Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Concepción de la Comunicación Política y la Política: Definiciones y Relaciones - Prof. Pa, Apuntes de Periodismo

Las definiciones y conceptos básicos de la comunicación política y la política. Se abordan las relaciones entre estos conceptos y se mencionan los actores clave en el campo de la comunicación política, tanto en el contexto nacional como internacional. Se destaca la importancia de la negociación y el papel de la violencia, el control social, la autoridad, el poder y la influencia en el funcionamiento del sistema político.

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 08/06/2005

cosmos-15
cosmos-15 🇪🇸

3.5

(14)

10 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Concepte de COMUNICACIÓ POLÍTICA
Comunicació Política: Concepte relativament nou. Els primers referents són dels 60 en el
marc de la Political Comunication i Political i Electoral Marketing. En democràcia es sustenta
en la llibertat d’opinió i en opinió pública. En sistemes autoritaris és propaganda i manipulació.
Definicions
Faggen: ‘L’activitat comunicativa es considerada política en funció de les conseqüències reals
o potencials per fer funcionar el sistema polític.’ (Relació amb el concepte de conflicte).
Meadow: ‘Qualsevol intercanvi de símbols o missatges que han estat elaborats d’una forma
significativa, per tal que tinguin conseqüències sobre el funcionament del sistema polític.
Chaffee: ‘És el paper que té en el procés polític.’ (Relació amb el concepte de canvi).
Blake & Haroldsen: ‘Comunicació que efectes reals o potencials sobre el funcionament
d’un Estat o una entitat polític’
Deutsch: ‘La comunicació política dins l’activitat política exerceix una certa relació de control.’
Bell Mueller: ‘A la comunicació se la considera política quan aconsegueix que l’ordre social
esdevingui així o es trenqui aquest ordre.’ (Relació amb el concepte de consens). Això
implica que hi ha una sèrie d’elements que es poden destriar: paper de la violència, control
social, autoritat, poder, influència... i sobretot Negociació (abraça molts camps).
Nimmo (gurú): ‘Activitat de comunicació que es considera en funció de les conseqüències
reals o potencials que regulen la conducta humana en les situacions de conflicte’ No hi ha
acord sobre quin és el seu contingut ni els seus límits. Evoluciona constantment i s’ocupa de
camps no convencionals: Tot és relatiu a la Comunicació Política.
Cotteret: La situa en el marc del sistema polític en la relació entre governants i governats.
Gràcies a ella els governants mostren la seva identificació amb els valors que propugnen
legitimant les seves decisions. Cal un codi comú que accepti uns valors i permeti un consens
(Constitució?). Parla de valors democràtics que poden tenir diverses interpretacions. Visió
“idílica” que suposa que els governats creuen que la tasca dels governants és apropiada.
Wolton: ‘Espai on s’intercanvien els discursos contradictoris dels actors legítims d’expressar-
se públicament sobre política: Polítics, Periodistes i Opinió Pública’. Els missatges són
contradictoris, perquè la societat és conflictiva per natura, hi ha pluralitat de pensament,
diferències ideològiques, però degut al consens es pot arribar a un acord. La legitimitat dels
tres actors és exclusiva, però tot individu dret a donar la seva opinió mitjançant la
Participació. Actors polítics:
Polítics: govern i oposició. La Política és de grup i no individual, però es dóna un excés de
personalització (fomentada pels Partits). El partit està per sobre del polític i hi ha poca
democràcia interna (no es pot actuar independentment).
Periodistes: el ganivet de comunicació dels polítics són un fet essencial perquè informen de
manera legitimadora (informació preparada). Cada cop més important la contextualització.
A més els MC sempre tenen una opció ideològica i interessos.
Opinió Pública (sondejos): sempre plural i en canvi. És difícil de mesurar i els sondejos són
manipulables (4: Govern, CIS, Partits i MC). Ve generada per l’agenda setting dels MC
Parés: ’Tot missatge intencional de la comunicació social que té relació més o menys directa
amb la dinàmica política del sistema social. Els seus actors són: les Institucions de Govern,
els Partits Polítics, els Moviments Socials (ONG’s), els Grups de Pressió (Grups d’Interès i
d’Idees) i els ciutadans (cada cop participen més a través dels MC). També és Comunicació
Política la que es dóna en els grups socials significatius que originin efectes polítics amb
repercussió pública siguin o no difosos pels MC. Es dóna en períodes de gestió de govern i
electorals de forma més singularitzada (Marketing Polític o Electoral). Es dóna en sistemes
democràtics i totalitaris (democràcia = grau variable). una relació immediata amb els
conceptes de poder, ideologia, interessos, conflicte, negociació i consens. És essencialment
persuasiva, intencionada i sovint manipuladora. És difícil tenir informació política veraç per la
voluntat d’estar a bones amb els poders públics i la desinformació. Els gabinets de premsa
són claus, són instruments de justificació i legitimació de les decisions de l’emissor. Els actors
i els propis MC fan propaganda. Comunicació Política Internacional: afecta a tot allò que
transcendeix les fronteres d’un país (rerafons econòmic).
apunts baixats de patatabrava.com
-1-
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Concepción de la Comunicación Política y la Política: Definiciones y Relaciones - Prof. Pa y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!

Concepte de COMUNICACIÓ POLÍTICA

  • Comunicació Política : Concepte relativament nou. Els primers referents són dels 60 en el marc de la Political Comunication i Political i Electoral Marketing. En democràcia es sustenta en la llibertat d’opinió i en opinió pública. En sistemes autoritaris és propaganda i manipulació.
  • Definicions
  • (^) Faggen : ‘L’activitat comunicativa es considerada política en funció de les conseqüències reals o potencials per fer funcionar el sistema polític.’ (Relació amb el concepte de conflicte).
  • Meadow : ‘Qualsevol intercanvi de símbols o missatges que han estat elaborats d’una forma significativa, per tal que tinguin conseqüències sobre el funcionament del sistema polític.
  • Chaffee : ‘És el paper que té en el procés polític.’ (Relació amb el concepte de canvi).
  • Blake & Haroldsen : ‘Comunicació que té efectes reals o potencials sobre el funcionament d’un Estat o una entitat polític’
  • Deutsch : ‘La comunicació política dins l’activitat política exerceix una certa relació de control.’
  • Bell Mueller : ‘A la comunicació se la considera política quan aconsegueix que l’ordre social esdevingui així o es trenqui aquest ordre.’ (Relació amb el concepte de consens). Això implica que hi ha una sèrie d’elements que es poden destriar: paper de la violència, control social, autoritat, poder, influència... i sobretot Negociació (abraça molts camps).
  • Nimmo (gurú): ‘Activitat de comunicació que es considera en funció de les conseqüències reals o potencials que regulen la conducta humana en les situacions de conflicte’ No hi ha acord sobre quin és el seu contingut ni els seus límits. Evoluciona constantment i s’ocupa de camps no convencionals: Tot és relatiu a la Comunicació Política.
  • Cotteret : La situa en el marc del sistema polític en la relació entre governants i governats. Gràcies a ella els governants mostren la seva identificació amb els valors que propugnen legitimant les seves decisions. Cal un codi comú que accepti uns valors i permeti un consens (Constitució?). Parla de valors democràtics que poden tenir diverses interpretacions. Visió “idílica” que suposa que els governats creuen que la tasca dels governants és apropiada.
  • Wolton : ‘Espai on s’intercanvien els discursos contradictoris dels actors legítims d’expressar- se públicament sobre política: Polítics, Periodistes i Opinió Pública’. Els missatges són contradictoris, perquè la societat és conflictiva per natura, hi ha pluralitat de pensament, diferències ideològiques, però degut al consens es pot arribar a un acord. La legitimitat dels tres actors és exclusiva, però tot individu té dret a donar la seva opinió mitjançant la Participació. Actors polítics:
    • Polítics: govern i oposició. La Política és de grup i no individual, però es dóna un excés de personalització (fomentada pels Partits). El partit està per sobre del polític i hi ha poca democràcia interna (no es pot actuar independentment).
    • Periodistes: el ganivet de comunicació dels polítics són un fet essencial perquè informen de manera legitimadora (informació preparada). Cada cop més important la contextualització. A més els MC sempre tenen una opció ideològica i interessos.
    • Opinió Pública (sondejos): sempre plural i en canvi. És difícil de mesurar i els sondejos són manipulables (4: Govern, CIS, Partits i MC). Ve generada per l’agenda setting dels MC
  • Parés : ’Tot missatge intencional de la comunicació social que té relació més o menys directa amb la dinàmica política del sistema social. Els seus actors són: les Institucions de Govern, els Partits Polítics, els Moviments Socials (ONG’s), els Grups de Pressió (Grups d’Interès i d’Idees) i els ciutadans (cada cop participen més a través dels MC). També és Comunicació Política la que es dóna en els grups socials significatius que originin efectes polítics amb repercussió pública siguin o no difosos pels MC. Es dóna en períodes de gestió de govern i electorals de forma més singularitzada (Marketing Polític o Electoral). Es dóna en sistemes democràtics i totalitaris (democràcia = grau variable). Té una relació immediata amb els conceptes de poder, ideologia, interessos, conflicte, negociació i consens. És essencialment persuasiva, intencionada i sovint manipuladora. És difícil tenir informació política veraç per la voluntat d’estar a bones amb els poders públics i la desinformació. Els gabinets de premsa són claus, són instruments de justificació i legitimació de les decisions de l’emissor. Els actors i els propis MC fan propaganda. Comunicació Política Internacional: afecta a tot allò que transcendeix les fronteres d’un país (rerafons econòmic).

Concepte de POLÍTICA

  • Política : concepte molt ampli. Entra en joc quan diversos interessos entren en conflicte exterioritzats pels grups de pressió
  • Definicions
  • Aristotil : Controla i concilia els diferents interessos dins d’un Estat.
  • (^) Crick (politòleg britànic): ‘Activitat segons la qual els interessos antagònics d’una comunitat troben un camí de canalització, a través del qual el poder polític els atorga una parcel·la de poder segons la seva importància, per assegurar el benestar i la supervivència de la societat.’
  • Scruton : ‘Inclou reconeixement i voluntat de conciliar interessos oposats que es donen en una comunitat política’. Cal que existeixi una autoritat superior (govern) capaç d’imposar les seves opinions a les parts afectades. 2 tipus d’institucions: poder executiu i judicial.
  • Schmitt : ‘Contraposició entre els amics i els enemics [adversaris]. Són les activitats orientades a la defensa i a l’organització dels amics i l’acció amb finalitat de derrotar els adversaris (desacreditant-los, per exemple).
  • Freund : ‘Activitat social que es proposa assegurar, mitjançant la força fonamentada en el dret, la seguretat exterior [exèrcit] i la concòrdia interior [policia] en el si de les lluites que neixen de la diversitat d’opinions i d’interessos’.
    • EL poders han d’actuar segons les pautes de la Constitució i no poden abusar de la força.
    • No hi ha democràcia sense l’aplicació dels drets humans, mitjançant la Constitució.
    • Ordre públic, associat a les dretes, però necessari.
  • Leftwich : dimensió economicista. ‘Comprén totes les activitats de cooperació i conflicte que es donen dins o entre societats per la qual les persones organitzen l’ús, producció i distribució dels recursos naturals i humans durant la vida d’una comunitat social’. Té una relació directa amb l’economia, molt lligada a ideologia i interessos.

Concepte d’IDEOLOGIA

  • Ideologia : es diu que estan en crisi, però potser és que hi ha una ideologia dominant!
  • Definicions
  • Rocher : ‘Sistema de judicis estructurats per descriure, explicar, interpretar o justificar la determinació d’un grup que, inspirant-se en valors, proposa camí concret a l’acció històrica.’ Aquest grups són per natura els Partits Polítics i els moviments socials. La formulen els ideòlegs al llarg de la història i amb els canvis històrics es van aplicant. Quan parlem d’ideologia parlem també del seu encaix en una cultura d’arrel antropològica concreta, de moment aquest està en els programes dels Partits. Actualment el capitalisme ho impregna tot.
  • Lapierre : ‘© de representacions col·lectives mitjançant el qual un grup social afirma la seva singularitat, es distingeix o s’oposa a altres.’ Formen un codi que constitueix la referència per orientar la forma de conducta (programa d’un partit o moviment social). La ideologia de dretes és menys elaborada que la d’esquerres.
  • Nacionalisme: d’Estat i de Nacions sense Estat. Tothom es nacionalista. Els païssos més nacionalistes mai utilitzen aquest terme per a definir-se ells mateixos. USA i França: nacionalismes molt forts (Ara a França hi ha crisi cultural i replantejament). Tenen cert perill, ja que sempre impliquen una certa exclusió a les altres nacionalitats (I una merda!).
  • Religió: a part de la fe hi ha ideologia. Dins de l’Església hi ha diversos grups religiosos de diferent color. Ha negligit els MC (error).

INTERESSOS

  • Dion : ‘Disposició relativament estable d’un col·lectiu públic o privat que reacciona en funció d’un objectiu que es considera immediat i que es percep com a adaptat o no a les seves necessitats i aspiracions. Es presenta sota impressions duradores i conductes coherents’ És un estat d’esperit, una orientació de natura cognitiva o afectiva lligada a desitjos, intencions...
  • La societat civil genera grups de diferent natura. Està integrada per grups socials. 2 tipus:
    • D’interès : moguts per interessos, sobretot econòmics i professionals.
    • D’idees : (el contrari) tenen reivindicacions. S’identifiquen amb els moviments socials.
  • Ambdós tenen una funció interna: executar pressió per defensar les seves reivindicacions. Es poden dividir en Primaris (família) i Secundaris (nombrosos). Tenen una estructura (govern, membres, etc.) i exerceixen 2 funcions vitals: resoldre en el si del grup els conflictes de membres del grup (professionals) i defensar un determinat interès. Exerceixen el poder de forma paral·lela o intenten exercir influència. Són un poder paral·lel. No es pot concebre un sistema polític sense grups de pressió
  • Molt importants (USA). Lobbie i Think Tank: grups d’estudi, centres de recerca per encàrrec.
  • Busquen convèncer i legitimar la seva visió. Perill: fan propaganda i desinformació. Necessiten als MC i la seva relació és molt estreta.
  • (^) Bèlgica: país amb més grups de pressió (Brussel·les)

OPINIÓ PÚBLICA

  • (^) Habermas esmenta els concepte d’espai públic. Es genera quan hi ha un fet nou, té una realitat en el temps i un segment de la població mostra interès per conèixer-lo partint de la seva ideologia i formació. Resultat de l’intercanvi d’opinions en grups primaris o secundaris.
  • No és estable en processos de canvi accelerat perquè depèn d’un fet concret que evoluciona. Es pot parlar d’opinions públiques (plural) que un fet conflictiu origina.
  • El problema és que la participació de la ciutadania és limitada, a més a la cultura dominant li va bé que l’interès es desplaci cap a temes més banals.
  • La forma de conèixer la opinió pública és el sondeig d’opinió : eina de mesura de les actituds i opinions del ciutadà respecta certs temes. A l’Estat els elabora el CIS, els Partits, el Govern i alguns MC (poden ser objecte d’interpretació segons els interessos). El problema és la fiabilitat, les opinions, les actituds i els comportament són coses diferents i sovint entre ells no hi ha correlació. La interpretació de les respostes també pot ser deficient.
  • L’opinió pública és un concepte interdisciplinari, molt útil però difícilment acotable i molt volàtil. Una cosa és l’opinió pública i l’altre l’opinió publicada.

SOCIALITZACIÓ POLÍTICA

  • Moulin : ‘Procés psico-cultural pel qual la societat fa interioritzar i admetre al individus aquelles normes, valors, ètica, sentiments, creences, actituds i estereotips que són propis i acceptats per aquesta societat.’
  • Procés d’aprenentatge no formal, els agents socialitzadors ens transmeten uns valors, unes creences i una ideologia que nosaltres integrem. Una Societat i els grups que la integren inculquen una forma de pensar i sentir. La democràcia com a concepte ve donada pels agents socialitzadors (escola, agent principal, perquè forma).
  • Dinàmica per natura, profundament afectada pel canvi social. Es la base de la cultura política.

CULTURA POLÍTICA

  • Conseqüència directa del procés de socialització. Tot ciutadà té un cert nivell de cultura política que li permet ser un subjecte actiu en l’opinió pública. Distingim entre:
  • Cultura política individual : © d’idees i orientacions adquirides a través d’un procés continuat i sistemàtic de socialització política assumit individualment en funció del teu grup.
  • Cultura política col·lectiva : integrada per les mateixes idees, creences i actituds que han arrelat en una comunitat i que són compartides o acceptades globalment com a fruit de la socialització política dels seus agents i de la voluntat de consens necessària en democràcia.
  • Necessita un text de referència on s’exposi els valors de la societat (coincidir amb drets humans i polítiques públiques). Representat a la Constitució i els Estatuts d’autonomia.

La Comunicació Política i la PROPAGANDA

  • La Comunicació Política gairebé no existeix com a informació. El Govern i els Partits fan discursos amb molt marge de persuasió i els Grups de Pressió només volen adhesió als seus objectius. La informació surt per interessos i la Comunicació Política té molt de propaganda.

Propaganda : forma de comunicació activa/passiva, implícita/explícita que defensa una ideologia o uns interessos determinats. Persuasiva, busca convèncer i actua sobre sentiments i emocions. Crea prejudicis (estereotipar per economia de temps i espai). Quan és manipuladora parlem de Desinformació. No té la visibilitat de la publicitat però té els mateixos objectius i es camufla com informació verídica. Els MC són emissors dobles: no separen informació d’opinió i són altaveus de les informacions dels gabinets de premsa. No té regulació legal

Relacions Públiques : utilitzada per particulars per crear, modificar o consolidar una imatge pública satisfactòria mitjançant tècniques similars a les de la informació. Necessita els MC per fer arribar els missatges al seu PO. Cobreix una activitat molt àmplia que es concreta en la creació de pseudo-actes ( Boorstin ) per la seva repercussió mediàtica. Fer-ho bé i fer-ho saber.

FINANÇAMENT DE PARTITS

  • Un dels pitjors problemes dels Partits. La militància disminueix i els partits necessiten molts mitjans i MC (Marketing Polític). El militants perden importància.
  • (^) El finançament arriba per subvencions de l’Administració (segons escons). També hi ha fonts complementaries (bancs), però els deutes no es cobren (assegurar-se actitud favorable dels partits). Existeixen despeses corrents: gestió, publicacions... però la més important és l’electoral (campanyes i publicitat).
  • Actualment els Partits són un niu de corrupció, gasten més del que obtenen i els calen uns mecanismes ocults de captació de capital i donacions indirectes. Finançament irregular.

MARKETING POLÍTIC

  • Lindon : ‘Actitud mental profonda i permanent que consisteix en atorgar a la gestió d’una organització política una gran importància a les relacions amb els públics dels que depèn.
  • Neix del terreny econòmic : © de tècniques que tenen per objectiu adaptar un producte o un servei al seu mercat, fer-lo conèixer i crear la diferenciació amb un mínim de mitjans i despeses. Optimitzar beneficis. Implica la utilització de la propaganda, les RRPP a alt nivell, la desinformació, els sondejos d’opinió, etc. Però s’ha estès a tots els àmbits d’activitat
  • (^) És aplicable a partits i moviment socials, però sovint es tanquen en si mateixos i no s’adonen de la seva capacitat per aconseguir adhesions. Els Partits actuen com si no calguessin les adhesions (som si la militància no existís). Cal acostar-se al poble i a la resta de forces.

Marketing Polític : grup de tècniques que el Govern i els Partits utilitzen durant el període de gestió de govern (entre eleccions).

Marketing Electoral : configurat amb les tècniques que intervenen en una campanya electoral.

CAMPANYA ELECTORAL

  • Peça clau del sistema democràtic. Serveix per promoure els Partits que van a les eleccions perquè els ciutadans els votin. Però l’interès de Partits i MC per les eleccions no l’acaben de tenir els ciutadans.
  • La Pre-campanya és molt llarga i els sondejos tenen molta importància, gairebé tots els partits tenen sondejos propis. La Campanya legal en sí dura 15 dies. Durant aquest període els Partits s’interessen a p osicionar-se i esdevenen màquines de Marketing Polític dirigides al PO: indecisos (els militants i simpatitzants ja estan decidits i els indiferents no conten).
  • El vot fluctua fàcilment i no es poden equiparar eleccions (terreny municipal molt complex).
  • Debats : informació que els partits miren de fer arribar als MC a través dels gabinets sobre com es desenvolupa la campanya i quins són els temes destacats segons ideologia del Partit.

Comunicació Política Internacional