¡Descarga Comentari Casa Milà. y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Comentari LA PEDRERA o CASA MILÀ 1- FITXA TÈCNICA
- Nom : Casa Milà o la Pedrera
- Arquitecte : Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
- Cronologia : 1906-
- Estil : modernisme
- Tipologia : civil
- Materials : pedra, maó, ceràmica i ferro
- Sistema constructiu : amb tècniques i materials nous
- Localització : Passeig de Gràcia, Barcelona 2- CONTEXT HISTÒRIC Al principi del segle XX, Barcelona patia una forta agitació política i social. A Espanya, la desfeta del 1898 contribuí a l’esfondrament durant els primers anys del segle XX, del règim polític de la Restauració. Mentrestant, a Catalunya, la Lliga -el partit dominant durant el primer terç del segle XX- lluitava contra el centralisme dels successius governs de Madrid i intentava frenar el conflicte amb el moviment obrer, que anava creixent. Pel juliol del 1909 es desencadenar a Barcelona un violent moviment revolucionari les cause del qual van ser variades:
- Radicalisme demagògic
- Anticlericalisme
- Lluita contra la política conservadora de Maura, etc. L’origen immeditat de la revolta fou el descontentament per la mobilització de reservistes i l’embarcament de tropes destinades a contenir els atacs marroquins a Melilla. Com a protesta per aquests fets, els sindicats van promoure la vaga general a Barcelona. Amb una relativa facilitat, a causa del desconcert de les forces de l’ordre i de les autoritats, els anarquistes es van fer els amos de la ciutat durant uns quants dies (Setmana Tràgica). Un cop restablert l’ordre, l’anqruisme patí una repressió molt dura. Un dels seus ideòlegs, Francesc Ferrer i Guàrdia, que no era a Barcelona aquells dies, va ser acusat d’haver promogut els aldarulls. Tot i la campanya internacional que es va fer per salvar-lo, fou comdemnat a mort i executat. A partit d’aquell moment, els obrers van considerar que la burgesia catalana era la seva classe enemiga, van començar a abandonar ek lerrouxisme i es van afiliar als moviments sindicals anarquistes. 2.1- Biografia de l’autor Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus segons uns biògrafs i a Riudoms segons uns altres, una petita població a la vora de Reus on la seva família estiuejava.
Provenia d’una família de calderers, fet que va permetre al jove Gaudí adquirir una especial habilitat per tractar l’espai i el volum tot ajudant el seu pare i el seu avi al taller familiar. La seva facilitat a l’hora de concebre els espais i la transformació de materials va prosperar fins a convertir-se en el geni de la creació en tres dimensions que posteriorment demostraria ser. Gaudí va ser un nen de salut delicada, fet pel qual es va veure obligat a passar llargues temporades de repòs al mas de Riudoms. Així, Gaudí trobava l’essència i el sentit de l’arquitectura en seguir-ne els mateixos patrons i respectant-ne les seves lleis. Es tractava, no de copiar-la, però de seguir-ne el curs mitjançant un procés de cooperació i, en aquest context, fer de la seva arquitectura l’obra més bonica, sostenible i eficaç possible. Per tot això, Gaudí afirmava: “La originalitat consisteix en retornar a l’origen.” L’any 1870 es traslladà a Barcelona per cursar els estudis d’arquitectura alhora que s’ocupava amb diverses feines en diferents estudis d’arquitectes i mestres d’obres que li permetien pagar-se els estudis. Va ser un estudiant irregular, però que ja manifestava alguns indicis de genialitat que li van obrir les portes a col·laborar amb alguns dels seus professors. Quan el 1878 va culminar els seus estudis a l’escola d’Arquitectura, el director, Elies Rogent, declarava: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”. Era innegable que les idees d’aquell jove no eren una mera repetició del que s’havia fet fins el moment ni deixarien a ningú indiferent. Una vegada obtingut el títol, Gaudí es va establir pel seu compte al seu despatx del carrer del Call de Barcelona des d’on, amb gran entrega, va iniciar l’inconfusible llegat arquitectònic gran part del qual és considerat Patrimoni de la Humanitat. Però la trobada que va resultar en una de les relacions d’amistat i mecenatge més productives de la història es va produir a mitjans de 1878, quan la casualitat va voler que l’artista i Eusebi Güell, un impulsor de la indústria nacional amb un accentuat gust per les arts, creuessin camins. La relació que es va iniciar des d’aquell moment no va ser únicament la de client- arquitecte, sinó que va esdevenir un lligam d’admiració mútua i aficions compartides, teixint una amistat que va donar a l’arquitecte la oportunitat d’iniciar una trajectòria professional plena on poder desenvolupar totes les seves qualitats artístiques. Més enllà de la relació amb en Güell, Gaudí va rebre gran quantitat d’encàrrecs i va plantejar innumerables projectes. Molts d’ells, afortunadament, van convertir-se en realitat, però alguns altres no van passar del paper. Durant la seva etapa de maduresa, les obres mestres es van anar succeint les unes darrere les altres: la Torre Bellesguard, el Park Güell, la restauració de la catedral de Mallorca, l’església de la Colònia Güell, la Casa Batlló, La Pedrera i, finalment, la Sagrada Família. Curiosament, l’esplendor de l’arquitectura gaudiniana va coincidir, en una decisió personal de l’arquitecte, amb un progressiu retraïment de la seva figura. Gaudí, que en la seva joventut havia freqüentat teatres, concerts i tertúlies, va allunyar-se cada vegada més de la vida social, alhora que s’entregava amb més fervor a un sentiment místic i religiós. Va morir el 10 de juny de 1926 atropellat per un tramvia mentre s’encaminava, com cada vespre, cap a la Sagrada Família des de l’església de Sant Felip Neri. Després del cop,
L’arquitecte va sospesar, en el projecte inicial, la possibilitat de construir una rampa helicoidal que permetés pujar deu carruatges fins la porta dels habitatges. Posteriorment, la idea es desestimà, però sí que es va construir la rampa que conduïa al soterrani, habilitat com aparcament. Les golfes acompleixen una doble funció: de regulador tèrmic de l’edifici i un espai destinats a safareigs i estenedors. El terrat constitueix un bosc de formes màgiques, plenes de simbolisme; mentre que a alguns els recorda el paisatge de la Capadòcia, altres hi veuen els gegants de les festes populars. Hi trobem conductes de ventilació, dipòsits d’aigua i caixes d’escala, coronades per creus de quatre cares orientades als quatre punts cardinals. En algunes parts destaca la decoració a base de trencadís de marbre blanc. Les xemeneies , que s’agrupen i presenten una forma helicoidal per tal de facilitar l’ascens del fum, estan coronades per caps de guerrers (n’hi ha alguns recoberts per trossos de vindre d’ampolles). 3.3- Estil La Pedrera s’inscriu en l’estil modernista, que es va desenvolupar a Catalunya entre1880 i el 1930. El modernisme s’estengué per tot Europa, però aquí presentà una personalitat pròpia. Aquest estil urbà i burgès creà una nova estètica, caracteritzada per propugnar un retorn a la naturalesa com a reacció a les formes arquitectòniques de la Revolució Industrial. L’alta burgesia catalana, culta i amb sensibilitat artística, veié en el nou estil la possibilitat de donar sortida als seus anhels de modernitat i, alhora, fer evident la seva riquesa i distinció. L’arquitectura de Gaudí presenta una singularitat, la complexitat intrínseca de la qual no es pot entendre sense fer referència factors importants:
. La valoració del treball artesà, en la línia del moviment Arts & Crafts, que Gaudí va viure des de la infantesa a través de l’ofici de calderer del seu pare, i que el portà a envoltar-se de representants de tots els oficis: forjadors, guixaires, vidriers, fusters... · La influència de formes procedents del món medieval i oriental, i les referències mediterrànies i catalanistes. · L’estudi de la morfologia natural, que no és aliè a la publicació de l’obra La morfologia general dels organismes, d’Ernst Haeckel, el 1887. · El misticisme, un tret de Gaudí que li va fer veure la natura com una obra divina que volia imitar. · La unificació de les dimensions estètica i tècnica i la consideració de la textura, la forma i el color com a conceptes indissociables. · El càlcul de forces i resistències de l’edifici mitjançant l’execució de maquetes polifuniculars. 4- INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL · TEMA : La Pedrera o Casa Milà
· SIGNIFICAT : La Pedrera va ser l’últim gran edifici civil d’Antoni Gaudí abans de dedicar- se a les obres de la Sagrada Família. Va ser un encàrrec de Pere Milà i la seva esposa, Roser Segimon. El matrimoni va mantenir importants discrepàncies amb l’arquitecte, i la construcció (que va rebre força crítiques en la seva època) mai no va ser del gust dels propietaris. Es creu que Gaudí hi va escenificar Les Metamorfosis d’Ovidi, amb la qual cosa expressaria la permanent transformació del món natural. A la part superior de la façana trobem la inscripció « Ave Gratia Plena Dominus Tecum », una M (anagrama de Maria) i símbols com la rosa o els lliris. Tot això havia d’acompanyar la imatge de la Mare de Déu del Roser, flanquejada per Sant Gabriel i Sant Miquel, el que havia de presidir l’edifici. Tanmateix, el projecte no es va dur a terme, bé perquè l’estructura no va agradar als Milà, o bé perquè els fets de la Setmana Tràgica no ho feren recomanable. · FUNCIÓ : Inicialment va ser concebuda com casa d’habitatges. Els propietaris n’ocupaven la planta principal, i la resta era habitada per llogaters. En l’actualitat, és propietat de l’entitat bancària Caixa Catalunya i s’ha convertit en centre cultural i sala d’exposicions de la seva fundació. L’edifici va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el novembre de 1984. Paradigma de l’arquitectura modernista, la casa Milà no va oblidar la funcionalitat, i va aportar un sistema innovador d’ascensors que conduïen directament a cadascun dels habitatges. Igualment, es va avançar a la idea de planta lliure propugnada pel Moviment Modern, i és per això que va utilitzar pilars en lloc de murs de càrrega en l’estructura. · ANTECEDENTS : la natura i les tècniques constructives catalanes. · INFLUÈNCIES : altres autors modernistes i l’arquitectura expressionista europea · ALTRES OBRES DEL MATEIX AUTOR : La Casa Batlló i la Sagrada Família.
