Història de la música
Conceptes bàsics
El so i el silenci. So i soroll-durada, altura, intensitat.
Els harmònics son produïts a continuació del primer. La nota que sentim més fort és la primera.
Cada corda genera els seus harmònics. Les notes principals són la 1, la 5 i la 3 (acord
fonamental)
La sèrie d’harmònics es denomina sèrie dels harmònics d’un so a la gamma de sons que
acompanyen un so fonamental de tal forma que aquests sons estan relacionats amb el so
fonamental per un nombre enter de vegades la freqüència d’aquest
Quatre elements necessaris en la producció musical:
•Melodia – el so seqüencia amb sentit (valor horitzontal)
• Harmonia – el so combinat (valor vertical)
• Ritme – la freqüència, el batec (el pas del temps) el ritme s’intentava marcar
• Binari o terciari
• Timbre o qualitat del so - la naturalesa del so
La música no és natural, és artificial perquè els harmònics que s’utilitzen no són els naturals.
La nota brevis/negra correspon a un segon, que en aquella època era un batec del cor.
La música esta relacionada amb la vida.
El so bàsic s’escolta per tothom i els sons complementaris poden ser uns més intensos que uns
altres. La melodia no té lleis, tot i que durant la història de la música s’ha intentat establir unes
lleis, sobretot en l’època de Mozart.
L’harmonia es basa en els harmònics, en les lleis determinades per la naturalesa. Durant la
història de la música, molts autor han intentat trencar la llei. L’harmonia ve de l’època de
Pitàgores, harmonia és la bona unió entre les notes. El compositor primer crea la melodia i
després crea l’harmonia.
La melodia va relacionada amb el temps. La música et trasllada al moment en que va ser creada
la cançó.