Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentario filosofia, Exámenes selectividad de Historia de la Filosofía

Comentario de filosfia para selectividad

Tipo: Exámenes selectividad

2017/2018

Subido el 22/10/2018

nomartesor
nomartesor 🇪🇸

4.3

(12)

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
COMENTARI DE TEXT JOHN LOCKE:
I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem vist,
no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves llibertats i els
seus béns, intenten d’usurpar-los-hi per la força, perquè d’aquesta manera es posaran en estat
de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau i
esdevindran autèntics rebels [...]. Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència
quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats [...] és establir els fonaments
de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una
doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar,
seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates
perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en
aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui
envaeix els del seu veí.
John LOCKE. Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
Si en una societat es produeix una rebellió contra el govern legislatiu significa que aquest
poder no està fent correctament la seva funció, protegir els drets i llibertats del seu poble,
ja que sinó no s’hagues produït aquesta rebel•lió.
Una rebel•lió està acceptada ja que s’estan defensant contra un govern que els intenta
treure els seus drets.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text les expressions següents: [2 punts]
a) «rebels»: persones que es posen en contra d’un govern perquè creuen que està actuant en
contra del poble.
b) «legisladors»: governants escollits pel poble què han de velar pels interesos de la seva
societat.
3. Expliqueu quines raons té John Locke per a afirmar que «[el poble] resta eximit d’obediència
quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats [...]». (En la resposta, us
heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Aquí Locke fa referència a que està acceptada la rebel•lió contra un govern si aquest atempta
contra els drets (llibertat i propietat) dels ciutandans.
Això és degut a que una societat es basa en un contracte social, és a dir; es parteix d’un estat
de natura on tohom gaudeix d’uns drets naturals (llibertat i propietat) que ningú els hi pot
treure i que estan limitats pels drets dels altres (un dret acaba on comença el dret d’un altre),
el problema d’aquesta situació és que no existeixen lleis que controlin els actes de les persones
sinó que són elles mateixes qui decideixen aplicar un càstig de manera que, sense voler-ho,
s’arriba a un estat de guerra on el més fort s’intenta imposar sobre els altres. Per intentar
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentario filosofia y más Exámenes selectividad en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

COMENTARI DE TEXT JOHN LOCKE:

I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem vist, no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns, intenten d’usurpar-los-hi per la força, perquè d’aquesta manera es posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau i esdevindran autèntics rebels [...]. Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats [...] és establir els fonaments de la rebel·lió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. John LOCKE. Segon tractat sobre el govern civil, capítol XIX

  1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Si en una societat es produeix una rebel•lió contra el govern legislatiu significa que aquest poder no està fent correctament la seva funció, protegir els drets i llibertats del seu poble, ja que sinó no s’hagues produït aquesta rebel•lió. Una rebel•lió està acceptada ja que s’estan defensant contra un govern que els intenta treure els seus drets.
  2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [2 punts] a) «rebels»: persones que es posen en contra d’un govern perquè creuen que està actuant en contra del poble. b) «legisladors»: governants escollits pel poble què han de velar pels interesos de la seva societat.
  3. Expliqueu quines raons té John Locke per a afirmar que «[el poble] resta eximit d’obediència quan s’atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats [...]». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts] Aquí Locke fa referència a que està acceptada la rebel•lió contra un govern si aquest atempta contra els drets (llibertat i propietat) dels ciutandans. Això és degut a que una societat es basa en un contracte social, és a dir; es parteix d’un estat de natura on tohom gaudeix d’uns drets naturals (llibertat i propietat) que ningú els hi pot treure i que estan limitats pels drets dels altres (un dret acaba on comença el dret d’un altre), el problema d’aquesta situació és que no existeixen lleis que controlin els actes de les persones sinó que són elles mateixes qui decideixen aplicar un càstig de manera que, sense voler-ho, s’arriba a un estat de guerra on el més fort s’intenta imposar sobre els altres. Per intentar

acabar amb aquesta situació de violència i sang es decideix crear un pacte que determina un contracte social, de manera que s’aconsegueix assegurar una convivència, una seguretat i promoure el bé comú a canvi d’una pèrdua de llibertat i del dret a executar la llei natural. En aquest pacte es declara que els ciutadans escullen i obeixen a un govern legislatiu sempre que aquest protegeixi els drets naturals dels seus ciutadans. Tornant a la afirmació de Lock, observem que si un govern decideix atacar els drets dels seus ciutandans està trencant el pacte establert, de manera que el poble no té perquè obeir les lleis que s’estableixin i al mateix temps, té el dret a revocar el govern que no els representa i crear un de nou.

  1. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Els qui es revolten són els responsables de qualsevol dany o perjudici que pugui ocasionar aquesta revolta.» Responeu d’una manera raonada. [3 punts] Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, “els qui es revolten són respondables de qualsvol dany o perjudici que pugui ocasionar aquesta revolta”, ja que quan una persona està en contra d’un govern o un règim és fa immediatament responsable de tot el que pugui ocasionar la seva revolució tant en el bon sentit com en el dolent. Per exenple, quan decideixes fer una revolució per canviar la forma de govern d’un país i que acaba per enderrocar als seus líders polítics no pots simplement tornar a la teva vida normal com si res, sinó que és el deure crear un nou sistema de govern que representi als ciutadans i comprovar que aquest govern si compleixi les normes establertes, perquè d’una manera directa positiva tu ets el responsable de que aquesta societat en concreta no tingui un govern, ja que tu els has promès un de millor amb la teva revolta. En una situació completament contrària, on la teva revol•lució no triomfa degut al poc suport popular, també t’has de fer responsable de qualsevol càstig que el govern vulgui impossar-te. El que no pots fer és que, al veure que no tromfa o que no obtens els resultats desitjats, fugir o enganyar a la gent per intentar evitar les comseqüències que poden haver portat la teva revel•lió. Per tant, una persona és responsable dels seus actes, incloent el de revel•lar-se, de manera que si algú vol iniciar una revolta a de ser conscient immediatament de que és responsable directe de tot el que aquesta revolta pugui ocasionar tant si és postiviament com si és negativament.