ROMAISSAE DOUDOU COMENTARI GRÀFICA
1-
el document és un gràfic de barres ,la seva font és desconeguda i el tipus de Font és
secundaria de temàtica econòmica. Que presenta en millones reales de vellon la quantitat
de béns desamortitzades .aquesta desamortització consisteix en fer que els béns de
l'església (mans mortes) o dels ajuntaments (comunals propis) siguin de la nació .com
apareix en la gràfica hi ha quatre períodes:
2-
DE 1836 A 1844: que correspon a la desamortizació de Mendizábal que afecta
Principalment els béns de l'església que han arribat a 3.400 milions de vellons. Això se
contextua en la primera guerra carlista. Maria Cristina accepta aquesta desamortització per
objectes :per poder finançar la guerra ,per confrontar el deute públic i per guanyar adeptes.
DE 1845 A 1854: aquesta període paralitza el seguiment del procés de la desamortització
,les finques eclesiàstiques expropiades i venudes tot just a suposen 200 milliones reales de
vellon siendo les propietats civils irrevalents (50 m r v) .Això està causat pel canvi de
govern després del fin de la regència d'espartero , els moderats van tenir el poder, el primer
que va fer aquest partit és detenir la desamortització Jo aquest prejudici els interessos de
l'església
DE 1855 A 1856: coincideix amb un altre canvi de govern, en aquest cas el partit
progressista és el que guanya el poder . El seu ministre PASCUAL MADOZ va posar en
venda (desamortització) totes les terres cultivables que formaven part del patrimoni
municipal estatal . En aquesta segona desamortització les propietats civils superen les
propietats eclesiàstiques ja que la primera arriba a 500 millones reales de vellon i la segona
450 milions .Però a més la desamortització de MADOZ afecta també als béns de l'església
que no havien estat desvinculades.La finalitat era millorar el progrés industrial del País.
DE 1856 A 1867 : coincideix amb un nou govern de caràcter moderat .En aquest any la Llei
General de desamortització de MADOZ s'aplica realment per el qual els béns civils
augmenten molt fins assolir 2.800 milions i Els eclesiàstics 1300 milions
3-
En síntesi, la tasca desamortitzadora duta a terme pel diferents governs liberals durant els
anys centrals de segle XIX va afectar més en conjunt als béns eclesiàstics que els civils.
Això ens demostra l'enorme riquesa i importància que l'Església tenia en l'Espanya de segle
XIX, molt més gran que la dels municipis.
El liberalisme espanyol pensava que amb la desvinculació de les propietats en "mans
mortes" i la seva sortida a mercat els nous compradors s'invertirien i millorarien els
rendiments de les seves finques propiciant el desenvolupament econòmic de país. D'altra
banda també es volia que el petit pagès accedís a la propietat d'aquestes terres, produint-se
així una reforma agrària que millorés les condicions de vida de la pagesia en general. Però
res d'això va passar. Els nous propietaris van ser gairebé sempre burgesos que no
explotaven directament les seves finques i que no van invertir en la seva millora. Com a
màxim es va generar un augment de la superfície conreada però no dels rendiments, ja que
gran part de les propietats de l'Església i ajuntaments estaven ocupades per garriga i
boscos que van ser romputs i posats en cultiu. A més, els pagesos no van poder comprar
unes finques subhastades lliurement en el mercat que van ser adquirides en molts casos
per especuladors o burgesos urbans (funcionaris, militars, professionals liberals) aliens a el
