Concepte de COMUNICACIÓ POLÍTICA
•Comunicació Política: Concepte relativament nou. Els primers referents són dels 60 en el
marc de la Political Comunication i Political i Electoral Marketing. En democràcia es sustenta
en la llibertat d’opinió i en opinió pública. En sistemes autoritaris és propaganda i manipulació.
•Definicions
•Faggen: ‘L’activitat comunicativa es considerada política en funció de les conseqüències reals
o potencials per fer funcionar el sistema polític.’ (Relació amb el concepte de conflicte).
•Meadow: ‘Qualsevol intercanvi de símbols o missatges que han estat elaborats d’una forma
significativa, per tal que tinguin conseqüències sobre el funcionament del sistema polític.
•Chaffee: ‘És el paper que té en el procés polític.’ (Relació amb el concepte de canvi).
•Blake & Haroldsen: ‘Comunicació que té efectes reals o potencials sobre el funcionament
d’un Estat o una entitat polític’
•Deutsch: ‘La comunicació política dins l’activitat política exerceix una certa relació de control.’
•Bell Mueller: ‘A la comunicació se la considera política quan aconsegueix que l’ordre social
esdevingui així o es trenqui aquest ordre.’ (Relació amb el concepte de consens). Això
implica que hi ha una sèrie d’elements que es poden destriar: paper de la violència, control
social, autoritat, poder, influència... i sobretot Negociació (abraça molts camps).
•Nimmo (gurú): ‘Activitat de comunicació que es considera en funció de les conseqüències
reals o potencials que regulen la conducta humana en les situacions de conflicte’ No hi ha
acord sobre quin és el seu contingut ni els seus límits. Evoluciona constantment i s’ocupa de
camps no convencionals: Tot és relatiu a la Comunicació Política.
•Cotteret: La situa en el marc del sistema polític en la relació entre governants i governats.
Gràcies a ella els governants mostren la seva identificació amb els valors que propugnen
legitimant les seves decisions. Cal un codi comú que accepti uns valors i permeti un consens
(Constitució?). Parla de valors democràtics que poden tenir diverses interpretacions. Visió
“idílica” que suposa que els governats creuen que la tasca dels governants és apropiada.
•Wolton: ‘Espai on s’intercanvien els discursos contradictoris dels actors legítims d’expressar-
se públicament sobre política: Polítics, Periodistes i Opinió Pública’. Els missatges són
contradictoris, perquè la societat és conflictiva per natura, hi ha pluralitat de pensament,
diferències ideològiques, però degut al consens es pot arribar a un acord. La legitimitat dels
tres actors és exclusiva, però tot individu té dret a donar la seva opinió mitjançant la
Participació. Actors polítics:
•Polítics: govern i oposició. La Política és de grup i no individual, però es dóna un excés de
personalització (fomentada pels Partits). El partit està per sobre del polític i hi ha poca
democràcia interna (no es pot actuar independentment).
•Periodistes: el ganivet de comunicació dels polítics són un fet essencial perquè informen de
manera legitimadora (informació preparada). Cada cop més important la contextualització.
A més els MC sempre tenen una opció ideològica i interessos.
•Opinió Pública (sondejos): sempre plural i en canvi. És difícil de mesurar i els sondejos són
manipulables (4: Govern, CIS, Partits i MC). Ve generada per l’agenda setting dels MC
•Parés: ’Tot missatge intencional de la comunicació social que té relació més o menys directa
amb la dinàmica política del sistema social. Els seus actors són: les Institucions de Govern,
els Partits Polítics, els Moviments Socials (ONG’s), els Grups de Pressió (Grups d’Interès i
d’Idees) i els ciutadans (cada cop participen més a través dels MC). També és Comunicació
Política la que es dóna en els grups socials significatius que originin efectes polítics amb
repercussió pública siguin o no difosos pels MC. Es dóna en períodes de gestió de govern i
electorals de forma més singularitzada (Marketing Polític o Electoral). Es dóna en sistemes
democràtics i totalitaris (democràcia = grau variable). Té una relació immediata amb els
conceptes de poder, ideologia, interessos, conflicte, negociació i consens. És essencialment
persuasiva, intencionada i sovint manipuladora. És difícil tenir informació política veraç per la
voluntat d’estar a bones amb els poders públics i la desinformació. Els gabinets de premsa
són claus, són instruments de justificació i legitimació de les decisions de l’emissor. Els actors
i els propis MC fan propaganda. Comunicació Política Internacional: afecta a tot allò que
transcendeix les fronteres d’un país (rerafons econòmic).
apunts baixats de patatabrava.com
-1-
