Història de l’art Ainhoa Aguilar Granado
2n batx A
Discòbol
FITXA TÈCNICA
Títol: Discòbol
Autor: Miró
Cronologia: 460 aC
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Bronze (còpia romana de marbre)
Mides: 1,55m
Estil: Grec clàssic
Tema: Ideal anatòmic atlètic
Localització: Museu Nazionale Romano (Roma)
CONTEXT HIST ÒRIC
Aquesta obra arquitectònica la podem situar en el període de la Grècia Clàssica entre el 476 i el
323 aC, entre les Guerres Mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran.
És un període on Atenes tindrà un gran prestigi i prendrà el domini sobre la resta de ciutats
gregues.
El final de la guerra contra els Perses va portar a Atenes al punt culminant de la seva creativitat
artística, la ciutat es va convertir en el punt de referència de la resta de Polis gregues, obrint una
etapa d'intens vigor intel·lectual i de creació artística.
Un cop desapareguda l'amenaça Persa, van reaparèixer les rivalitats entre les polis, que van
desencadenar les anomenades guerres del Peloponès.
Després de la guerra del Peloponès calia una organització política que unís tots els grecs i posés
fi a les disputes, aquesta iniciativa va sorgir del regne de Macedònia.
Va ser Alexandre el Gran, qui al 330 aC va concloure la conquesta i va continuar la seva expansió,
ampliant el territori i afavorint l'intercanvi de cultures.
ANÀLISI FORMAL
El Discòbol trenca els principis bàsics de frontalitat i rigidesa de l’escultura arcaica i reflecteix la
inquietud de l’artista per mostrar el moviment, que aconsegueix mitjançant la postura del
personatge.
Vist de perfil i de dalt a baix, el cos descriu una “S” que es combina amb l’arc que descriuen els
braços estesos.
Es fa evident l’habilitat de Miró per equilibrar la composició fent que el braç que manté el disc faci
de contrapès amb la cama recolzada a l’altre braç. Aquesta ordenació de les línies en moviment
es coneix amb el nom de rhytmos.
Un altre aspecte a destacar és el bon treball anatòmic de l’escultor, que marca amb detall tots els
músculs en tensió que participen en l’exercici atlètic.
No obstant això, aquesta expressivitat no es reflecteix a la part del cap, la representació del qual
conserva característiques de l’etapa anterior, com podria ser la geometrització dels cabells i la
poca expressivitat facial.
Cal apuntar que en la figura original de bronze no calia cap suport per aguantar l’escultura, en
canvi, en la copia de marbre si és necessari un suport per aguantar el pes del material.
