NIUB:
INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
John Broadus Watson, nascut el 1878 a Greenville, és considerat el pare del conductisme, i va ser un dels
psicòlegs americans més importants del segle XX, fundador de l'Escola Psicològica Conductista, inaugurada
el 1913 amb l'article que el va proclamar el fundador del conductisme "La Psicología tal como la veu un
conductista".
La mare de John B.Watson era molt religiosa, fet que va provocar que ell rebés una educació religiosa, i
acabes fent que John B.Watson odies tota mena de religió.
Encara que tenia un baix rendiment acadèmic, va aconseguir entrar a la Universitat de Furman a Greenville,
gràcies a la seva mare. I desprès de graduar-se va passar un any a l'Institut de Batesburg, treballant com a
director, conserge i personal de manteniment a tota l'escola. I desprès va ser acceptat a la Universitat de
Chicago, on va estudiar filosofia amb John Dewey. Els professors que va tenir va conduir a Watson a
desenvolupar un enfocament molt descriptiu, objectiu per analitzar el comportament, que més tard
anomenaria conductisme. A la Universitat de Chicago és on realitza el seu primer treball sobre el
comportament de la rata blanca.
A la Universitat Watson es va trobar als companys i professors que el van ajudar a ser un conegut psicòleg.
Per Watson el conductisme es basava en la idea que una metodologia podria transformar la psicologia en una
ciència, volia fer la psicologia més científicament acceptable.
Més tard va a la Universitat de Johns Hopkins, on realitza estudis sobre la relació entre inputs sensorials i
aprenentatge i comportament de les aus.
El conductisme de Watson va suposar un gran canvi en el punt de vista amb el que es veia la psicologia, ja
que passa de l'estudi de la consciència a l'estudi de la conducta. El conductisme li dona màxima importància
a la conducta observable, animal i humana, i considera que ha de ser l'objecte d'estudi de la Psicologia.
La teoria de Watson era que els humans ja portaven, des del naixement, alguns reflexes i reaccions
emocionals d'amor i ira, i que tota la resta de comportaments s'adquirien mitjançant l'associació d'estímul-
resposta, que depenia de l'acondicionament.
Un dels seus experiments ha passat a la història de la Psicologia, és l'experiment del "petit Albert", en el qual
a un nadó de menys d'1 any li ensenyaven una rata blanca, de la qual en un principi no tenia por, i al mateix
temps posaven un soroll molt fort, del qual si tenia por prèviament, desprès d'unes quantes sessions el nadó
relacionava la rata amb el soroll, provocant-li així por, sense necessitat de que hi hagués el soroll. Amb
aquest experiment el que volia era demostrar els principis del condicionament clàssic, que va proposar Iván
Pavlov.
Altres obres importants de John B.Watson són "Psychology from the Stand-point of a Behaviorist,
Behariovism" escrita el 1925 i "Psychological Care of the Infant and Child" escrita el 1928.
Comentari de text-2; John B. Watson
Història i Epistemologia de la Psicologia
