comparació neoclassicisme i romanticisme, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga comparació neoclassicisme i romanticisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Comparació entre el Neoclàssic i el

Romanticisme

Història de l’art

3r trimestre

Aina Felipe Falgàs

Índex

• El Rapte de les Sabines, David
  • Fitxa tècnica
  • Context històric
  • Relació amb l’estil
• La Matança de Quios, Delacroix
  • Fitxa tècnica
  • Context històric
  • Relació amb l’estil
• Comparació de l'anàlisi formal- compositiu de les dues obres
• Comparació temàtica, significativa, intencional, funció
• Conclusió

RELACIÓ DE L’OBRA AMB L’ESTIL

El rapte de les Sabines de David pertany a l'estil neoclassicista, dominant en l'art occidental

des de mitjans de segle XVIII fins 1820. El Neoclassicisme va néixer com a reacció contra

l'hedonisme i la frivolitat del rococó. Es caracteritza per ser un art dirigit per la raó i no pel

sentiment i en què domina la perfecció tècnica. Les normes que l'artista il·lustrat va seguir les

va trobar en l'esperit de Grècia i de Roma.

Relacionem aquesta obra amb l’estil neoclàssic perquè representa una escena mitològica de

l’Antiguitat clàssica. El Rapte de les Sabines és un episodi mitològic que descriu el segrest de

les dones de la tribu dels sabins pels fundadors de Roma. No obstant això l'obra del pintor

neoclassicista va molt més enllà d'una simple representació històrica, amb aquesta obra

l'artista va plantejar la necessitat d'una reconciliació del poble francès després dels

esdeveniments de la Revolució francesa. El tema històric és utilitzat per David com una

al·legoria de la situació que es vivia a França a finals del segle XVIII. Una característica

fonamental de l’estil neoclàssic que trobem en aquesta obra, és la idealització dels

personatges. Els nus anatòmics han estat profundament estudiats i estan basats en l'estatuària

clàssica. A més si ens centrem en els rostres, veiem que són inexpressius, no mostren

sentiments, estan idealitzats, igual que feien en l’art clàssic de Grècia i Roma.

En quant a la llum, veiem que per donar importància a certs personatges, s’utilitzen uns tons

més lluminosos, mentre que els personatges secundaris es fan servir colors més foscos, com

si estiguessin a l’ombra. Les pinzellades gairebé no s’aprecien, la superfície del quadre

sembla esmaltada, i per tant, diem que hi ha un predomini del dibuix i la forma sobre el color,

una gran característica de l’art neoclàssic.

En el Jurament dels Horacis de David, també

veiem reflexats aquests trets neoclàssics: veiem

una certa idealització dels personatges,

utilització del clarobscur per donar més

importància als personatges principals, i

l’utilització de la temàtica de l'Antiguitat

clàssica.

La matança de Quios, de Delacroix

CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL

Cronologia: 1824

Història: Després de la caiguda de Napoleó Bonaparte el 1814, els aliats van restaurar el tro

francès. Lluís XVIII de França, també conegut com “le Désiré”, va ser rei de França i de

Navarra del 1814 fins al 1824. El període es va anomenar Restauració , caracteritzada pel

restabliment de l'Església catòlica com poder polític, però amb algunes realitats sorgides amb

la Revolució francesa, com la monarquia constitucional, el parlamentarisme i la desaparició

dels antics gremis artesanals. Les conegudes Revolucions de 1820 van sorgir com a reacció a

la Restauració que es va produir per la derrota de la França revolucionària, i que suposava el

restabliment de l'Antic Règim i l'aplicació dels principis legitimistes del Congrés de Viena de

A més, l’any 1822, va tenir lloc la massacre de Quios, els otomans contra la població grega

de l'illa de Quios. Va constituir un dels episodis més cèlebres de la Guerra d'independència de

Grècia.

Comparació de l’anàlisi formal

Anàlisi formal

El Rapte de les Sabines, David La matança de Quios, Delacroix

Cromatisme El dibuix predomina sobre el color. En quant a les tonalitats cromàtiques, predominen els tons ocres, blau grisós i vermells. Utilitza colors més purs per precisar els contorns de les figures. En general, és força uniforme i el dibuix està molt accentuat.

Trobem un predomini del color i el moviment sobre la forma. El paisatge del fons adquireix gran importància, destacant el cel amb les tonalitats blau i ocre, però no amb colors vius sinó més aviat apagats, el que ajuda en la idea del terrible succés que s'està duent a terme. Cal recordar que el tema paisatgístic és un dels més utilitzats en el Romanticisme, juntament amb el tema històric. També s’usen tons vermells, blaus i blancs per ressaltar els personatges protagonistes, en canvi, els personatges menys importants es pinten de colors quasi negres, per simular que es troben a l’ombra. D’aquesta manera es crea una superposició de plans.

Llum Utilitza un focus lumínic provinent de l’esquerra (ho sabem per les ombres que projecten els personatges) per ressaltar als protagonistes, així que no està tractada d’una manera igual a tot el quadre, és més aviat heterogènia. Per tant, podriem dir que la llum està tractada d’un mode tenebrista.

No captem cap focus lumínic, simplement l’artista juga amb la il·luminació per donar protagonisme a les figures que vol ressaltar. Per tant la llum és irreal i teatralitzada.

Pinzellada La pinzellada és llisa, lenta i precisa. Gairebé no s’aprecien, la superfície del quadre sembla esmaltada.

Les pinzellades és més aviat solta, borrosa i expressiva.

Perspectiva La perspectiva linial en un pla únic ajuda a crear profunditat. També hi té molta importància la llum.

La perspectiva és aèria, no trobem els personatges disposats a mode de fris, es troben en diferents plans.

Composició La composició és a mode de fris, però a diferència d’altres obres neoclàssiques, com la citada anteriorment, el Jurament dels Horacis, la seva composició no és racional i ordenada, més aviat és confusa i desordenada.

El quadre es compon de dues piràmides humanes. Podem distingir tres plans: al primer pla trobem la població abatuda, al segon trobem els homes armats que es troben en penombra, i en el tercer pla

Trobem una multitud de llances que surten disparades cap a diferents direccions, encara que no es puguin veure els personatges que les subjecten. A la dreta apareixen els homes romans, marits de les sabines, i a l'esquerra els sabins, els seus pares i germans; elles se situen en el centre de la composició amb els seus fills interposant-se entre els dos bàndols. La figura d'Hersília, dona de Ròmul i filla de Titus Taci, que vestida de blanc i amb una postura en aspa deté els dos guerrers, com si estigués posant pau entre ells.

apareix un altre grup, més difús i que semblen combatre l'enemic. El dens conjunt de personatges al front contrasta amb els espais oberts i dispersos que hi ha al darrera. En la composició no destaca cap personatge en concre, la importància la té el conjunt de gent del poble.

Ritme És més aviat estàtic, els personatges estan més tractats com si fossin escultures, estan idealitzades.

Molt dinàmic, està totalment en moviment.

tècnica i suport

Oli sobre tela. Oli sobre tela.

expressió Els personatges són inexpressius, més

aviat estan idealitzats. S’inspiren en els

models clàssics, en la idealització,

recerca de la perfecció i els rostres

continguts. Com ja hem vist abans, el

Neoclàssic recupera aquests models

clàssics, és per això que els cossos

d’aquesta obra estan tractats com si

fossin escultures.

És molt expressiu, a més veiem una

certa individualització dels rostres:

abatiment, dolor, horror, desesperació...

Utilitza per donar realç a l'escena els

rostres dels vençuts, l’abatiment

contrasta amb l'altivesa del soldat turc

que munta a cavall, sostenint entre les

seves mans una dona nua, cosa que

emfatitza la crueltat de la massacre.

Comparació significació de les obres

tema històric és utilitzat per David com una al·legoria de la situació que es vivia a França a finals del segle XVIII. Durant la Revolució Francesa el pintor era diputat de la Convenció, era amic de Robespierre que va ser guillotinat i el pintor va ser empresonat al Palau de Luxemburg. A la presó, David va començar a pensar en el tema del quadre, volia fer a través d'ell una crida per reunir els francesos després del període del "Terror Revolucionari".

Funció al:legòrica commemorativa

Conclusió

Podem dir que no trobem gairebé ninguna semblança en les dues obres, concretament només podem establir semblances en la tècnica i el suport, l’oli sobre tela i el cromatisme. La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments mòlts dissolts en olis secantirs, coma la llinasa, que fan d'aglutinant. En quant al cromatisme, a les dues obres destaquen els tons ocres, els blaus i els vermells per ressaltar alguns elements. De totes maneres El Rapte de les Sabines té unes tonalitats més fredes, a causa de les tonalitats blaves del cel; mentre que La matança de Quios usa uns tons més càlids, en general és bastant monòcrom, destaca molt els tons ocres. Trobem diferències respecte a gairebé tots els elements: l’obra de David és inexpressiva, estàtica, usa la perspectiva lineal (un sol pla), amb pinzellada lenta i precisa, i el dibuix predomina sobre el color; mentre que l’obra de Delacroix és expressiva i dinàmica, usa la perspectiva aèrea (diversos plans), la pinzellada solta i lliure i predomina el color sobre la forma i el dibuix. En quant a la composició, si ens centrem en la Matança de Quios , podem veure que té la mateixa estructura piramidal de l’obra El Rai de la Medusa, de Théodore Géricault, una de les pintures més representativa del Romanticisme. Mentre que la Composició de l’obra de David, és a mode de fris, però no presenta la composició típica del neoclàssica, caracteritzada per ser racional, equilibrada i ordenada.

Comparació de la composició piramidal del Rai de la Medusa de Géricault i la matança de Quios de David

D’altra banda, si comparem la interpretació de les dues obres, podem veure que El Rapte de les Sabines utilitza un tema mitològic, és a dir, que s'inspira en la història de Roma per fer una al·legoria a la situació actual que està tenint lloc a França, un tret molt característic de l’art neoclàssic. Mentre que a La matança de Quios , es tracta un tema històric i contemporani, que en aquest cas és la Massacre de Quios, esdeveniment que va tenir lloc al mateix any que la realització de l’obra.