

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
És un comentari sobre l'escultura Apol·lo i Dafne de l'estil del Barroc especificant la seva composició i analitzant-la profundament.
Tipo: Resúmenes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


A) Fitxa Tècnica Nom: Apol·lo i Dafne Autor: Bernini Data d’execució: 1622 - 1625 Tipus d’obra: escultura exempta Materials: marbre Estil artístic: barroc Identificació del tema: mitològic Ubicació: Galleria Borghese (Roma) B) CONTEXT HISTÒRIC Context social/ polític/ econòmic Context històric del Barroc C) ANÀLISI FORMAL Descripció: Damunt d’una base rocallosa hi ha els cossos juvenils d’Apol·lo i Dafne. El primer, captat just al moment de tocar la seva estimada, i ella, sorpresa, en el moment mateix de la seva metamorfosi en llorer. Composició El conjunt té una composició dinàmica i helicoïdal, visible sobretot en la curvatura que pren l’anatomia de Dafne en el moment de la transformació. Modelatge Magnífica diferenciació de textures utilitzant un mateix material: aspres per representar les roques i el llorer que creix, i summament suaus i polides per reforçar la sensualitat de l’anatomia dels dos personatges. Moviment i expressió El valor principal d’aquesta peça rau en l’habilitat extraordinària de l’artista, que ha estat capaç de transformar un bloc de marbre fred i estàtic en una imatge de gran tensió i moviment. L’encert és tan gran, que aconsegueix que l’espectador intueixi la seqüència completa de la història. Això queda reflectit perfectament en la figura de la nimfa, els peus, les cames i les mans de la qual van prenent una morfologia vegetal. Bona captació de l’expressivitat dels rostres (sobretot el de Dafne). Punts de vista
El treball escultòric és d’una gran qualitat, i malgrat haver estat dissenyat per ser vist des d’un únic punt de vista privilegiat, Bernini en va treballar fins i tot els detalls més mínims amb precisió. Llum i color Bernini va treballar el potencial dramàtic de la llum creant un gran nombre de zones de clarobscurs per mitjà d’incisions situades de manera molt meditada, com ara el clot dels ulls. En aquest sentit, també és remarcable el tractament de les textures del marbre, que assoleixen una més gran brillantor a les parts polides dels cossos. D) SIGNFICAT I FUNCIÓ Iconografia i iconologia: explicació del tema i dels seus significats aparents i simbòlics Segons el que explica Ovidi a les seves Metamorfosis , Eros, enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia amb l’arc, va disparar contra el déu una sageta d’amor amb la punta d’or i una sageta de rebuig amb la punta de plom contra la nimfa Dafne. Apol·lo va perseguir Dafne pels boscos fins que, acorralada, va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que la va transformar en llorer (daphne en grec). Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va teixir una corona de llorer amb les fulles de l’arbre i va decidir portar-la sempre amb ell per coronar els poetes i els militars victoriosos. Funció: Durant l’Edat Mitjana, el mite pagà va ser interpretat com a símbol de castedat, i aquesta simbologia es va mantenir fins al segle XVII. Potser aquesta lectura va ser l’argument per justificar la presència d’aquesta figura al palau del cardenal Borghese. De tota manera, a causa de les crítiques de religiosos més puritans, el cardenal va afegir a la base de l’escultura un díptic que aconsella sobre les desgràcies derivades de l’ímpetu amorós: “L’amant que cerca el plaer de la bellesa fugissera s’omple les mans de fullaraca o cull fruits amargants”. Models i influències Bernini va conservar, de l’herència del Renaixement, l’adopció del punt de vista únic i la recuperació de temes mitològics, i ho va combinar, com Giambologna, amb l’ús manierista de la composició concebuda de manera que dotés les figures d’un major dinamisme. Per això va trencar les restriccions imposades per l’ús d’un bloc de marbre únic i va arribar a combinar aquest material i el bronze en una mateixa escultura. L’obra de Bernini està considerada el paradigma de l’escultura barroca i supera l’obra de qualsevol altre escultor del seu temps. Bernini assenyala en gran manera l’itinerari de l’escultura occidental durant tot el segle XVIII fins a l’arribada del Neoclassicisme. E) ESTIL ARTÍSTIC I AUTOR Estil artístic. Característiques generals de l’estil. Característiques de l’escultura barroca