TEMA 3. CODIFICACIÓ I VERIFICACIÓ DE LA GRAMÀTICA. BRAMANTE
1. Biografia de Donato Bramante (1455-1516)
Neix a Urbino i rep una formació en la pintura. L’aristocràcia d’Urbino reunia un
cercle d’artistes molt important al voltant del qual es fecunda el Renaixement;
Bramante creixerà envoltat d’aquest ambient humanista.
2. Bramante a Milà (1482).
El seu desplaçament a Milà al 1482 augmentà els seus coneixements tan artístics
com arquitectònics. És allà on desenvoluparà la major part de la seva obra (a les
quals predomini el sentit decoratiu típic del nord d’Itàlia).
Amb Bramante se sintetitzen les arquitectures d’Alberti i Brunelleschi.
- Gravat prevedori a Milà (1481). Ens dóna una primera visió del que es planteja i
el que li preocupa. Es dedica a plantejar problemes i no només a buscar solucions.
· Incorporació d’elements pictòrics.
· Articulació albertiana (viturviana) dels ordres (tangència entre arcs i
entaulament).
· Planta en forma de quadrícula reticular.
· Ornamentació nord-italiana.
- Santa Maria presso San Satiro a Milà. És el seu primer projecte important i
consisteix en l’ampliació de l’Església (que era longitudinal) tenint en compte que
s’accedeix per La Via del Falcome. Per a realitzar l’ampliació partirà del San
Spirito de B. i organitzarà els ordres de forma viturviana.
· La nau es convertirà en el transcepte, hi situarà l’altar i col·locarà l’accés a
l’altra banda (obligant a bordejar l’edifici).
· No té prou profunditat per acabar la creu de la planta perquè hi ha la via,
però ho soluciona creant un espai virtual amb l’ús de la perspectiva
(d’aquesta manera es visualitza la simetria i la profunditat de l’Eslésia).
· Inclou dues sacristies ortogonals inspirades amb la del San Spirito de
Brunelleschi.
- Duomo de Pavila (1488). El projecte consistia en una ampliació per convertir la
capella en Església. Leonardo da Vinci influeix molt en la seva obra. No es va
acabar perquè els francesos van arribar a la ciutat i es va haver de deixar a mitges.
· Respecta la modulació del San Spirito de B., però axamflana els mòduls per
donar major volum a la cúpula.
· Sacristies ortogonals (tot i que la importància de la cúpula les situa en un
segon terme).
· La façana segueix la lògica dels ordres per donar sol·lució als problemes.
· Les columnes són clàssiques.
· Les galeries són gòtiques (l’església en general recorda a una catedral
gòtica).
- Santa Maria delle Grazie (1492-1495). Ha de crear una arquitectura amb
significat funerari. Ha de col·locar un mausoleu familiar que destaqui del conjunt.
S’inspira en Santa Maria Novella de B., i introdueix més ornamentació. Es basa en
l’addició d’elements diferents que segueixen un traçat regulador.
· L’espai de la cúpula s’expandeix amb la creació d’absis laterals i
l’allargament del central. La cúpula és octogonal i incorpora elements
clàssics, però les proporcions són més lliures (contrast de dimensions entre
elements).
· L’ornamentació semblen finestres de retaules.
