Comentaris obres HArt, Resúmenes de Historia del Arte

¡Descarga Comentaris obres HArt y más Resúmenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

COMENTARI OBRES

MUSEU NACIONAL

D’ART DE CATALUNYA

Arnau Grau i Lídia Moreno

Història de l’art

Núria Arís

2n Batxillerat C

ÍNDEX

Pàgines

**1. Mare de Déu ……………………...………………………... 2

2. Dona i Ocell …………………………………………………. 4
3. Pavelló alemany …………………………………………… 6
4. Primers freds ………………………………………………. 8**

Les marededéus acostumaven a ser encarregades per l'Església. De vegades eren donacions de senyors feudals que volien guardar-se el seu raconet a la destra del Senyor. Darrera de cada imatge de la Mare de Déu hi ha una llegenda.

FUNCIÓ: L'objectiu d'aquesta obra és clar: havien de servir per recordar al poble els ensenyaments de l' Església. Llavors es pot considerar didàctica i decorativa.

DONA I OCELL

Autor: Joan Miró Cronologia: 1983 Estil: Surrealisme Tipologia: Escultura exempta Mides: 22 metres d’alt per 5,29 de diàmetre Material: Formigó i ceràmica Localització: Parc de l’Escorxador (Barcelona)

CONTEXT HISTÒRIC: Durant la dècada dels 80 el món va estar sacsejat per una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda, per una altra banda, arribava a la seva fi per la caiguda del mur de Berlín 1989, que va suposar tota una nova distribució política de l’Europa com un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. El 1991 es va signar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

ANÀLISI FORMAL: És una escultura exempta de grans dimensions que s’aixeca sobre l’aigua d’un estany artificial. Està fabricada amb pedra artificial i coberta a trossos amb ceràmica tractada com a trencadís. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau. La llum del sol es reflexa en la ceràmica i tot i les seves mides, els elements superiors de l’escultura donen la sensació de lleugeresa i moviment. La composició està formada per 3 elements sobreposats: una enorme estructura vertical de formigó amb aparença fàl·lica, un tub cilíndric que es desvia lleugerament de l’eix central que el sosté, i a dalt de tot, una mitja lluna de color groc que corona l’escultura. A la part inferior trobem l’aigua, és important ja que és on s’hi reflexa la imatge de l’obra.

L’estil és surrealista, tot i que Miró va ser un artista amb un estil molt original i propi, la qual cosa va portar-lo a un ampli reconeixement internacional, arribant a ser un dels artistes més coneguts de l’època. El seu estil està inspirat en l’art primitiu, el surrealisme i l’abstracció. En el seu art es reflecteix el desig que tenia per assolir la llibertat creativa i de fer prevaldre l’inconscient per damunt de la raó. El surrealisme apareix l’any 1924 elaborat per André Breton. L’estil es confecciona a partir de les teories psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema

PAVELLÓ ALEMANY

Autor: Ludwing Mies van der Rohe Cronologia: 1929 Estil: Racionalisme, modern, funcionalista Mides: 18,48m (amplada) x 56,63m (llarg) x 3,10m (alçada) Material: Pedra (marbre travertí ònix, granit), acer inoxidable i vidre Localització: Barcelona (av. Baró de Comilles, jardins de Montjuïc) Tipologia: Pavelló d’exposició

CONTEXT HISTÒRIC:

El Pavelló Alemany va ser construït en motiu de la Exposició Internacional del 1929 realitzada a Barcelona. A Espanya finalitzava la Dictadura de Primo de Rivera. Europa pateia una gran crisi després de la Primera Guerra Mundial, i és agreujada pel Crack del 29, Alemanya necessita una reconstrucció. Hi ha tota una sèrie de canvis polítics al continent, i s’originen nous moviments degut a una saturació del pensament cultural i de les tendències artístiques passades.

ANÀLISI FORMAL: Vuit pilars cruciformes i molt prims, fets d’acer inoxidable, són els encarregats de suportar l’edifici. D’aquesta manera, els murs no han de fer la funció de càrrega. Espai exterior: El Pavelló està aixecat sobre un podi, accessible per mitjà d’una petita escala i que també porta a la piscina, la qual és de planta rectangular i està situada a la part esquerra de la plataforma. L’edifici presenta un predomini de la línia horitzontal, amb un perfil molt baix i llarg. L’espai és va desplegant a la vista. La coberta del Pavelló Alemany és també molt plana i horitzontal, i sobresurt de la estructura inferior per un costat, ja que per l’altre deixa al descobert un pati amb un petit estany i una escultura. Espai interior: Crida molt l’atenció la relació entre interior i exterior, no hi ha una delimitació clara, no hi ha cap espai tancat totalment. La planta del Pavelló és lliure i els seus murs només tenen la funció de delimitar espai. Són de marbre o de vidre.

INTERPRETACIÓ:

Significat: El pavelló anunciava les noves formes de l’arquitectura moderna i racional. Funció: Acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes i per mostrar al món els avenços del país germà. Integració urbanística: Contrasta molt amb els edificis de la mateixa Exposició, com el MNAC.

corbes que dominen en la composició de la nena, que li dóna, juntament amb la diagonal que forma el seu cos amb les cames, un actitud de moviment cap al personatge central, estàtic amb els dos peus clavats a terra. En quan a les textures en podem diferenciar dues, que contrasten: la de les figures , i la del banc. La llum incideix en les figures de manera diferent, sobretot als rostres: Mentre que a l’ancià li reforça la duresa, a la nena li remarca la tendresa. Donar expressivitat, dinamisme i vitalitat. Tot i que l’obra presenta un cert estatisme pel fet que les figures es troben en repòs i assegudes, i perquè l’ancià té els peus clavats a terra, el gest de la nena que s’acosta cap a l’avi trenca aquesta sensació general d’estatisme. Aquest ve donat per l’ús de línies corbes i per les diagonals que formen el seu cos. Té una voluntat d’eternitat, va més enllà del moment anecdòtic i es converteix en universal. La tendresa commovedora que presenta es converteix en una representació idealitzada del sofriment humà. La componen tres estils. El realisme, pel tractament de la figura de l’ancià; el modernisme, per l’ús de formes ondulades i arrodonides de la nena; i el simbolisme, ja que posa de manifest les actituds i estats d’ànim dels personatges. Hi trobem també una clara influència de Rodin, el gran renovador de l’escultura de l’època.

INTERPRETACIÓ: Temàtica: Tema anecdòtic i costumista, presenta un vell i una nena arraulits de fred i de misèria. La blancor extrema del marbre accentua la sensació de fred que pateixen els personatges. Significat: Reflecteix una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les seves dues etapes crucials de l’existència: la infantesa i la vellesa. Blay pretén invitar a l’espectador a reflexionar sobre el pas del temps, les dificultats i la cruesa de la vida, i per donar major credibilitat a aquest missatge simbolista, presenta als personatges completament nus, és a dir, encara més indefensos. L’obra per tant, suposa una representació idealitzada del sofriment humà. Funció: Decorativa, devia estar destinada a guarnir alguna casa de l’alta burgesia. L’escultura no va ser encarregada per ningú, sinó que va ser realitzada per iniciativa pròpia de l’autor.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Edip a Colonna, de D.J. Hugues, v a haver de ser una claríssima influència per a Els primers freds. També hi tenim clarament a Rodin, evident en el tractament del marbre, on es marca la musculatura del personatge amb gran exactitud. La influència de Rodin també es fa present en la tècnica del “non finito”. El contrast entre estils que presenta Els primers freds va significar per l’escultura catalana la transició de l’academicisme a la modernitat. L’escultura moderna ja la trobem plenament desenvolupada en Josep Llimona o Enric Clarasó, entre altres.