SOUFIANE HNIDA
COMENTARI CORRANDES D’UNA PLUJA A LA NIT:
Especialment aquest poema va ser escrit per al poeta Josep Carner (1884-1970). Aquest
poeta es caracteritza per noucentisme, un moviment literari del segle XX, comença amb la
mort de Joan Maragall, on el gènere literari principal és la poesia, que rebutja al
modernisme i al romanticisme on Grècia i roma son com l'origen de la cultura catalana, el
classicisme i la influència del simbolisme francès, que eren una sèrie d'elements religiosos
que es tractés d'un autor postsimbolista.
Aquest poema pertany a Les nits una de les cinc seccions del llibre. La nit en el poema és
l'espai simbòlic de la reflexió on la confortabilitat de la cambra el parlant desgrana els
pensaments que la pluja provoca tal com es mostra a llarga de tot el poema de Corrandes
d’una pluja a la nit, però també se centra en les inquietuds, a fer una sensació de misteri en
el seu poema, s'interroga sobre aspectes vitals que l'inquieten, enmig d'una naturalesa viva i
poblada d'éssers animats. Carner hi mostra el desassossec, el misteri humà. El poema parla
sobre reflexions que fa el poeta durant una nit de pluja on Josep Carner ha volgut
transmetre els seus sentiments i sensacions quan plou i es troba en el confort de la seva
habitació, com ara que la pluja li fa companyia i no es sent sol.
L'Estructura del poema és de 5 estrofes i 6 versos cadascuna amb 8 síl·labes art menor i amb
rima consonant i mètrica (a, b, a, a, a, b). En aquest poema no trobem gaires figures
retòriques diferents, l’autor se centra en la personificació i la sinestèsia, durant gairebé tot el
poema, ja que parla de si mateix, el jo poètic i les seves sensacions, de la corranda pertany a
una cançó popular curta sovint improvisada.
En conclusió el poema m'ha mostrat la inquietud del poeta, sobretot la tranquil·litat que li
ha fet sentir la pluja, se sent acompanyat i feliç, m'ha agradat conèixer aquest poema de
Josep Carner, perquè em sento identificat amb el que li fa sentir la pluja, mentre llegia el
poema fins i tot m'imaginava com la pluja queia i com era tot l'entorn i els seus sentiments
personals. Aquest poema m'ha fet animar per seguir llegint altres grans obres d'aquest autor
tan increïble i autèntic.