Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


COMENTARIO DE LAS MENINAS, Apuntes de Historia del Arte

COMENTARIO DE LAS MENINAS, obra pictórica de Velázquez EFICAZ PARA LA SELECTIVITAT

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 27/04/2021

safatg
safatg 🇪🇸

5

(2)

6 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història de l’art Unitat 8: El Barroc
55. Las Meninas.
Ficha tècnica
Títol: Las Meninas
Autor: Diego Velázquez (Sevilla,1599 -
Madrid 1660)
Cronologia: 1656
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 3,18 x 2,76 m
Estil: Barroc
Tema: retrat
Localització: Museo del Prado (Madrid)
Context històric
Espanya era al segle XVII una gran defensora de la Contrareforma catòlica. La Inquisició vetllarà per mantenir el
dogma establert al Concili de Trento. El poder de l'Església serà molt gran, i tindrà molta més força que a la dividida
Itàlia. Això explica les característiques del barroc espanyol: la temàtica serà eminentment religiosa, l'art serà
utilitzat com argument convincent del poder catòlic.
També és un segle de crisi econòmica i demogràfica. Ja no arriben tants metalls preciosos d'Amèrica, i la pesta fa
estralls entre la població. Quan va néixer Velázquez començava el regnat Felip III. Quan arribà a Madrid, el 1622, va
començar a treballar a la cort del jove Felip IV. Durant el seu regnat els problemes polítics no s'acabarien mai. Va
patir la insurrecció de Catalunya (Guerra dels Segadors) i Portugal, separant-se aquest últim de la corona espanyola
(1640). Entrà també en la Guerra dels Trenta Anys.
Anàlisi formal
Elements plàstics:
Predomina el color sobre el dibuix. La paleta és clara, lluminosa, amb gran riquesa de colors i matisos. Hi trobem el
blanc, el negre, l’ocre, tocs vermells
La pinzellada és llarga, fluida, visible i es combina amb una curta i precisa que perfila els detalls. Els contorns de les
figures es difuminen, plasmant l’atmosfera que les separa, fent visible la perspectiva aèria. Les formes es dilueixen
en la proximitat. Reprodueix amb gran realisme textures molt diferents, com la duresa de la fusta o la rigidesa dels
vestits.
L’escena s’estructura dins d’un espai cúbic que s’omplirà amb els
personatges. Aquest espai ens mostra dues parets, la del fons, amb dos
grans quadres a la part de dalt, i dues portes, amb un mirall al mig.
La porta de la dreta és oberta i deixa entrar la llum. La paret de la dreta té
una sèrie de finestres, i la primera i l’última es trobem obertes, deixant
també entrar la llum. A l’esquerra hi ha una gran tela que se’ns mostra pel
darrere.
El sostre és pla i té dues làmpades. Diferents matisos de gris omplen aquest
espai.
Hi ha un acurat estudi de la llum, que il·lumina sobretot les figures del primer
pla, i les que s’allunyen d’aquestes es van submergint en la penombra.
La llum irradia de dos focus principals: la finestra de la dreta, que il·lumina
les figures del primer pla, i la porta oberta del fons. Lespai del mig resta en
penombra.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga COMENTARIO DE LAS MENINAS y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Història de l’art Unitat 8: El Barroc

55. Las Meninas.

Ficha tècnica

Títol: Las Meninas ❖ Autor: Diego Velázquez (Sevilla,1599 - Madrid 1660) ❖ Cronologia: 1656 ❖ Tècnica: oli sobre tela ❖ Mides: 3,18 x 2,76 m ❖ Estil: Barroc ❖ Tema: retrat ❖ Localització: Museo del Prado (Madrid)

Context històric

Espanya era al segle XVII una gran defensora de la Contrareforma catòlica. La Inquisició vetllarà per mantenir el dogma establert al Concili de Trento. El poder de l'Església serà molt gran, i tindrà molta més força que a la dividida Itàlia. Això explica les característiques del barroc espanyol: la temàtica serà eminentment religiosa, l'art serà utilitzat com argument convincent del poder catòlic. També és un segle de crisi econòmica i demogràfica. Ja no arriben tants metalls preciosos d'Amèrica, i la pesta fa estralls entre la població. Quan va néixer Velázquez començava el regnat Felip III. Quan arribà a Madrid, el 1622, va començar a treballar a la cort del jove Felip IV. Durant el seu regnat els problemes polítics no s'acabarien mai. Va patir la insurrecció de Catalunya (Guerra dels Segadors) i Portugal, separant-se aquest últim de la corona espanyola (1640). Entrà també en la Guerra dels Trenta Anys.

Anàlisi formal

Elements plàstics: Predomina el color sobre el dibuix. La paleta és clara, lluminosa, amb gran riquesa de colors i matisos. Hi trobem el blanc, el negre, l’ocre, tocs vermells… La pinzellada és llarga, fluida, visible i es combina amb una curta i precisa que perfila els detalls. Els contorns de les figures es difuminen, plasmant l’atmosfera que les separa, fent visible la perspectiva aèria. Les formes es dilueixen en la proximitat. Reprodueix amb gran realisme textures molt diferents, com la duresa de la fusta o la rigidesa dels vestits. L’escena s’estructura dins d’un espai cúbic que s’omplirà amb els personatges. Aquest espai ens mostra dues parets, la del fons, amb dos grans quadres a la part de dalt, i dues portes, amb un mirall al mig. La porta de la dreta és oberta i deixa entrar la llum. La paret de la dreta té una sèrie de finestres, i la primera i l’última es trobem obertes, deixant també entrar la llum. A l’esquerra hi ha una gran tela que se’ns mostra pel darrere. El sostre és pla i té dues làmpades. Diferents matisos de gris omplen aquest espai. Hi ha un acurat estudi de la llum, que il·lumina sobretot les figures del primer pla, i les que s’allunyen d’aquestes es van submergint en la penombra. La llum irradia de dos focus principals: la finestra de la dreta, que il·lumina les figures del primer pla, i la porta oberta del fons. L’espai del mig resta en penombra.

Per tant, els jocs de llum i ombra ajuden a crear la il·lusió d’espai: la llum que entra per la porta del fons i el seu contrast amb la foscor del sostre i la paret de la dreta contribueixen també a crear la profunditat en l’escena. Totes les figures estan agrupades a la part baixa de la composició, amb la qual cosa aconsegueix crear un gran camp visual. El mirall i la porta del fons són els elements que donen més profunditat a l’escena. El mirall reflecteix alguna cosa que és fora de l’escena principal. La part de dalt és buida, només omple l’aire, que dóna la sensació que separa les formes i els espais, als difuminar els contorns d’aquests. Les línies de perspectiva van a parar a la porta i la silueta del fons, la qual al il·luminar aquesta zona crea una sensació de profunditat molt més gran. Els personatges de primer pla estan disposats en dos grups de tres:

  • Al centre la nena més petita, rosa, i als seus dos costats dues noies més grans, una agenollada a l’esquerra i l’altra iniciant una reverència, a la dreta. Totes tres van ricament vestides.
  • L’altre grup el forma una nana macrocèfala i un nen, amb un gos al davant. Al segon pla hi trobem dos personatges a la dreta, una dona i un home que conversen mig amagats en la penombra. Al costat esquerre hi ha una gran tela, que ocupa el primer pla absolut, amb un pintor al davant, amb els estris del seu treball a les mans. A la paret del fons hi ha una porta oberta, amb un home que sembla que l’obre i està sobre uns esglaons. La infanta Margarita és la figura principal, el centre, i al seu voltant gira l’escena. Està pintada amb especial simpatia per Velázquez.

Anàlisi Conceptual

Aquesta obra no va tenir sempre el mateix títol sinó que al llarg del temps va anar canviant. Primerament la van anomenar “El retrat de la senyora emperadriu”. Després com aquesta tela constava en els inventaris del palau era conegut com “El quadre de la família”; però, l'any 1843, el pintor Madrazo li va donar la denominació actual, “Las Meninas”, paraula d'origen portuguès que significa 'dama d'honor'. L'escena se situa segurament en una estança de l'Alcázar de Madrid, on el pintor sevillà tenia el seu taller. Hi trobem a 11 personatges:

  • Al centre hi ha la infanta Margarida , que tenia anys en aquest quadre, és la figura principal i al seu voltant gira la escena. Va ser unes personatges de la família reial que més cops va retratar el pintor, i aquesta estava compromesa amb el seu oncle l'emperador d'Àustria Leopold I, el qual va rebre molts retrats de la infanta ja que volia saber quin aspecte tenia la seva futura dona. Finalment s'hi va casar quan tenia 16 anys i va morir amb 22 després d’estar embarassada set vegades.
  • D’altra banda trobem a Maria Agustina Sarmiento de Sotomayor a l'esquerra, una de les menines i per tant una de les dames d’honor de la infanta, la qual li està oferint aigua en un búcar, que a més a més de beure aigua servia per menjar i això produïa que tingués la pell pàl·lida inclosos d’anticonceptiu i tenia efectes narcòtics i s’inclina al seu davant como marcava el protocol de la cort.