Karol Rodríguez
2nBat A
FILOSOFIA
COMENTARI 1 BIS DESCARTES
Doncs bé, què soc jo, ara que suposo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dirho, maliciós i
astut, que dedica totes les seves forces i totes les seves arts a enganyarme? Puc estar segur de tenir
cap de les coses que acabo d’atribuir a la naturalesa corporal? Em deturo a pensar-hi amb atenció,
les passo i repasso totes en el meu esperit i no en trobo cap que pugui dir que em pertanyi. No és
necessari que m’aturi a enumerarles. Passem, doncs, als atributs de l’ànima i vegem si n’hi ha cap
que em pertanyi. Els primers fan referència a nodrir-me i caminar; i si és veritat que no tinc cos,
també serà veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és percebre amb els sentits, però
tampoc no és possible percebre amb els sentits sense cos. A més que altres vegades ja he cregut
percebre amb els sentits moltes coses mentre dormia que, en despertar-me, he hagut de reconèixer
que veritablement no les havia percebut. Un altre és pensar. I aquí sí que trobo que el pensament és
un atribut que em pertany: és l’únic que no es pot separar de mi. Jo soc, jo existeixo: cert, però,
durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixés de pensar, deixés
alhora de ser o existir. Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader: no soc, doncs,
parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó, que
són termes amb un significat que abans desconeixia. Soc, doncs, una cosa vertadera, que existeix
veritablement. Però, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa.
René Descartes. Meditacions metafísiques, ii
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
Descartes considera establir la possibilitat que hi hagi un geni maligne poderós que el vol enganyar
i no pot estar segur de tenir cap de les propietats que se solen atribuir al cos ni a l’ànima. Per altra
banda, diu que el pensament és la única propietat que ell té, és a dir, que ell és una cosa que pensa.
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les
expressions següents: [1 punt]
a) «naturalesa corporal»: la forma d’existir de les coses que es poden percebre amb els sentits.
b) «necessàriament vertader»: que no és possible que sigui fals.
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de René Descartes per a fer aquesta
afirmació en aquest punt de les Meditacions metafísiques: «Ara no admeto res que no sigui
necessàriament vertader: no soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa […].» (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que
no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
En primer lloc, Descartes diu que els sentits ens poden enganyar pel que fa a coses que es troben
llunyanes i que es perceben malament, però ens poden enganyar també sobre percepcions presents.
D’altra banda, parla sobre la impossibilitat de distingir amb claretat el somni de la vigília, o quan
dormim tenim representacions molt semblants a quan estem desperts.
I per últim, explica una mica sobre que hi ha un geni maligne és una hipòtesi que li ve exigida per la
radicalitat amb la que es proposa analitzar tot el coneixement admès com a verdader fins aleshores.
