Unai Piedra Moya
Aquest fragment pertany a La República de Plató, el filòsof més important del segle IV aC.
Plató te com a idea principal el bé,
Concretament, aquest text es troba al llibre dos de La República, el quál tracta principalment
el tema sobre la qüestió de “Que és la justícia?”, és a dir un mètode per definir aquesta
justícia. Concretament, el llibre II es relata un diàleg entre Sòcrates i Glaucò i Arimand. Plató
té com a objectiu proposar un nou model d’educació, coneixement i govern per evitar que la
injustícia provoqui el mal de la ciutat o societat.
En el primer fragment Trasímac és anomenat a causa del fet que ell és sufista, té un punt de
vista relativista, i per tant té un pensament totalment diferent del de Sòcrates . Trasímac
dona importància a la veritat del subjecte, ja que la comunitat és resultat del subjecte, a més
introdueix el terme de la justícia, la qual per Trasímac considera que és un bé desitjat pel
seu resultat i no per si mateix.
Contràriament a Sòcrates que pensa que és un bé desitjable per si mateix, és a dir per ell la
justícia és important però no pels seus resultats.
Per consegüent trobem que Glaucó i Arimand demanen una explicació a Sòcrates com que
no comprenen exactament el punt de vista de Trasimanc. Per tant, en el primer paràgraf es
troba Sòcrates intentant donar peu i transmitent a Glaucó i Arimand que no es troba
posicionat amb el punt de vista de Trasímac.
Segons Sòcrates la justícia és un punt mitjà entre cometre la injustícia sense ser castigat,
sent el bé més gran i patir una injustícia i no poder desfer-se del càstig, sent el mal més
gran. La justícia és el més rellevant, ja que està entremig d'aquestes dues situacions i dona
peu a la ciutat justa .
Un altre idea que vol debatre el llibre és l'origen de la polis. Un dels temes estrelles de La
República es troba present perquè en el text debaten constantment de la societat i tot el que
comporta, donant lloc a l’origen de la ciutat justa, on cada persona ocupa un lloc per la seva
naturalitat. D’aquesta manera es comença a definir com és la ciutat ,abans de com ha de
ser l’home just, per definir la justícia.
Tenint en compte això, Sòcrates parla que a l’hora de definir la justícia, anteriorment
anomenada, posa una comparació com algú que es troba llegint de lluny unes lletres
petites, les quals clarament no es veuen clarament i, per tant, el missatge que interpretarà el
receptor no és l'excepte. Per l’altra banda i com a segona opció també hi ha l’opció de llegir
lletres més grans. Sòcrates comenta que és molt més preferible llegir les lletres grans, ja
que aquestes sí que es podrà entendre clarament el missatge que vol transmetre. Aquesta
espècie de metàfora és anomenada la Trampa de les Lletres i és una representació de com
s’ha de definir la justícia. Primerament, s’ha de fer referència a la lletra gran que representa
la justícia de la societat i per últim a la justícia de l’individu que és la lletra petita.
Per Sòcrates hi ha coses en si mateixes perquè hi ha societat, perquè no està sol. Si la
societat visqués sol no hi hauria conceptes que són veritat universalment. D’aquí el que
parla de per què s’ha de definir primer la justícia de la societat i després definir-la a cada
Individu de la societat. S’ha de controlar molt bé, ja que la injustícia pot aparèixer amb
