Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Complements extraprocessals, Apuntes de Derecho Romano

Asignatura: Dret Romà, Profesor: Carmen Gómez, Carrera: Dret + Relacions Laborals i Ocupació, Universidad: URV

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 10/02/2015

bluechristine
bluechristine 🇪🇸

3.8

(38)

20 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria
1. Interdictes: és una ordre del pretor de caràcter administratiu per la que
s’intenta posar remei a una situació de controvèrsia. Pot haver-hi una en la
qual s’estableixi un testament, o la presència d’un testimoni. Contenen un
mandat, i intenten resoldre un conflicte. Tenen una fórmula
Obra decretada al pretor, on es tracta de mantenir la pau a les relacions
privades, especialment per fer respectar les relacions d’aparença jurídica. La
finalitat de les reclamacions és que es fessin processalment i no es pertoqui la
pau jurídica.
Es poden classificar en:
No processoris: Per denunciar una obra nova, demanar la presència d’un
home lliure al fòrum, interdicte per poder tallar branques de l’arbre d’un veí
que esta a un territori aliè i recollir els fruits en la mateixa situació.
Processòris: Segons Ulpià, els interdictes poden ser de tres classes: Els
prohibitoris, restitutoris i exhibitoris. Hi ha també altres mixtes que són
prohibitoris i exhibitoris.
Interdictes prohibitoris: són interdictes que contenen una ordre de
prohibició (Vim fieri veto). Conté una prohibició i l’exemplar màxim
és uti possidetis, en el qual el pretor prohibeix que s’impedeixi
violentament que algú continuï posseint tal com està posseint. La
possessió continua igual que estava perquè ell no pot sentenciar una
decisió.
Interdictes restitutoris: l’exemple per excel·lència és el unde vi (sense
violència), el pretor obliga a aquell que ha expulsat de un immoble al
seu posseïdor, a restituir-lo. (Interdictum de tabulis exhibendis).
Interdictes exhibitoris: exhibir un document testamentari és l’exemple
per excel·lència. Un procés en el que algú vol al·legar una possessió
però no té document, i demana al jutge que aquell document es posi
en mans del jutge. (Interdictum de vi armata).
Segons Gai, els interdictes poden ser d’obtenir la possessió, de retenir-la o de
recuperar-la.
Pel seu destinatari es classifiquen en:
Simples: Només hi ha una actor i un demandant (restitutoris i
exhibitoris)
Dobles: Les dues parts ocupen una posició idèntica (són alhora actor i
demandant).
L’actor ha de sol·licitar del pretor la interdicto mitjançant una postulatio
interdicti. Aquest realitzarà a continuació un breu examen dels fets que donen
lloc a la sol·licitud de la interdicto i, si ho estima, emet el decret que conté
l’ordre prohibint o ordenant l’actuació sol·licitada.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Complements extraprocessals y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!

Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria

  1. Interdictes : és una ordre del pretor de caràcter administratiu per la que s’intenta posar remei a una situació de controvèrsia. Pot haver-hi una en la qual s’estableixi un testament, o la presència d’un testimoni. Contenen un mandat, i intenten resoldre un conflicte. Tenen una fórmula

Obra decretada al pretor, on es tracta de mantenir la pau a les relacions privades, especialment per fer respectar les relacions d’aparença jurídica. La finalitat de les reclamacions és que es fessin processalment i no es pertoqui la pau jurídica.

Es poden classificar en:

  • No processoris : Per denunciar una obra nova, demanar la presència d’un home lliure al fòrum, interdicte per poder tallar branques de l’arbre d’un veí que esta a un territori aliè i recollir els fruits en la mateixa situació.
  • Processòris: Segons Ulpià, els interdictes poden ser de tres classes: Els prohibitoris, restitutoris i exhibitoris. Hi ha també altres mixtes que són prohibitoris i exhibitoris. - Interdictes prohibitoris: són interdictes que contenen una ordre de prohibició ( Vim fieri veto ). Conté una prohibició i l’exemplar màxim és uti possidetis , en el qual el pretor prohibeix que s’impedeixi violentament que algú continuï posseint tal com està posseint. La possessió continua igual que estava perquè ell no pot sentenciar una decisió. - Interdictes restitutoris: l’exemple per excel·lència és el unde vi (sense violència), el pretor obliga a aquell que ha expulsat de un immoble al seu posseïdor, a restituir-lo. ( Interdictum de tabulis exhibendis ). - Interdictes exhibitoris: exhibir un document testamentari és l’exemple per excel·lència. Un procés en el que algú vol al·legar una possessió però no té document, i demana al jutge que aquell document es posi en mans del jutge. ( Interdictum de vi armata ).

Segons Gai, els interdictes poden ser d’obtenir la possessió, de retenir-la o de recuperar-la.

Pel seu destinatari es classifiquen en:

✓ Simples: Només hi ha una actor i un demandant (restitutoris i exhibitoris) ✓ Dobles: Les dues parts ocupen una posició idèntica (són alhora actor i demandant). L’actor ha de sol·licitar del pretor la interdicto mitjançant una postulatio interdicti. Aquest realitzarà a continuació un breu examen dels fets que donen lloc a la sol·licitud de la interdicto i, si ho estima, emet el decret que conté l’ordre prohibint o ordenant l’actuació sol·licitada.

Si davant l’ordre del pretor el demandat o demandats no l’obeeixen, es podrà obrir el procediment ex interdicto per dur a terme la seva execució.

  1. Missio in possessionem: és un embargament. Acte per el qual el pretor autoritza a una persona la possessió dels bens d’una altre. - In bona: afecta a tot el patrimoni - In rem: afecta a una part, a un bé determinat.
  2. Stipulationes pretoriae: és una promesa (contracte verbal). Un negoci jurídic que comporta un compliment jurídic d’una prestació. Pot ser, de donar, de fer (no fer), garantir... És un negoci jurídic unilateral. L’estipulació és un acte formal. No necessita testimonis. El pretor pot obligar a les parts en conflicte a fer estipulacions. Exemple: Cautio damni infecti (garantia del dany temut). Si es dona el perjudici, es garanteix la indemnització pel dany que es tem. El pretor se li demanarà la estipulació estarà la part i la comprometrà a complir-la. - Processals: Destinades al normal desenvolupament del procés. - Extraprocessals.
  3. Restitutio in integrum : és un remei de caràcter excepcional i subsidiari, posat que solament ho concedeix el pretor quan no existeix un altre element processal. La restitutio in integrum , o reintegració a un estat jurídic anterior, consisteix en una resolució del magistrat, en virtut de la qual declarava no conèixer els efectes d'un fet a acte jurídic. És una derogació total dels principis del ius civile que el magistrat només realitzava inspirat en motius d'equitat. Considera com inexistent un acte jurídic que, no reunia els requisits per la seva validesa, xoca amb l’equitat, produint una lesió patrimonial injusta. És l’instrument més contundent de la jurisdicció pretòria, perquè pot enfrontar-se al ius civile. Els requisits per a concedir-la eren taxatius. Les restitutiones in integrum poden tenir lloc abans o després d'haver-se celebrat el judici i es dóna en els supòsits següents: - (^) En l'edat ( ob aetatem ), als menors de cinc anys amb tutor fals. - En l'absència rei publicae causa ( ob absentiam ) i que per aquest motiu hagués patit perjudici. - A causa del dol ( ob dolum ). - Capitiis diminutio. La restitutio in integrum se sol·licita del magistrat, postulatio , qui la concedeix mitjançant decret si l'estima procedent. Es manté tot el Dret medieval, el Dret canònic li va donar una dimensió molt gran. És entesa com la idea que opera una funció crítica enfront del Dret establert.

Fórmula interedictes

Interdicte uti possidetis {immobles}