COMENTARI DE TEXT
El document analitzat és un extracte del discurs de Franklin D. Roosevelt, president d’E.E.U.U. .
Aquest és una font de caràcter primari, ja que l’autor del text és coetani als fets que està narrant en
aquest objecte de investigació i està narrat en 3ª persona.
Pel que fa al tipus de font, podem dir que es tracta d´una font escrita i de caràcter informatiu polític-
econòmic, donat que enuncia el New Deal.
L´autor del text citat és Franklin D. Roosevelt, president de EE.UU. Des de aquest moment fins 1945,
any de la seua mort en 1945 ja que va ser reelegit 3 vegades. Va liderar, a través del New Deal, la
recuperació econòmica del país.
Podem dir que està datat a principis de la dècada de 1930, on es va crear el New Deal, uns anys
després del Crac Borsari de 1929. No presenta títol coma tal i podem dir que té una finalitat pública ja
que es un text oficial i està destinat als estatunidencs.
La idea principal d’aquest document és la presentació del New Deal, programa de política econòmica
posat en marxa per el president de Estats Units, Roosevelt, autor del text, que tenia como objectiu
lluitar contra los efectes de la gran depressió en el país.
Roosevelt mostra els diferents punts que proposa per a eixir de la crisi econòmica, els quals són:
disminuir la producció agrícola, crear un salari mínim, invertir en obres públiques… .
En 1920 l'economia dels EUA comença a créixer sense límits aparents, els bancs van començar a cedir
préstecs perquè la gent puguera invertir en borsa per lo que la major part dels ciutadans comencen a
invertir en borsa, considerant-lo segur.
Pel que el poder adquisitiu de les famílies creix permetent gastar en coses innecessàries. Després de
diversos anys de pujada econòmica, el dijous negre d'octubre de 1929, es produeix el primer enfonsament
de la borsa de Nova York. La borsa de Nova York cau definitivament i no aparenta poder ressorgir. Les
famílies perden els seus estalvis d'anys, perden les seues cases per demanar préstecs que no poden pagar
per l'ensulsiada de la bossa, la desocupació aconsegueix xifres rècord. A més en eixa època si algú es
quedava sense ocupació no rebia cap ajuda. Milers de bancs, inversors i empreses fan fallida. Els EUA
retiren els seus crèdits a Europa, la qual cosa provoca l'enfonsament de l'economia europea. Com a
mesura molts països d'Europa i els EUA deixen de vendre en l'exterior, per la qual cosa esclata una crisi
mundial.
Diversos polítics i economistes van intentar reactivar l'economia, però en va.
Roosevelt plantejar el New Deal, en el qual va exposar que uns certs punts per a eixir de la crisi: donar
ajudes als agricultors perquè reduïren les seues collites i així puja el preu dels productes agrícoles, la
creació d'un salari mínim, ajudes a les persones sense treball, disminució de l'horari laboral per a reactivar
el consum i la producció industrial, oferir ocupació per part de l'Estat a través d'inversions en obres
publiques ( ferrocarrils, carreteres, ponts…).
