Composició Digital, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Composició Digital y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Composició i redacció de la

informació digital

Autor :

Jordi Ros

PID_

L'encàrrec i la creació d'aquest material docent ha estat coordinada pels professors: Teresa Romeu, Marc Romero (2015)

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar ahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.

1. PRESENTACIÓ

Aquest material té com a objectiu presentar recursos i estratègies de composició i redacció de continguts digitals.

Tot i que els conceptes de composició i redacció no han variat substancialment des de fa dècades, sí que ho han fet, i molt, les eines i les estratègies que podem utilitzar. El salt de la redacció manuscrita o mecanografiada a la digital ha comportat tot un canvi de paradigma.

Actualment, els conceptes de composició i de redacció pràcticament no s’entenen fora de l’àmbit digital i, per tant, els aspectes de disseny gràfic, la inclusió de vídeos, enllaços, hipervincles, etc., adaptats sempre al suport digital que s’utilitzi, esdevenen un altre condicionant, que no és menys important, de les estratègies de composició i de redacció.

Trobareu en aquest material estratègies, recursos i pautes generals de composició i de redacció de la informació digital que us ajudaran en aquestes tasques complexes, però no espereu trobar‐hi un manual de tècniques d’escriptura, i menys en el sentit clàssic.

És convenient llegir‐lo considerant el que es diu en El projecte digital en equip.^1 En el procés d’elaboració d’un projecte digital, les tasques de composició i redacció de la informació digital se situen:

• Just després de la cerca i selecció de fonts d’informació –tot i que la composició i la redacció de la informació poden requerir o provocar cerques noves.
• Just abans de la difusió de la informació elaborada –tot i que el mitjà de difusió condicionarà també la composició i redacció.

Aquest material remetrà sovint a altres materials de l’assignatura Competències TIC ja que el procés de composició i redacció té també a veure amb els materials “El treball en equip en entorns virtuals“, “Competències informacionals“ i “@ctitud digit@l“.^2

Ens referirem a qualsevol tipus de suport digital de la informació. Actualment, els suports inclouen una combinació d’informació textual i no textual, com poden ser imatges, infografies, vídeos, etc. Amb tot, es tracta de manera més específica d’aquells que s’usen habitualment a l’assignatura de Competències TIC de la UOC:

• Processadors de textos, sobretot els que permeten l’edició col∙laborativa, com l’editor de textos de Google Apps o Office Web Apps.
• Eines 2.0 com Google Sites, wikis o blogs i, en menor mesura, vídeo.

(^1) Material propi de l’assignatura transversal de la UOC Competències TIC. (^2) Material propi de l’assignatura transversal de la UOC Competències TIC.

Les tipologies textuals que es consideren en aquest ma les que s’utilitzen de manera més habitual en els projec digitals, com són els textos expositius, argumentatiu instructius.

terial són tes s i

Respecte als gèneres , es tracta sobretot dels projectes, els diaris de treball, les instruccions i normatives i les presentacions, amb algunes mencions al vídeo.

De manera central aquest material té el focus en tres competències de l’assignatura:

• Tractament i elaboració de la informació digital.
• Presentació i difusió de la informació digital , tot i que no inclou els aspectes de difusió.
• Treball en equip en xarxa , especialment en els aspectes col∙laboratius de la composició i la redacció.

A més a més, de manera menys central treballa altres competències del Pla docent^3 de l’assignatura Competències TIC , com planificar i gestionar un projecte virtual o adquirir una actitud digital cívica.

(^3) Material propi de l’assignatura transversal de la UOC Competències TIC.

Un segon pas és establir, en funció d’aquests objectius, criteris de validesa i criteris de selecció de la informació.

• Criteris de validesa : són els que serveixen per diferenciar entre fonts que s’ajusten als objectius de la cerca i fonts que no s’hi ajusten. Per tant, serveixen per a descartar fonts d’informació que no són vàlides.^6
• Criteris de selecció : són els que permeten prioritzar, d’entre totes les fonts que s’ajusten als objectius de la cerca, les més pertinents. Per tant, serveixen per a classificar fonts d’informació vàlides.

La credibilitat de l’autor, l’actualització del lloc web, la fiabilitat acadèmica o la llengua són alguns criteris de selecció o validesa. Un mateix criteri pot ser de validesa en un projecte determinat i de selecció en un altre projecte atenent els objectius del projecte, la tipologia de document, el gènere, l’extensió o el temps de què disposem.

Aplicar els criteris de validesa i selecció a les fonts requereix, com a mínim, una primera aproximació o lectura ràpida de la font.

Hi ha diverses maneres d’establir aquests criteris. Una de les més recomanables, tot i que n’hi ha d’altres, és crear una taula de valoració.^7

(^6) Vegeu BRUGUERA, E. Procés de cerca i localització de la informació per Internet (pàg. 44 ‐45). UOC. (^7) Taula de valoració extreta del projecte presentat a CTIC Ciències del Treball per Mireia Ortiz Ferrer el

juny del 2008. Tingueu present que es tracta d’un exemple sense voluntat de model. Hi pot haver moltes taules de valoració adequades.

En el cas de cerca d’informació en equip , els criteris de validació i selecció s’han de consensuar i establir abans de fer les cerques individualment. D’aquesta manera, en el moment en què cada integrant del grup posi en comú la selecció feta, es podrà fer una selecció sota els mateixos criteris de les fonts més adequades.

Un cop hem passat els resultats de la cerca pel sedàs dels criteris de validesa i selecció, ens caldrà encara determinar el nombre de fonts amb les quals volem o podem treballar. Fet això, ja estarem en disposició d’organitzar la informació.

Els factors que poden determinar el nombre de fonts que cal usar són la naturalesa del projecte, l’ objectiu , l’ extensió , el temps de què es disposa i, sobretot, el grau d’especialització del projecte. No és el mateix un article d’opinió que un projecte universitari, ni un article especialitzat en una revista científica que una tesi. En aquest sentit, per exemple, un projecte de divulgació requerirà menys fonts que un projecte de recerca.

2 .2. Organització de la informació

Resulta molt pràctic que les fonts seleccionades després del procés de cerca d’informació estiguin convenientment:

a) Referenciades , per tal de recuperar‐les quan calgui, fer‐ne l’anàlisi i poder citar‐les durant la redacció. Es poden utilitzar marcadors socials, gestors bibliogràfics, les opcions de citacions i bibliografia dels principals processadors de textos o simplement l’opció Preferits del mateix navegador. Aquesta tasca es fa durant el procés de cerca.

b) Classificades , per tal de poder contrastar les fonts i assegurar que disposem de tota la informació que ens cal i que hi podrem accedir fàcilment quan ens calgui. No hi ha cap recepta magistral que ens indiqui quins criteris usem per classificar, sinó que la mateixa natura del projecte i el seu objectiu ens ho indicaran. El contingut de les fonts és essencial a l’hora de classificar‐les, però també es poden establir altres classificacions atenent els objectius del projecte. Aquesta tasca es fa un cop finalitzat el procés de cerca, després d’una primera lectura de les fonts.

Referenciar i classificar les fonts, especialment si s’han de compartir i s’ha de treballar col∙laborativament, és clau per a optimitzar el temps a l’hora de compondre i redactar la informació.

Antigament la informació s’organitzava en fitxes bibliogràfiques manuscrites o mecanografiades. Actualment aquesta funció d’organització la fem de manera molt eficient amb l'ús dels sistemes de gestió de referències bibliogràfiques (SGRB).

Aquestes anotacions poden tenir diverses formes. Tot seguit indiquem alguns dels aspectes que poden incloure i que utilitzarem per classificar les fonts d’informació:

• Temes i subtemes de què tracta.
• Apartats especialment rellevants que conté.
• Utilitat que tenen per al projecte.
• Altres idees que se’ns acudeixin en fer la primera lectura.

Tradicionalment, la confecció de fitxes de treball, com les bibliogràfiques, eren manuscrites o mecanografiades i comportaven un procés molt feixuc. Els gestors bibliogràfics incorporen opcions per redactar fitxes de treball que permeten anotar els aspectes de la font bibliogràfica que ens seran útils per al nostre projecte.

De la mateixa manera, els marcador socials^11 possibiliten que es puguin incloure, per cada referència, categories, etiquetes o comentaris que podrem utilitzar com a fitxa de treball.

En el cas de compartir les cerques en un equip de treball,^12 és fonamental que tot l’equip arribi a acords clars, comparteixi i usi les mateixes convencions en fer les anotacions en les fitxes bibliogràfiques i les de treball. D’aquesta manera, en posar en comú les fonts, serà més fàcil comparar‐les i contrastar‐les per prendre decisions de selecció o evitar redundàncies.

(^11) Diversos autors. “Etiquetes i categories en els marcadors socials”. A: Guia de marcadors socials. (^12) PADRÓS, J. “Creació i gestió de grups d’usuaris”. A: Guia de gestors bibliogràfics: Zotero.

3. ELS TRES PRINCIPIS DE LA COMPOSICIÓ I LA REDACCIÓ

En els apartats següents d’aquest material donarem pautes i estratègies per afrontar la composició i la redacció de la informació digital. Abans, però, resulta imprescindible deixar clars quins són els principis en què es fonamenten les tasques de compondre i les de redactar continguts.

Tots som capaços de distingir entre el que, col∙loquialment, anomenem un text ben escrit d’un text mal escrit o entre un text clar d’un altre que costa de seguir. Ho distingim, però no sempre som capaços de determinar per què ni tampoc quines són les característiques que fa que percebem un text d’una manera o d’una altra.

De vegades es diu que la composició i la redacció són un art. Aquesta afirmació porta implícit que es tracta d’un terreny per a artistes i, en certa manera, aquesta afirmació disculpa els qui no ho són. Un text pot esdevenir una obra artística, és clar, i la literatura en té molts exemples, però això no exclou que compondre i redactar sigui també una tècnica, un ofici, amb uns principis que es poden aprendre i aplicar.

Des d’un punt de vista semàntic, segons el Diccionari de la Llengua Catalana :

• Compondre significa ‘Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos’.^13
• Redactar significa ‘Posar en escrit en una forma convenient a un propòsit determinat’.^14

D’aquestes definicions es desprèn que:

• Una bona composició produeix continguts coherents , que f ormen un tot, una unitat.
• Una bona redacció produeix continguts cohesionats , amb una forma convenient i adequats a un propòsit i una situació comunicativa determinats.

Per tant, la composició i la redacció han de produir textos, discursos o continguts ben estructurats (coherents), ben resolts formalment (cohesionats) i adaptats a cada situació comunicativa (adequats).

Vegem aquests principis amb una mica més de detall:

• Coherència. El text ha d’estar estructurat internament de manera coherent entorn d’una idea principal i ha de disposar les idees de manera ordenada. El text ha de permetre al receptor entendre quina informació és la més rellevant i copsar‐ne el sentit global que permeti, per exemple, resumir‐lo. Allò que fa més evident

(^13) Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. (^14) Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.

pregunta no és qui mereix morir, sinó qui pot matar. Jo crec que l’estat no pot fer‐ho, no es pot lluitar contra la violència amb més violència.“

4. COMPOSICIÓ DE LA INFORMACIÓ: com s’ha de bastir una estructura

coherent?

Iniciar un projecte sense tenir clara l’estructura que tindrà és tant com voler bastir una construcció sense fonaments. Per tant, l’estructuració del projecte és una de les tasques que n’afecta més el resultat final. Perquè l’estructura bàsica d’apartats d’un projecte sigui coherent cal:

• Que tots els apartats del treball estiguin alineats amb els objectius del projecte.
• Que se sustentin en la feina prèvia de cerca i d’anàlisi de la informació i no siguin una simple declaració d’intencions.

Hi ha apartats que han d’aparèixer en quasi qualsevol tipus de projecte. Són els que conformen el que anomenem estructura bàsica.

Tot seguit descriurem les principals seccions que acostumen a conformar l’estructura bàsica d’un projecte d’entre 3.000 i 10.000 paraules d’extensió.^15

Fixeu‐vos que aquesta estructura bàsica no pressuposa cap suport per al projecte. Pot ser vàlida, amb les adaptacions pertinents, tant per a un projecte en un processador de textos com per a un projecte en un wiki o en un lloc web.

Tot seguit els veurem amb una mica més de detall.

4 .1. Portada o presentació

Pot contenir els elements identificatius següents:

• Títol : ha de ser suggeridor i indicar de manera clara i precisa el contingut del projecte. Pot incloure subtítol si cal precisar‐lo una mica més.

(^15) PÉREZ MATEO i altres. El projecte digital en equip (pàg. 30).

TANCAMENT Conclusió Bibliografia Apèndix

COS DEL PROJECTE Apartats específics

INTRODUCCIÓ Índex Resum Introducció Objectius

PORTADA Títol Autor Assignatura Data Receptor

que l’objectiu del projecte esdevé un repte i, alhora, que aquest repte no sobrepassa l’abast i el marc del projecte. De vegades, al costat de l’objectiu principal del projecte se’n defineixen dos o tres de secundaris.

4 .3. Cos del projecte

El cos del projecte n’és l’element central. Pot estar format per diversos capítols, apartats i subapartats específics que, depenent de la temàtica, la intencionalitat, l’extensió, etc. del projecte, en determinen la lògica i l’ordre intern.

A grans trets, la raó de ser del cos del projecte és assolir els objectius plantejats i definits en la introducció i, alhora, donar consistència a les conclusions exposades al final.

Per tant, cal que objectius, apartats del cos del projecte i conclusions estiguin perfectament alineats i siguin del tot coherents. Si no fos així, el projecte esdevindrà una suma d’informacions inconnexes, sense un fil conductor que hi aporti sentit.

No s’arriba a l’estructura definitiva a la primera. Estructurar un projecte és un procés dinàmic i pot ser que s’hagi de modificar l’estructura inicial d’apartats del cos del treball en funció de la informació que utilitzem i del coneixement que tinguem del tema. Això sí, aquests ajustos no es poden allunyar dels objectius del projecte.

Aquesta primera aproximació a l’estructura es pot fer directament escrivint un primer

4.4. Tancament:

esquema de nivells. També es pot bastir utilitzant eines digitals , especialment mapes conceptuals. En tots dos casos, el procés intel∙lectual de construcció del primer índex és idèntic: ordenar i estructurar el discurs per tal d’assolir el propòsit del projecte.

Els apartats de tancament del projecte són la conclusió i la bibliografia. En alguns projectes, a més, s’hi pot afegir un apèndix o un apartat de referències.

• La conclusió ha de reprendre els objectius plantejats en la introducció i, de manera clarament alineada amb cos del treball, revisar detalladament si s’han complert o no.

Els resultats o valoracions personals que s’exposaran en aquesta part han de sorgir de manera coherent i fluida dels arguments exposats en el cos del treball. Les afirmacions no poden ser dogmàtiques o imprecises, sinó que hauran estat ben demostrades i argumentades prèviament. Pot incloure una reflexió final sobre el procés seguit i sobre allò après en fer‐lo.

• La bibliografia: conté, ordenades, totes les referències de les fonts d’informació usades i citades en el projecte. És una secció que es redacta un cop acabat el projecte. Amb els sistemes de gestió de referències bibliogràfiques aquesta tasca es fa de manera automàtica.^17 Hi ha moltes maneres de citar referències i, segons la disciplina o la temàtica del document, serà convenient usar‐ne una o una altra. Dos dels sistemes més comuns són l’ APA (American Psicological Association) i l’ISO 690 per a documents impresos i audiovisuals i ISO 690 ‐ 2 per a documents electrònics.^18 Com altres institucions, la UOC ha adaptat aquests estàndards a les seves necessitats. Podeu tenir accés a aquestes adaptacions accedint a la Guia practica de català^19 de la

UOC,

• Les referències i els apèndixs: no són prescriptius. Inclouen informació ementària sobre algun aspecte no essencial del projecte ,^20 com ara:

ra

tir una estructura al esta idea o d’aquest argument. Elaborar l’estructura d’apartats d’un projecte pot

ser:

• Contextualització sobre el tema

compl o Informació de suport del projecte: dades, exemples, altres textos, taules, gràfics, etc. o Informació sobre el procés d’elaboració del projecte.

4 .5. Tècniques i eines per a elaborar l’estructu

És imprescindible tenir molt clara la idea què es vol transmetre i bas servei d’aqu ser més o menys complex en funció de l’extensió i del grau d’especialització del projecte.

Així, per exemple, en un projecte argumentatiu, una possible estructura d’apartats podria

• Objectiu
• Posicions
• Arguments a favor

(^17) PADRÓS, J. “Gestió de la bibliografia”. A: Guia de gestors bibliogràfics: Zotero. (^18) BONICH, M. i altres. “Com s’organitza la informació trobada” (pàg. 7 ‐9). A: Competències

informacionals 19. UOC.

20 Serveis^ lingüístics:^ Guía^ práctica^ de^ català,^ p.^103 ‐^11 FUOC.Barcelona Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.

Un cop fet el mapa o l’esquema des d’un punt de vista jeràrquic i lineal, l’estructura que se’n derivi s’ha de traslladar al cos del treball.

5. REDACCIÓ DE LA INFORMACIÓ: com es pot obtenir un contingut

adequat i cohesionat?

Les eines digitals de redacció i composició de la informació ens permeten utilitzar estratègies que no hauria estat possible usar fa només un parell de dècades. Ja no cal que, quan comencem a redactar, tinguem completament clar el resultat final sinó que, partint de l’estructura que hem establert prèviament, podem redactar el projecte per apartats o per etapes, sense que això requereixi actualment una inversió elevada de temps ni de materials.

Això sí, en cadascuna d’aquestes etapes del procés de redacció hem de tenir presents els principis bàsics de composició i redacció per tal que el resultat final sigui coherent , adequat a la situació i a la finalitat comunicativa i estigui cohesionat.

5 .1. Quin procés cal seguir?

5 .1.1. Descripció de l’esquema inicial

Un cop establerta l’estructura inicial del projecte, cal descriure’n els apartats tot anotant breument les idees bàsiques que es desenvoluparan en cadascun. És molt recomanable usar un paràgraf per cada idea.

És preferible començar pels aspectes que es tinguin més clars. En aquest estadi inicial, es poden deixar de banda les qüestions d’estil i concentrar‐se en el contingut.

Un cop tots els apartats tinguin una descripció de les idees principals que contindran, caldrà fer‐ne una lectura detallada per assegurar:

• Que les idees de cada apartat estan ordenades de manera lògica.
• Que les idees expressades en el conjunt dels apartats estan alineades amb els objectius del projecte i hi donen resposta.

És convenient que una altra persona faci també aquesta revisió per contrastar‐la amb la revisió pròpia. Fruit d’aquesta lectura i revisió pot ser possible que s’hagi de modificar lleument l’estructura. És habitual que això passi en aquests estadis inicials de la redacció.

5.1.2. Redacció de l’esborrany

Amb les idees fonamentals de cada apartat escrites i amb l’estructura ja definitiva es començarà la redacció de l’esborrany. Tampoc no cal començar l’esborrany pel primer punt de l’índex i seguir un ordre seqüencial, sinó que, per exemple, es pot començar pels apartats que estiguin més elaborats o en què es tingui més seguretat.