- (^) També trobarem òrgans col·legiats amb funcions executives (comissions de govern, juntes permanents...
- Òrgan plenari (general) i un òrgan més reduït.
- Màxim òrgan deliberant: òrgan més important, pren les decisions més importants.
- Dos tipus de naturalesa per la que es formen aquests tipus d’òrgans:
- Compromisaris: tenen una estructura representativa (unitats d’origen des de les que amb algun tipus de criteri s’escolliran els individus que poden formar part.
- Assemblearis: es fonamenten en la democràcia directa. Pot anar-hi qui vulgui
És important tenir en compte sobre quin tipus funciona el partit.
Estructura interna: respon a un parell de criteris (pot respondre als dos):
- (^) Estructura sectorial (moltes vegades és complementària) sindicats (branques => educació...)
- Estructura territorial (és el més rellevant): municipis, comarques... té rellevància en relació a l’àmbit ideològic. La forma que han triat els partits en relació a la seva estructura interna, mostra la ideologia que tenen en quan com volen que s’estructuri l’estat.
Finançament: (vist de manera general, a cada lloc hi ha una legislació diferent)
-Dóna problemes a tot arreu
-Els recursos que reben els partits poden tenir un origen públic o privat:
- Origen públic
- (^) Subvencions i altres transferències a càrrec del pressupost públic en funció (normalment) dels resultats electorals
- Sistema de partits pluralista extrem: cinc, sis, o més partits. No és estricte, s’analitza a través d’altres característiques: dues coalicions alternatives (els partits es col·loquen en una o altre i aquestes són les que s’alternen al govern). No hi ha tants incentius perquè es tendeixi a posicions centrals, així que són centrífugues (cap a fora) i els governs són menys estables.
- Sistema de partits atomitzat: un número molt alt de partits al parlament, uns nou, deu... Calen coalicions de quatre partits o més. Són sistemes molt inestables.
3.2 Les associacions d’interessos (i els grups d’interès)
Són associacions voluntàries d’individus que comporten algun tipus d’interès.
Voluntàries: no és obligatori formar-ne part però de vegades pot tenir conseqüències negatives no formar-ne part.
D’aquestes associacions poden haver-hi de moltes matèries diferents:
- (^) Grups que actuen en l’esfera econòmica, col·lectius que agrupen les persones en funció d’una característica, grups que promoguin determinades causes (llengua, castellers...) i les que agruparien individus que defensen una determinada causa política.
- Lobbies (vestíbul) són grups transversals que inclouen professionals de diversos àmbits i actuen per la defensa de determinats interessos. El seu objectiu és influir en les decisions del govern i de les institucions en general. Als EEUU hi ha un registre públic de lobbies. En el cas europeu existeix un registre però no és obligatori. El tema dels lobbies és controvertit, poden actuar sense transparència però tampoc han de tenir sempre un sentit negatiu (PAH)
3.3 Els moviments socials
Agent relativament recent (anys 60/70). La voluntat d’aquests és la defensa de determinats valors de forma molt més transversal. La forma d’actuació es fonamenta en la sensibilització de la ciutadania. Ex: ecologisme, feminisme.
Trobarem organitzacions que ho són com a tal (en la seva estructura interna) o bé nuclis petits.
En un primer moment eren de caire “progressista”, ara ja no.
Molts d’aquests moviments han tingut gran influència => sensibilització => canvi de valors en la societat i alguns acaben sent partits polítics formals (els partits verds)
3.4 L’acció col·lectiva : explica quina és la forma en la que s’articulen aquests agents polítics que tenen una configuració plural. Dues propostes:
- Kirshman – intenta explicar quina és la relació que es produeix entre un individu activista d’una determinada organització amb la resta d’aquesta organització en cas de desacord amb com funciona aquesta organització. Teoria de com funcionaran els individus en aquest cas: 3 opcions
- Sortida: abandonar l’organització, marxar.
- Veu: manifestar el seu desacord mitjançant els mecanismes previstos. (Han d’existir mecanismes que canalitzin aquest desacord i a més a més l’individu ha de tenir la
sensació de que podrà influir. Com més opcions de que funcioni aquest mecanisme de veu, més possibilitats de no sortir del grup.
- (^) Lleialtat: potser ja has fet ús dels mecanismes de desacord però tot i així, l’individu opta per no marxar i mantenir-se al grup i això es produeix perquè existeixen una sèrie de valors que el vinculen a aquella organització, per un motiu o altre se sent identificat i per tant no marxa, s’hi queda per lleialtat. (exemple: l’església catòlica o els socis dels equips de futbol -> valors que et vinculen a aquella organització més enllà de manifestar-te o marxar.)
- Olson – (l’hem vist a la teoria econòmica de la democràcia que intentaven explicar els sistemes democràtics a partir de la teoria econòmica) Olson explica un sistema que funciona a partir de la lògica dels incentius, considera que hi ha dos tipus d’incentius que tenen els individus per participar en un grup/organització:
- (^) Selectius: fan referència a elements vinculats a la pròpia persona
- Col·lectius: fan referència a allò que es pugui obtenir vinculat al bé comú
Ha d’haver un cert equilibri entre els incentius per fer viable el funcionament del grup. En qualsevol acció col·lectiva hi ha d’haver els dos. Aquells grups on sigui més fàcil identificar els beneficis dels participants tindran més oportunitats de funcionar, en canvi, aquells grups on això sigui més difícil de fer, tindran més possibilitats de no tenir èxit.
*Free-ryder (“polizón”): individu que sense haver format part de l’acció surt beneficiat (+ incentiu selectiu) (Sindicat – anar a una vaga general o no anar i que els beneficis t’arribin igual sense fer res)
Moltes vegades aquestes organitzacions que tenen aquest element free-ryder intenten incrementar l’incentiu selectiu (perquè vulguin participar cadascun d’ells)
