Comentario obra Teatral., Ejercicios de Artes escénicas

¡Descarga Comentario obra Teatral. y más Ejercicios en PDF de Artes escénicas solo en Docsity!

COMENTARI OBRA: L’ORENETA

MIREIA MIGUEL SIMEÓN PROFESORA: NÚRIA ARAGONES ARTS ESCÈNIQUES [ HISTÒRIA DE L’ART]

OBRA: L’ORENETA

L’altre dia vaig anar a veure l’obra de L’oreneta, aquesta obra es troba representada actualment al teatre de la “Villarroel”. Vaig anar justament el dia 4 de maig amb altres companyes de l'assignatura encara que l’obra portava ja unes setmanes a la cartellera (la seva estrena va ser el 15 d’abril i estarà disponible fins al 28 de maig d’aquest any 2023). L’obra està representada únicament en català i la seva durada va ser exactament de 1 hora i 30 min (van començar molt puntuals i van acabar també molt puntuals). Aquesta obra de teatre conta amb una gran fitxa artística. Començant amb l’autor de l’escriptura de la pròpia obra i els diàlegs que es tracta de Guillem Clua i la direcció de tota l’obra feta per Josep Maria Mestres, que han fet un molt bon treball final. Els personatges que apareixen a l’obra només es tracten de dos: l’Emma Vilarasau i Dafnis Balduz ( dos actors molt coneguts tots dos, per exemple Vilarasau ha fet d’altres obres molt conegudes també com Ventdelplà al 2007 en el paper de la Teresa Claris o Crims al 2000 fent el paper de l’Olga, encara que aquestes dues no entren dintre del gènere de teatre com es tracta d’aquest), i a ell el podem veure aparèixer a obres com “El Forastero”, també a Ventdelplà fent el paper de Xavi Jordana. L’obra ens mostra la vida dels dos personatges principals l’Amèlia i el Ramón, dos personatges que al principi no tenen res a veure, però que mentre l’obra va avançant es sap que realment la seva vida està connectada força. Durant tota l’obra anirem coneixent el perquè del element que els uneix a tots dos, ja que, principalment l’obra comença amb l’arribada del Ramón a casa de l’Amèlia, ella es una professora de cant particular que ensenya a gent tècniques vocals o altres tipus d’exercicis per millorar alhora de cantar, les classes les imparteix a la seva pròpia casa i el protagonista, Ramón, decideix prendre classes amb ella perquè recentment a mort la seva mare i vol aprendre a cantar bé (en especial una cançó. La cançó de "L'oreneta”) per poder cantar-la en el seu funeral (encara que més endavant ens adonem que realment la seva mare no es morta i la veritat de la seva visita és una altre). L'Amèlia no li vol fer classes però al final simpatitza amb ell perquè li diu al protagonista que entén el seu dolor i per la pròpia elecció de la cançó ja que té un significat per a tots dos (ens explica que el seu fill Dani va morir fa un temps). I es quan comença a cantar la cançó de L'Oreneta que l’Amèlia es queda sorpresa ja que el Ramón a l'última part de la cançó varia una paraula, la mateixa paraula que ella canviava quan li cantava la mateixa cançó al seu fill Dani (la paraula que canviaven era “petons”).

moment pensa en ella, les últimes paraules que surten de la seva boca van cap a ella i l’obra acaba amb ella llegint una carta que li porta el Ramón que va deixar el Dani per a ella a la seva casa, on li explicava que no passava res si encara no ho acceptava però que ja parlarien las coses, que estimava molt al Ramón i que volia que el coneixes. I acaba amb tots dos cantant la cançó de "L'oreneta” en la versió pròpia que tots dos tant coneixen. Veiem durant tota l’obra molts debats entre qui es el culpable de la mort del Dani encara que ningún dels dos té la culpa. Ella ens diu que li va faltar temps per poder comprendre el tema de que el seu fill fos homosexual, ja que sent que es una mala mare que no coneixia al seu propi fill (que era l’únic familiar que té i no el coneix) i ell en canvi diu que ella té part de culpa ja que el Dani en aquell moment només volía una abraçada i que l'hagués entès (es en aquests diàlegs que es repeteixen durant tot el nus de l'obra que ens mostren aquesta ràbia interna i la necessitat excessiva de trobar un culpable, el propi dolor que es qui veritablement parla,...) Ja que ens mostren que es la pròpia capacitat del dolor el que ens fa humans. L'escenografia es planteja primer de tot en un teatre a dues bandes (sector A, escenari i sector B). En aquest cas no trenquen amb la 4 paret, no interactuen amb el públic com en altres obres teatrals, però el públic igualment es troba connectat amb l’obra tota l’estona. També podem veure en un precís moment el fora de camp: Quan l’Amèlia s’aixeca a per un got d’aigua per al Ramón i surt totalment de l’escena. L'escenografia es basa en un interior on trobem a l’esquerre un piano, prestatges, una mena de butaca central i més armaris a la dreta, veiem també la simbologia d’un quadre posat a un prestatge on apareix la imatge del Dani que es troba present durant tota l’obra. Juga amb l’element de l’aigua, justament el got que li porta se’l llença a sobre l’Amèlia al Ramón,.. La llum i el so realment no juguen un paper molt essencial a l’obra, la llum es tènue una llum de tarda/nit d’una casa normal, encara que hi ha alguns focus de llum que directament ens “ajuden” a posar la vista d’amunt d’un objecte o un altre per poder ressaltar millor aquell element o personatge, en canvi el so únicament es el del propi piano que ens toca la protagonista durant els moments que toquen la cançó de L’oreneta, que encara que siguin molt poques es el propi so el que realment connecta algunes de les parts de l’obra rellevants a l'historia. El vestuari dels personatges no varia, porten una indumentària “casual”, l’únic que “varia” es quan el personatge del Ramón arriba i porta una jaqueta i un casc de la moto que ens entendre en que vehicle ha arribat el seu personatge.

L’Amèlia en canvi, només porta roba còmoda que portaria qualsevol persona per sortir al carrer un dia normal. En resum veiem que l’obra ens mostra una gran quantitat d’element com es el cas de l’ús dels silencis, que en alguns moments de l’obra acaben sent més importants que els propis diàlegs, grans pauses carregades d’emocions, l’autor Guillem Clua sap com tractar les reivindicacions del col·lectiu LGTBI en les seves obres i personatges, en aquesta obra amb la figura del Ramón. El personatge de L’Amèlia encara que a vegades no estàs d’acord amb la seva postura, et dona l’oportunitat de poder entendre-la, es un personatge molt fort (gens pla) que et commou cada paraula des de l’inici de l’obra fins al final (personalment se’m van saltar les llàgrimes durant gran part de l’obra per la intensitat de tots dos alhora de representar les emocions i sentiments del seu personatge i com ho van saber transmetre al públic, que vam acabar tots dempeus aplaudint eufòricament agraïts per l’obra declamada.

GALERIA D’IMATGES: