La Descripció
La seqüència descriptiva té per funció informar sobre l'estat de les coses i de les persones i té una
estructura d'ordenació en l'espai. Acostuma a aparèixer quasi sempre dins d'altres tipus de text, com a
part de la seva estructura, alternat i barrejat amb seqüències narratives i argumentatives fonamentalment.
Té un caràcter secundari respecte als altres tipus de text perquè acostuma a trobar-se com a exemple,
il·lustració... de la seqüència dominant. Es poden distingir diferents tipus de descripció: física,
psicològica, d'ambients, paisatges, objectes, accions, emocions, sentiments o sensacions.
La descripció pot ser:
a) Objectiva o tècnica, que es caracteritza per la precisió i el to neutre. En són exemples les
descripcions d'animals, plantes, etc. que es troben en els manuals científics; les descripcions d'objectes,
màquines o productes en catàlegs, informes, anuncis, etc. També són descripcions objectives les de
paisatges fetes per geògrafs, topògrafs o geòlegs; les de persones fetes per especialistes en anatomia o
per psicòlegs, etc.
L'olivera (Olea europaea varietat europaea) és potser el representant més conegut de la família de les
oleàcies. Es tracta d'un arbre perennifoli no gaire alt, però que pot arribar a viure molts anys. Té les
fulles oposades, enteres i lanceolades, de color verd grisós per l'anvers i més o menys blanques pel
revers, cobertes de petites esquames densament disposades. Les flors són blanques i petites i s'agrupen
en ramells laterals. El fruit, monocarpel·lar i procedent d'un ovari súper, carnós per fora i amb un os al
seu interior, és l'oliva. Morfològicament aquest fruit és una drupa, mot que en llatí significa precisament
oliva que comença a madurar. Del fruit de les races cultivades, se n'extreu l'oli.
b) Subjectiva o literària, que intenta plasmar la visió de qui escriu sobre un objecte, un paisatge, una
persona, etc. animat per una determinada funció estètica. Es caracteritza per la presència d'adjectius,
comparacions i metàfores que embelleixen el discurs i, alhora, l'orienten cap a la intenció desitjada per
l'autor.
Característiques estructurals
La seqüència descriptiva segueix un ordre jeràrquic (no lineal, com en la narració) a partir d'una paraula
clau o nucli a la qual s'apliquen un o més predicats i que progressa mitjançant la selecció de paraules
que es converteixen en nuclis successius dels nous predicats. L'estructura depèn del que es descriu i de
la intenció de l'autor. Pot ser de dalt a baix, o viceversa; de dreta a esquerra, o viceversa; d'allò que més
destaca a allò que menys destaca, del general al concret, etc. En el cas de la descripció de paisatges, es
pot fer des de fora o des del centre del paisatge; des d'un punt fix, com una càmera fotogràfica, o en
moviment, com els ulls d'un personatge que avança, etc.
Característiques gramaticals
- Ús de caracteritzadors (adjectius qualificatius, oracions adjectives de relatiu, complements de nom,
oracions de predicat nominal, preposició+sintagma nominal).
- Freqüència del verb ser i altres verbs d'estat (estar, semblar, haver-hi, tenir).
- Ús de verbs imperfectius (present i imperfet). La descripció sol redactar-se en present, però molt sovint
la trobem inserida en una seqüència narrativa i llavors s'acostuma a usar el passat. En aquest cas, les
seqüències narratives solen anar en perfet i les descriptives en imperfet i, per tant, representen un tall en
la narració, un moment en què l'acció s'atura per donar pas a la descripció.
- Quan es tracta de descripcions d'accions, és molt freqüent l'ús del futur.
- Freqüència d'adverbis de lloc.
- Ús d'estructures de comparació, metàfores, sinestèsia, prosopopeia, al·literació, metonímia...
