Andrea Pescador Muelas
Autoretrat amb barret de palla- M.L.E Vigée Le Brun
1. FITXA TÈCNICA
Autor: Marie-Louise-Élisabeth Vigée Le Brun
Cronologia: 1782
Mides : 97.8 x 70.5 cm
Estil : Barroc
Localització: National Gallery de Londres
2. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA
Tècnica : Pintura al oli
suport: Llenç
Línia: Línies primes en els detalls i pinzellades rapides que provoquen que els
contorns s’esfumin. Destacant així un predomini del color sobre la línea.
Color: Colors majoritàriament difuminats. Trobem un predomini de colors vius
al barret i a la part superior de la pintura colors vius. En canvi a la part
inferior del quadre hi ha un predomini de colors freds i foscos com ara els
marrons, negres i el del vestit degut a la foscor que provoca l’ombra
Textura
Llum: La pintora ha utilitzat la tècnica del clarobscur. Hi ha un gran efecte
de llum que resideix en dos llums diferents; la llum ordinària del dia i la
brillantor del sol. La llum natural entra que per l’esquerra, il·lumina unes parts,
com ara la pell del pit i una part de la cara i en deixa d’altres en la foscor per
tal de destacar els elements importants de la composició. El barret d’ala ampla
li permet treballar en els efectes de la llum i de l’ombra en la cara.
Tipus de perspectiva i profunditat: Els efectes de profunditat,
perspectiva i volum s’aconsegueixen amb contrastos de llum i tonalitats de
color i l’ús de la perspectiva aèria.
Composició: Hi ha una certa dinàmica amb el predominin les línies corbes
obertes. Per tant la composició és oberta, és a dir, els elements no estan
continguts en la seva totalitat en el quadre i hi ha una sensació d’espai
il·limitat. Vigée Le Brun s’autoretrata amb la Paleta i els pinzells a la ma,
mirant cap a l’espectador, com si estigues oferint els seus serveis.
A més a més, és una composició asimètrica degut a la postura de la noia
del cos de la noia que està girat cap a un costat.
Aquesta composició també és centrífuga, això és dona a partir de diagonals
i de la visió en profunditat. La figura es disposa en composicions que
s’estenen de forma contínua cap al fons, amb predomini d’escorços.
