LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA
Comentari crític
2n bat
Nom______________ Cognoms______________________________núm._______grup______
LA MIRADA
Isabel-Clara Simó
Tinc gravades al cervell unes imatges que han aparegut a la premsa: els ulls
desorbitats dels immigrants clandestins que, a punt de ser embarcats en una llanxa
de la Guàrdia Civil, van tombar la pastera, i van morir ofegats. Set homes joves.
L'atònita, esporuguida claror en els ulls d'uns homes. ¿Què estem fent amb la
immigració? ¿Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que
es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l'esperança d'una vida digna?
¿Quins estudis, quines polítiques, quin debat seriós estem mantenint? El cert és que
l'única reacció una mica coherent és la del repugnant fantasma del racisme. Tota la
resta està enganxat amb agulles. I no piulis, perquè si no ets d'aquelles persones
frívoles que volen papers per a tothom, com repeteixen, com lloros, els qui estan
encarregats de pensar, de programar i de cercar solucions. Jugant-se la vida i
menant una lluita d'una valentia immensa, els obrers i els sindicats d'aquí van
capgirar l'economia liberal del segle XIX i van assolir conquestes que aleshores
semblaven impossibles. Les vacances pagades, la seguretat social, van costar moltes
vides. ¿Heu llegit mai com era una vaga en el XIX? ¿Heu tingut la sensibilitat o la
preocupació per adonar-vos que cada pas va ser arrencat amb sang humana? Doncs
bé, aquestes conquestes són precisament la base de la societat del benestar i no la
generositat de cap empresari ni l'igualitarisme de cap governant. Recordem-ho: la
història és aquí i no s'hi poden fer trampes. El preu que han pagat aquells primers
empresaris va ser irrisori al costat del que va pagar la classe obrera, però tot i això
consideren, ara i adés, que és excessiu. I aleshores apareix la globalització de les
empreses, que s'instal·len allà on els productors no han assolit encara els avenços
dels productors del seu país d'origen. El segon pas és cridar la immigració: uns
obrers que amb quatre rals estan disposats al que sigui. I han vingut, i aleshores els
polítics s'han posat les mans al cap i han dit: "I ara què fem?". Les policies
corresponents han mirat cap a una altra banda davant els brots de racisme, que in
pectore comparteixen els soi-disant governs democràtics. El resultat d'aquesta
història és un home que em mira a mi, des d'una pàgina del diari, a punt d'ofegar-se.
Una mirada davant la qual no tenim dret a romandre indiferents.
[Aparegut al diari Avui, l’11 de novembre de 2004]