¡Descarga Combinació d'accents i de sons y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ÍNDEX
- RITME
- 1.1. LA PULSACIÓ
- 1.2. EL TEMPO
- 1.3. FIGURES RÍTMIQUES
- 1.4. QUADRE D’EQUIVALÈNCIES DE LES FIGURES DE NOTES
- 1.5. CÈL.LULES RÍTMIQUES
- 1.6. COMPÀS
- 1.6.1. Compassos simples i compostos
- 1.7. L'OBSTINAT
- 1.8. LES POLIRÍTMIES
- 1.9. EL PUNTET
- 1.10. LA LLIGADURA
- 1.11. COMENÇAMENTS I FINALS
- INTRODUCCIÓ A LA TONALITAT
- 2.1. ARMADURA
- 2.2. ACORDS I ARPEGIS
- MELODIA
- 3.1. LES NOTES
- 3.2. TO I SEMITÒ
- 3.3. ESCALES
- 3.3.1. Escala cromática
- 3.3.2. Escala de tons
- 3.3.3. Escala diatónica
- 3.3.4. Escala Major
- 3.3.5. Escala Menor
- 3.4. INTERVALS
- 3.4.1. Classificació del intervals
- 3.5. ALTERACIONS
- 3.6. TRANSPORT
- SIGNES D'EXPRESSIÓ, DINÀMICA I REPETICIÓ. FRASEIG
- 4.1. EXPRESSIÓ
- 4.1.1. Tempo...............................................................................................................
- 4.2. MATISOS
- 4.3. SIGNES DE REPETICIÓ
- 4.4. EL FRASEIG
- 4.5. INTRODUCCIÓ A LA LECTO-ESCRIPTURA MUSICAL.
- DICTAT
1. RITME
Combinació d'accents i de sons més curts i més llargs, agrupats en frases que tenen sentit musical
1.1. La pulsació
Batec que es va repetint i que permet ordenar els ritmes.
1.2. El tempo
Els diferents “tempi”. Indicació del grau de velocitat a que s'ha d'interpretar una obra musical. Largo, Lento, Adagio, Moderato, Andante, Allegretto, Allegro, Presto, Vivave
1.3. Figures rítmiques
Signes de notació que representen la duració dels sons. Rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera,...
1.4. Quadre d’equivalències de les figures de notes
Temps del compàs. Cada compàs es divideix en períodes de temps d’igual duració anomenats temps. El quebrat del compàs Es col.loca després de la clau i ens defineix el compàs. El compàs és el resultat de l’accentuació periòdica de les pulsacions i serveixen per organitzar el ritme en la música occidental. Hi ha diversos tipus de compàs segons si l'accent se situa cada dues, cada tres o cada quatre pulsacions. Els compassos s'expressen amb dues xifres en forma de trencat que indiquen el valor fraccionari de la rodona que entra a cada compàs. El numerador indica quantitat : 2, 3, 4, 6, 9, 12. El denominador ens diu de què : 1= rodones / 2 = blanques / 4 = negres / 8 = corxeres, etc., el valor que té la figura en relació a la rodona. Els compassos simples poden subdividir els temps amb meitats i la figura que ocupa un temps és sense punt, i els compostos subdivideixen els temps en terços i la figura que ocupa un temps és amb punt.
1.6.1. Compassos simples i compostos
Es consideren simples els compassos de temps binaris representats per figures simples, sense puntet.
Es consideren compostos els compassos de temps ternaris representats per figures amb puntet. Compassos simples més usuals i els seus compostos corresponents: 2/4.........................6/ 3/4.........................9/ 4/4.........................12/ 2/2.........................6/
1.7. L'obstinat
Ritme o melodia que es va repetint insistentment per acompanyar una música
1.8. Les polirítmies
Dos o més ritmes que sonen alhora.
compleix en pulsacions allò indicat al compàs numèric:
- Començament anacrúsic : Es produeix quan la primera nota de la melodia comença abans de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric. En realitat, el ritme no comença immediatament sinó després de la primera línia divisòria.
- Començament acèfal: Es produeix quan la primera nota de la melodia comença després de la primera pulsació forta. Per identificar-ho, cal comprovar que el suposat primer compàs no compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric. Finals de frase, pot ser:
- Masculí , quan el final coincideix amb la pulsació forta.
- Femení quan no coincideix. Cal fer notar que se sol complir l’anomenada “llei de l’alternança”: un final femení , un de masculí. Baixant de la font del gat,una noia, una noia baixant de la font del gat,una noia i un soldat. (Noia és femení perquè l’accent cau a la penúltima síl·laba. Soldat és masculí perquè l’accent cau a l’ultima síl·laba)
2. INTRODUCCIÓ A LA TONALITAT
2.1. Armadura
Conjunt de signes d'alteració que, col·locats a l'inici d'una composició després de la clau, en determinen la tonalitat. Ordre de # diesis (fa, do, sol, re, la, mi, si), ordre de b bemolls (si, mi, la, re, sol, do, fa).
**Sib Mib Lab Reb Solb Dob Fab Sib Mib Lab Reb Solb Dob Sib Mib Lab Reb Sol b Sib Mib Lab Reb Sib Mi b La b Sib Mi b Si b Fa
Fa# Do
Fa# Do# Sol# Fa# Do# Sol# Re# Fa# Do# Sol# Re# La# Fa# Do# Sol# Re# La# Mi# Fa# Do# Sol# Re# La# Mi# Si# 7 6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 Dob M Solb M Reb M Lab M Mi b M Si b M Fa M D o M Sol M Re M La M Mi M Si M Fa# M Do# M Lab m Mib m Sib m Fa m Do m So l m Re m L a m Mi m Si m Fa# m Do# m Re# m La# m Mi# m**
2.2. Acords i arpegis
Acord. Dos o més sons que sonen simultàniament Arpegi. Successió dels sons d'un acord.
3. MELODIA
Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical (diccionari.cat).
3.1. Les notes
La nota és un signe gràfic que representa l’alçada d’un determinat so musical,
3.3.2. Escala de tons
Escala de 6 sons, sense semitons amb 5 tons sencers
3.3.3. Escala diatónica
Escala formada per 7 sons amb 5 tons i 2 semitons.
3.3.4. Escala Major
Formada per 7 sons amb la disposició de tons i semitons: t-t-s-t-t-t-s. La escala de Do major és l'escala que es pren com a model per a fer una altra escala major a partir de qualsevol nota. L'organització de tons i semitons de l'escala de Do Major és el model per a qualsevol escala major.
- La nota en que comença l'escala s'anomena Tònica i dóna el nom a l'escala.
- El cinquè grau de l'escala s'anomena Dominant.
- El setè grau de l'escala és la Sensible , es diu així perquè se sent atreta per la tònica. Entre la sensible i la tònica sempre hi ha un semitò de distància. És el conjunt de relacions melòdiques i harmòniques de sons organitzats respecte a la tònica o fonamental d'una escala. La tonalitat es fonamenta en set sons (anomenats graus ) i es corresponen amb els set nom de les notes. Els identifiquem amb nombres romans. Una tonalitat pot tenir diferents modes, principalment dos: major i menor. Graus tonalsà Són els graus que defineixen un to i són el I, IV i V. Graus modalsà Són els graus que defineixen el mode del to i són: el III principalment i el II, VI i VII.
3.3.5. Escala Menor
Formada per 7 sons amb la disposició de tons i semitons: t-s-t-t-s- ts-s. La escala de La menor (sol#). És l'escala que es pren com a model per a fer una altra escala menor a partir de qualsevol nota. L'organització de tons i semitons de l'escala de La menor és el model per a qualsevol escala menor. És una escala menor perquè entre el primer i el tercer grau de l'escala hi ha un to i un semitò de distància, és a dir un interval de 3ª menor. Escala pentatònica. Escala de 5 sons, sense semitons
3.4. Intervals
Interval és la distància d’altura melòdica o harmònica existent entre dos sons. Tipus d'intervals: melòdics - harmònics, ascendent i descendent Els intervals poden ser melòdics (sons consecutius) o harmònics (sons simultanis). Els intervals es poden diferenciar per un numeral que indica la quantitat de tons que el formen (2ª, 3ª, 4ª, 5ª,....). Segons el nombre de semitons poden ser majors, menors o justs. Les alteracions els poden convertir en augmentats i disminuïts. L'interval serà melòdic si els sons sonen successivament de manera ascendent o descendent. L'interval serà harmònic si els sons sonen simultàniament.
3.4.1. Classificació del intervals
Els intervals poden ser de:
- Segona (notes consecutives): Major (un to) o menor (un semitò).
- Tercera: Major (dos tons) o menor (un to i un semitò)
3.6. Transport
Transportar vol dir passar a un altre to, baixant o pujant
Exemple de melodia que passa de si a mi menor, o sigui, 5 semitons
més alt.
4. SIGNES D'EXPRESSIÓ, DINÀMICA I REPETICIÓ. FRASEIG
4.1. Expressió
Terme que fa referència a una sèrie d'elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen en gran part de la subjectivitat de l'executant. A diferència de les notes i el ritme, que tenen una representació a la partitura que no ofereix gaires dubtes, els signes d'expressió, malgrat que amplien la informació sobre les intencions del compositor, permeten a l'intèrpret un marge en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió de l'obra. Els principals aspectes susceptibles de ser sotmesos a criteris subjectius són:
- El tempo.
- En les indicacions de tipus general (adagio, allegro, andantino, etc.).
- En les modificacions ocasionals (ritardando, accelerando, etc.).
- Les dinàmiques (forte, piano, mezzoforte, crescendo, decrescendo, etc.).
- Les articulacions i accentuacions (legato, portato, sforzando, etc.).
- Els recursos interpretatius propis de la tècnica de cada instrument(pedals, arcades, etc.).
- El caràcter, referit a tota l'obra o bé a un passatge determinat (scherzando, maestoso, grazioso, etc.).
4.1.1. Tempo
Velocitat a què s'interpreta la música. La seva indicació a la partitura, d'una manera entenedora i prou precisa, així com l'expressió dels canvis i fluctuacions que s'esdevenen en el transcurs normal d'una obra musical, han estat l'objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música. Altres aspectes importants que afecten el tempo són: els seus canvis progressius o sobtats en els dos sentits possibles - acceleració (accelerando, affrettando, stringendo, stretto, etc.) i retenció (ritardando, rallentando, ritenuto, etc.)—; la suspensió, momentània o continuada, del rigor (rubato, ad libitum, a piacere, etc.), i, finalment, les subtils fluctuacions —no indicades a la partitura— que depenen exclusivament de l'expressivitat de l'intèrpret.
4.2. Matisos
Signes d'expressió que indiquen la intensitat d'interpretació. Com: Pianissimo (pp), Piano (p), Mezzo forte (mf), Forte (f), Fortissimo (ff)... Crescendo (Cres.), Diminuendo (Dim.), ....i els reguladors.
4.3. Signes de repetició
Indicacions de repetició per mig dels puntets de repetició, el DC (da capo), les caselles de primera i de segona. El més usual és el de dues dobles barres amb dos punts, ens indica que el fragment entre elles s’ha de repetir.
